Ctenòfor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ctenòfors
Ctenophore.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Subregne: Eumetazoa
Fílum: Ctenophora
Classes

Els ctenòfors (Ctenophora, "portadors de pintes") són un fílum d'animals diblàstics caracteritzats per la presència d'unes cèl·lules especialitzades, els coloblasts, que produeixen una substància enganxosa emprada per capturar les preses. Són exclusivament marins i se n'han descrites més de 100 espècies. Molts recorden les meduses (Cnidaris), raó per la qual varen ser agrupats a l'antic fílum dels celenterats.

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

Està compost per animals semblants a les meduses, però a diferència d'aquests que posseeixen cnidòcits, els ctenòfors posseeixen coloblasts, cèl·lules exclusives d'aquest grup, utilitzades per atrapar l'aliment (zooplàncton). Tenen simetria biradial o falsa simetria bilateral, presentant dos eixos de simetria. Uns pocs presenten simetria bilateral, però no és únic dintre dels radiats, ja que en el fílum dels cnidaris també apareixen alguns casos amb aquest tipus de simetria.

Contenen vuit files lineals de cilis que mouen sincronitzadament per nedar (els que ho fan; alguns viuen sobre el fons o sobre altres animals). Alguns posseïxen un parell de tentacles, d'altres no. No tenen aparells excretor, respiratori, i circulatori; sí que posseeixen aparells digestius i sistemes nerviós i muscular.

Tenen bioluminescència que depèn de la mesoglea, en la qual, a més, hi ha les cèl·lules musculars per a les contraccions.

Encara que poc coneguts, són molt abundants en els mars de tot el món, constituint una elevada proporció de la biomassa del plàncton. Alguns tenen aparença semblant a meduses i altres de cuc aplanat en els fons oceànics.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Aparell digestiu[modifica | modifica el codi]

A continuació de la boca hi ha una faringe que segrega enzims i produeix una predigestió. A continuació apareix una zona ampla, l'estómac, que es ramifica en canals augmentant així la seva superfície per captar més aigua amb aliment; presenten vuit canals laterals en els que s'allotgen les gònades. A continuació de l'estómac, un altre canal arriba fins a la part superior, al recte, i es ramifica en quatre canals, dos porus excretors que comuniquen el digestiu amb l'exterior.

Sistema nerviós[modifica | modifica el codi]

És un plexe (entramat) subepidèrmic de neurones per sota la derma i està repartit per tot el cos. Externament té vuit bandes de pales natatòries que parteixen del porus aboral i recorren el cos lateralment fins a la part inferior. Posseeixen cèl·lules ciliades, amb cilis fusionats en forma de pinta que es mouen. Les pales es comuniquen en la part superior amb l'orgue de l'equilibri o estatòcist. Quatre bandes flagel·lades es prolonguen a l'exterior de l'estatòcist i aquestes es comuniquen amb les pales.

Reproducció i desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Quasi tots els ctenòfors són hermafrodites monoics. Les gònades produeixen gàmetes que s'expulsen per l'orifici bucal i la fecundació es produeix a l'aigua. Fa una larva cidipèdia, planctònica ciliada i amb tentacles que originarà un adult.

L'embriogènia recorda en alguns aspectes la dels protòstoms. La segmentació és total i determinada. La gastrulació té lloc per epibòlia i invaginació. El mesènquima sembla derivar de l'endoderma, com en el cas dels cnidaris, i per tant s'ha de considerar com a ectomesoderma. La gàstrula es desenvolupa aviat en una larva cidipèdia, esfèrica o ovoidea, que neda lliurement. Les espècies planes de ctenòfors també posseeixen larves d'aquest tipus, cosa que confirmaria que els ctenòfors ovoides són més primitius.

Filogènia i sistemàtica[modifica | modifica el codi]

Segons les dades de biologia molecular, estan en una posició de parentesc intermedi entre els triblàstics i els cnidaris, ja que tenen una capa intermèdia entre l'endoderma i l'ectoderma; no obstant això, aquesta capa no és d'origen mesodèrmic, suggerint que tendeixen al triblasticisme però sense arribar a aconseguir-lo. Alguns autors varen suposar que aquest fou el fíflum del qual es varen desenvolupar els bilateris, cosa que es considera avui poc probable; de fet, l'origen dels primers bilateris (probablement platelmints) no està encara resolt per trobar les teories sobre el seu origen).

Hi ha més de cent espècies de ctenòfors reconegudes, encara que s'estima que sigui probablement el fílum animal amb un major nombre d'espècies per descobrir degut a la seva vida planctònica en els fons oceànics, de molt difícil accés, tradicionalment els ctenòfors estan dividits entre les classes Tentaculata i Nuda.

  • La classe Tentaculata conté de lluny la major quantitat d'espècies conegudes; i com indica el seu nom, posseeixen tentacles, encara que a vegades són vestigials. Es divideixen en sis ordres:
  • La classe Nuda té només un ordre, Beroida (Beroe gracilis). Es distingeixen per la completa absència de tentacles.

El següent diagrama mostra la filogènia del fílum dels ctenòfors a partir de dades morfològiques i moleculars de l'ADN codificant per a l'ARNr-16s:

Ctenophora


Cydippida




Platynectida




Cydippida




Nuda



Cydippida





Lobata



Cestida



Thalassocalycida







Ganeshida



Els detalls encara estan en dubte.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ctenòfor
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.