Cua de jonc becgroc
Phaethon lepturus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 91 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696645 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Phaethontiformes |
| Família | Phaethontidae |
| Gènere | Phaethon |
| Espècie | Phaethon lepturus Daudin, 1802 |
| Distribució | |
 | |
El cua de jonc becgroc (Phaethon lepturus)[1] és un ocell marí de la família Phaethontidae,[2] el més petit entre els faetons.
Morfologia[modifica]
- Fa 71 – 80 cm de llarg incloent les llargues plomes centrals de la cua, que fan gairebé la meitat del llarg total. L'envergadura és de 89 – 96 cm.[3]
- Color general blanc amb una banda negre davant i a través de l'ull. A la cara dorsal de les ales hi ha dues zones negres, una banda transversal prop de la base de l'ala i les primàries de la punta.
- Bec groc. Potes grisenques amb les membranes interdigitals negres.
- Llargues plomes centrals de la cua blanques.
- Els joves són barrats per sobre i no tenen les llargues plomes caudals dels adults.
Hàbitat i distribució[modifica]
Són ocells pelàgics que crien en esquerdes, coves i arbres d'illes de les zones tropicals i subtropicals dels Oceans Pacífic, Índic i Atlàntic, a les illes Bonin i Volcano, cap a l'est fins a les Illes Hawaii, cap al sud a Nova Caledònia, Fiji, Tonga, Marqueses i Tuamotu. Al Carib des de les Bermudes i Antilles cap al sud a les illes properes al Brasil, illa de l'Ascensió i les illes del Golf de Guinea. Seychelles i illes Andaman i cap al sud fins a les Mascarenyes i Christmas. Es dispersa pels oceans cap al nord fins al Japó i Nova Escòcia, i cap al sud fins a Austràlia, Nova Zelanda, nord d'Amèrica del Sud i Sud-àfrica.
Subespècies[modifica]
Se n'han descrit 6 subespècies:[4]
- Phaethon lepturus lepturus, Daudin, 1802. Cria a diverses illes de l'Índic.
- Phaethon lepturus fulvus, Brandt, 1839. Cria únicament a lilla Christmas, al nord-est de l'Índic. Molt semblant a la resta de les subespècies, és notable pel seu plomatge amb un matís daurat.[5]
- Phaethon lepturus europae, Le Corre et Jouventin, 1999. Illa Europa, al Canal de Moçambic.
- Phaethon lepturus catesbyi, Brandt, 1839. A l'Atlàntic.
- Phaethon lepturus dorotheae, Mathews, 1913. Al Pacífic, des de Hawaii fins Nova Caledònia.
- Phaethon lepturus ascensionis, (Mathews, 1915). Illes Fernando de Noronha i de l'Ascensió.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cua de jonc becgroc |
- ↑ El cua de jonc becgroc a CERCATERM
- ↑ BirdLife International (2020). "Phaethon lepturus." 2020 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2020. [Consulta: 13 abril 2023]
- ↑ Redman, Nigel; Stevenson, Terry; Fanshawe, John. Birds of the Horn of Africa: Ethiopia, Eritrea, Djibouti, Somalia, and Socotra - Revised and Expanded Edition (en anglès). Princeton University Press, 2016, p. 42. ISBN 978-0-691-17289-7 [Consulta: 27 novembre 2018].
- ↑ Els cuajoncs amb subespècies a ZOONOMEN Rev. 21/11/2011
- ↑ Gerald S. Tuck. A Field Guide to the Seabirds of Britain and the World, 1978. Ediciones Omega, S.A. Barcelona. ISBN 84-282-0578-7