Ctenochaetus strigosus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ctenochaetus strigosus
Ctenochaetus strigosus 1.jpg
Centropyge potteri (esquerra) i Ctenochaetus strigosus (dreta)
Centropyge potteri (esquerra) i Ctenochaetus strigosus (dreta)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Actinopterygii
Infraclasse: Actinopteri
Ordre: Perciformes
Subordre: Acanthuroidei
Família: Acanthuridae
Gènere: Ctenochaetus
(Gill, 1884)[1]
Espècie: C. strigosus
Nom binomial
Ctenochaetus strigosus
(Bennett, 1828)[2]
Sinònims
  • Acanthurus strigosus (Bennett, 1828)[3]

Ctenochaetus strigosus és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 14,6 cm de llargària màxima.
  • 8 espines i 25-28 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 22-25 radis tous a l'anal.
  • Cap de color blau amb taques petites.[5][6]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja detritus.[7]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, associat als esculls[8] i de clima tropical (21°C-27°C; 30°N-30°S) que viu entre 1 i 113 m de fondària.[5][9][10]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al Pacífic oriental central (les illes Hawaii[11] i l'atol Johnston) i l'occidental central (Austràlia).[5][12][13][14][15][16][17]

Costums[modifica | modifica el codi]

És bentopelàgic, solitari i principalment diürn.[18][19]

Observacions[modifica | modifica el codi]

N'hi ha informes d'intoxacions per ciguatera.[20][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gill, T. N., 1884. Synopsis of the genera of the superfamily Teuthidoidea (families Teuthididae and Siganidae). Proc. U. S. Natl. Mus. v. 7 (núm. 435): 275-281.
  2. Bennett, E. T., 1828. Observations on the fishes contained in the collection of the Zoological Society. On some fishes from the Sandwich Islands. Zool. J. v. 4 (núm. 13, art. 3): 31-42.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Randall, J.E i K.D. Clements, 2001. Second revision of the surgeonfish genus Ctenochaetus (Perciformes: Acanthuridae), with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (32):33 p.
  7. Randall, J.E., 1985. Guide to Hawaiian reef fishes. Harrowood Books, Newtown Square, PA 19073, Estats Units. 74 p.
  8. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  9. Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a. edició.
  10. Randall, J.E i K.D. Clements, 2001.
  11. Gosline, W.A. i V.E. Brock, 1960. Handbook of Hawaiian fishes. University of Hawaii Press, Honolulu. 372 p. + 277 figs.
  12. Jordan, D.S. i B.W. Evermann, 1905. The aquatic resources of the Hawaiian Islands. Part I. The shore fishes. Bull. U.S. Bur. Fish. 23(1):574 p.
  13. Randall, J.E., 2001. Surgeonfishes of Hawai'i and the world. Mutual Publishing and Bishop Museum Press, Hawaii. 123 p.
  14. Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  15. Randall, J.E., J.L. Earle, R.L. Pyle, J.D. Parrish i T. Hayes, 1993. Annotated checklist of the fishes of Midway Atoll, Northwestern Hawaiian Islands. Pac. Sci. 47(4):356-400.
  16. Schneidewind, F., 2002. Neues über Borstenzahn-Doktorfische. Datz 55(6):18-23.
  17. Tinker, S.W., 1978. Fishes of Hawaii, a handbook of the marine fishes of Hawaii and the Central Pacific Ocean. Hawaiian Service Inc., Honolulu. 568 p.
  18. Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  19. Honebrink, R., 1990. Fishing in Hawaii: a student manual. Education Program, Division of Aquatic Resources, Honolulu, Hawaii. 79 p.
  20. Lewis, N.D., 1986. Epidemiology and impact of ciguatera in the Pacific: A review. Mar. Fish. Rev. 48(4):6-13.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Cinner, J., M.J. Marnane, T.R. McClanahan i G.R. Almany, 2005. Periodic closures as adaptive coral reef management in the Indo-Pacific. Ecol. Soc. 11(1):1-31.
  • Munz, F.W. i W.N. McFarland, 1973. The significance of spectral position in the rhodopsins of tropical marine fishes. Vision Res.13:1829-1874.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ctenochaetus strigosus Modifica l'enllaç a Wikidata