Crònica dels pobres amants

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:53, 6 maig 2016 amb l'última edició de Pallares (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaCrònica dels pobres amants
Cronache di poveri amanti
Fitxa
DireccióCarlo Lizzani
Protagonistes
Director artísticPek G. Avolio
ProduccióGiuliani G. De Negri
Antonio Greco
Alberto Puccini
GuióSergio Amidei
Giuseppe Dagnino
Massimo Mida
Carlo Lizzani,
adaptació de la novel·la homònima de Vasco Pratolini
MúsicaMario Zafred
FotografiaGianni Di Venanzo
MuntatgeEnzo Alfonsi
ProductoraCooperativa Spettatori Produttori Cinematografica
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena1954
Durada115 minuts
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
RodatgeFlorència Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enChronique des pauvres amants (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFlorència Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0046881 Filmaffinity: 277341 Allocine: 193356 Rottentomatoes: m/chronicle-of-poor-lovers Letterboxd: chronicle-of-poor-lovers Allmovie: v135118 TMDB.org: 107035 Modifica el valor a Wikidata

Crònica dels pobres amants (títol original en italià: Cronache di poveri amanti) és una pel·lícula italiana dirigida per Carlo Lizzani, estrenada el 1954, adaptada de la novel·la homònima de Vasco Pratolini, publicada el 1947. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

Antonella Lualdi a la pel·lícula

Florència, 1925 - En un vell carrer de la ciutat, la Via del Corno, l'observació realista de la vida quotidiana, dels amors, de les contrarietats i de les discussions dels seus habitants. Però, en un context marcat per la pujada del feixisme, la vigilància estreta dels Camises negres, el clima de sospita i de delació, l'existència ja no pot ser la mateixa que abans.

Repartiment

Premis i nominacions

Nominacions

Comentaris

  • El 1950, la censura italiana va fer avortar un primer projecte d'adaptació cinematogràfica que havia de realitzar Luchino Visconti. Carlo Lizzani se salta l'oposició dels grans productors recorrent a una cooperativa d'espectadors i posant en escena
« un romanzo corale on s'emboliquen, a l'atzar dels dies, les històries i els drames de la Via del Corno. El feixisme italià s'hi instal·la, en principi sorneguerament, després a cara descoberta. La nit del 4 d'octubre 1925, els esquadristes es deixen anar i pentinen Florència, detenint i assassinant. La llibertat agonitza en aquest Sant Bartolomé dels opositors »

[3]

« Pel que fa a la història d'amor, serà també transcendida per les idees de revolta i de llibertat que porten el relat en un moviment líric de bona amplada. »

[4]

« [...] Amb Crònica dels pobres amants, he pres certes distàncies amb el neorealisme que em semblava un marc massa estricte. He volgut igualment interessar-me pel paisatge interior: la psicologia dels personatges, la seva intimitat, fins i tot si continuava estant integrada a un marc de vida social. També m'ha agradat llançar una mirada sobre la història »

, diu Carlo Lizzani.[5]

Referències

  1. esadir.cat. Crònica dels pobres amants. esadir.cat. 
  2. «Cronache di poveri amanti». The New York Times.
  3. Raymond Borde i André Bouissy, El neorealisme italià, Éditions Clairefontaine Lausanne, 1960.
  4. El neorealisme italià , Ciném'action, Corlet-Télérama, 1994.
  5. Entrevista amb Clarice Cartier a El neorealisme italià , op. cit.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crònica dels pobres amants