Cuajonc becgroc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cuajonc becgroc
White-tailed Tropicbird - Phaeton lepturus.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Phaethontiformes
Família: Phaethontidae
Gènere: Phaethon
Espècie: P. lepturus
Nom binomial
Phaethon lepturus
Daudin, 1802

El cuajonc becgroc[2] (Phaethon lepturus) és un ocell marí de la família Phaethontidae, el més petit entre els faetons.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 71 - 80 cm de llarg incloent les llargues plomes centrals de la cua, que fan gairebé la meitat del llarg total. L'envergadura és de 89 - 96 cm.
  • Color general blanc amb una banda negre davant i a través de l'ull. A la cara dorsal de les ales hi ha dues zones negres, una banda transversal prop de la base de l'ala i les primàries de la punta.
  • Bec groc. Potes grisenques amb les membranes interdigitals negres.
  • Llargues plomes centrals de la cua blanques.
  • Els joves són barrats per sobre i no tenen les llargues plomes caudals dels adults.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Són ocells pelàgics que crien en esquerdes, coves i arbres d'illes de les zones tropicals i subtropicals dels Oceans Pacífic, Índic i Atlàntic, a les illes Bonin i Volcano, cap a l'est fins a les Illes Hawaii, cap al sud a Nova Caledònia, Fiji, Tonga, Marqueses i Tuamotu. Al Carib des de les Bermudes i Antilles cap al sud a les illes properes a Brasil, illa de l'Ascensió i les illes del Golf de Guinea. Seychelles i illes Andaman i cap al sud fins a les Mascarenyes i Christmas. Es dispersa pels oceans cap al nord fins al Japó i Nova Escòcia, i cap al sud fins a Austràlia, Nova Zelanda, nord d'Amèrica del Sud i Sud-àfrica.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Se n'han descrit 6 subespècies:[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuajonc becgroc Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev.21/11/2011
  2. El cuajonc becgroc a CERCATERM Rev. 21/11/2011
  3. Els cuajoncs amb subespècies a ZOONOMEN Rev. 21/11/2011
  4. Gerald S. Tuck. A Field Guide to the Seabirds of Britain and the World, 1978. Ediciones Omega, S.A. Barcelona. ISBN 84-282-0578-7