Crítiques a l'evolució

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les crítiques a l'evolució han estat fetes des que les primeres idees evolutives adquiriren prominència a voltants del principi del segle xix.[1] Les crítiques es guanyaren immensos públics populars, i quan Charles Darwin publicà la seva obra del 1859 L'origen de les espècies, gradualment convencé la majoria de la comunitat científica que l'evolució era una hipòtesi vàlida i provada empíricament. A les dècades del 1930 i del 1940, els científics crearen la síntesi evolutiva moderna, que combina la teoria darwiniana de la selecció natural amb la genètica de poblacions.[2] Des d'aquest període, l'existència dels processos evolutius i la capacitat de la síntesi evolutiva moderna d'explicar com i per què tenen lloc aquests processos, ha estat indiscutible entre els biolegs.[3]

Després de la creació de la síntesi moderna, gairebé totes les crítiques a l'evolució han vingut de grups religiosos, i no de la comunitat científica.[4] Tanmateix, la majoria de cristians creuen en Déu com a Creador, acceptant l'evolució científica com un procés natural.[5] Una minoria de cristians rebutjaren l'evolució des del principi com a "heretgia", però la majoria intentaren reconciliar l'evolució científica amb les descripcions bíbliques de la Creació.[6] L'islam accepta l'evolució natural de les plantes i els animals, però l'origen de l'home és discutit i no hi ha cap consens.[7]

En contrast amb objeccions anteriors a l'evolució, que eren o bé estrictament científiques o bé explícitament religiose, algunes objeccions recents a l'evolució han intentat difuminar aquesta distinció. En particular, moviments com ara el creacionisme científic i el disseny intel·ligent ataquen la base empírica de la ciència, i argumenten que existeixen proves més contundents del disseny de la vida per part d'un ésser intel·ligent no especificat, o la descripció bíblica de la Creació. Molts dels arguments contra l'evolució inclouen crítiques fetes a les proves de l'evolució, així com la metodologia, plausibilitat, moralitat i acceptació científica de la biologia evolutiva. Tanmateix, la comunitat científica no dona cap mena de validesa a aquestes objeccions, citant malentesos en el concepte d'una teoria científica, l'aclaparador consens científic quant a les bases de l'evolució, i el poc coneixement dels detractors de lleis bàsiques de la física.[8]

Referències[modifica]

  1. Johnston, Ian C. «Section Three: The Origins of Evolutionary Theory». . .. And Still We Evolve. Liberal Studies Department, Malaspina University College, 1999. Arxivat de l'original el 2006-09-27. [Consulta: 25 juliol 2007].
  2. van Wyhe, John. «Charles Darwin: gentleman naturalist: A biographical sketch». The Complete Work of Charles Darwin Online. University of Cambridge, 2002-7. [Consulta: 25 juliol 2007].
  3. IAP STATEMENT ON THE TEACHING OF EVOLUTION Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine., Interacademy Panel
  4. En el seu tractat en detall del creacionisme, The Creationists, l'historiador Ronald Numbers segueix les motivacions religioses i les pretensions científiques de creacionistes prominents, com ara George Frederick Wright, George McCready Price, Harry Rimmer, John C. Whitcomb, Henry M. Morris i el seu Institute for Creation Research (i moltes personalitats menors), Phillip E. Johnson i el moviment del disseny evolutiu.
    Numbers, Ronald. The Creationists: From Scientific Creationism to Intelligent Design, Expanded Edition. Harvard University Press, 30 novembre 2006, p. 624 pages. ISBN 0674023390. 
  5. Godfrey, Laurie R. Scientists Confront Creationism. Pg 8. W. W. Norton & Company (1984). ISBN 0-393-30154-0
  6. D'Souza, Dinesh. What's So Great about Christianity. Pg 144. Regnery Publishing (2007). ISBN 1-59698-517-8
  7. Emerick, Yahiya. The Complete Idiot's Guide to Islam. Pg 81. Alpha Books (2001). ISBN 0-02-864233-3
  8. «Statement on the Teaching of Evolution». American Association for the Advancement of Science, 2006. [Consulta: 20 març 2007].