Cualbra pudent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cualbra pudent
Exemplar fotografiat a Bèlgica.
Exemplar fotografiat a Bèlgica.
Russula foetens G29.JPG
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Agaricomycetes
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Russula
Espècie: R. foetens
Nom binomial
Russula foetens
(Pers.) Pers. 1796[1][2]
Distribució a Europa
Distribució a Europa
Sinònims
Russula foetens
Exemplar de Bèlgica
Russula foetens
Russula foetens
Russula foetens
Exemplars fotografiats a la província de Tver (Rússia).

La cualbra pudent o cualbra abellera[5] (Russula foetens) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El seu epítet específic (foetens) és d'origen llatí i vol dir "d'olor desagradable".[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • El barret és, de bon principi, arrodonit, si bé en madurar es va aplanant fins a quedar amb una forma més o menys irregular i una mica deprimida. Mesura entre 10 i 17 cm de diàmetre. La superfície és de color bru groguenc al centre i ocraci al marge, i presenta taques disposades a l'atzar de color vermellós; és llisa, lluent, lleugerament viscosa i amb el marge estriat.
  • Les làmines són denses, fràgils i blanques, color que esdevé crema en madurar les espores. L'aresta, que pot deixar anar petites gotes aquoses en els exemplars joves, té el mateix color de la resta de la làmina.
  • Les espores són de subgloboses a ovoides, amb berrugues còniques, amiloides i denses. Mesuren 7,5-10 x 6-8 micres.
  • La cama és de color blanc i està tacada de bru a la base, mesura 7-12 x 3-4,5 cm, és cilíndrica, robusta i sovint té l'interior cavernós.
  • La carn és dura, compacta, densa i de color blanc, que es taca de vermell a les ferides, sobretot a la base de la cama.
  • Fa una olor molt intensa i desagradable (a oli ranci), a la qual fa referència el nom popular. El sabor és molt picant i persisteix després de la cocció.[7][6][8][9]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un bolet força comú que fructifica durant la primavera, finals de l'estiu i la tardor (des del maig fins al novembre) en boscos de coníferes i planifolis (pinedes, alzinars, suredes, rouredes, boscos mixtos, fagedes i avetoses), indiferentment de si es troben en zones baixes o de muntanya (entre 100 i 1.700 m d'altitud).[7] La seua àrea de distribució comprèn Europa[10] (Andorra, Àustria, Dinamarca, Finlàndia,[11] l'Estat francès, Alemanya, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, l'Estat espanyol -incloent-hi el País Basc,[12][13][14] l'Alta Ribagorça,[15] la Fageda d'en Jordà,[16] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,[17] la serra de Collserola,[18] etc.-, Suècia, Suïssa i la Gran Bretanya),[19] l'Àfrica del Nord (el Marroc),[20] Àsia (Mongòlia, la Xina, Corea del Nord, Corea del Sud i el Japó), Amèrica (el Canadà, els Estats Units, Mèxic, Guatemala[21] i Costa Rica), Austràlia i Nova Zelanda.[22]

Reaccions químiques[modifica | modifica el codi]

Amb el sulfat de ferro dóna una reacció de color rosa carn, mentre que amb la potassa (KOH) la reacció és nul·la.[23]

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

No és comestible[7] ja que és tòxica i la seua ingestió provoca trastorns gastrointestinals.[23]

Risc de confusió amb altres espècies[modifica | modifica el codi]

Russula laurocerasi és una espècie que s'hi assembla molt, però té una olor diferent, que recorda la de les ametlles amargues. Russula subfoetens també li és molt propera, semblant macroscòpicament, però té un sabor i una olor més febles, un aspecte menys robust i, en aplicar a la cutícula una solució d'una base forta, aquesta canvia a color groc, reacció que no es produeix a la cualbra pudent.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pers. 1796. A: Observ. mycol. (Lipsiae) 1:102.
  2. uBio (anglès)
  3. (Pers.) Pers., Observ. mycol. (Lipsiae) 1: 102 (1801).
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. Institut de Lingüística Aplicada - Universitat Pompeu Fabra (català)
  6. 6,0 6,1 Grünert, H.; Grünert, R.; VV. AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 160. ISBN 8487535119.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàgina 175.
  8. 2013 Sociedad Micológica Extremeña (castellà)
  9. RogersMushrooms (anglès)
  10. Sarnari, M., 1998. Monografia Illustrata del Genere Russula in Europe (Tomo Primo) 1: 799 pp. Pàg. 422-425.
  11. Finnish Fungi list (Scientific names) (anglès)
  12. Catálogo micológico de Navarra (castellà)
  13. Catálogo micológico del País Vasco (castellà)
  14. Monedero García, C., 1988. Las Russulas del grupo Foetens en Euskal-Herria. Belarra 2(3): 13-42. Bilbao: Sociedad Micológica Barakaldo/Barakaldo Mikologi Elkartea.
  15. Alta Ribagorça - Institut d'Estudis Ilerdencs (català)
  16. Estudi dels macromicets associats amb fagàcies i betulàcies dins les àrees de substrat d'origen volcànic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (català)
  17. Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró (català)
  18. Manuel Tabarés i August Rocabruna, 1991. Aportación al conocimiento de los hongos de la sierra de Collserola i zonas próximas (Catalunya), II. Butll. Soc. Catalana Micol. 14-15, 87-98 Barcelona. (pdf)
  19. Courtecuisse. R. & Duhem. B., 1995. Mushrooms and Toadstools of Britain & Europe: 480 pp. Pàg. 371.
  20. Ahmed Ouabbou, Abdelkarim El-Assfouri, Amina Ouazzani Touhami, Rachid Benkirane i Allal Douira, 2012. Bibliographic catalog of the forest of Mamora (Morocco) fungal flora. Journal of Animal & Plant Sciences. Vol. 15, núm. 3: 2200-2242. «PDF».
  21. Flores Arzú R., Comandini O., Rinaldi A. C., 2012. A preliminary checklist of macrofungi of Guatemala, with notes on edibility and traditional knowledge. Mycosphere 3(1), 1-21. «PDF». (anglès)
  22. GBIF (anglès)
  23. 23,0 23,1 2013 RedForesta (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Laessoe, T., 1998. Funghi. Fabbri. ISBN 8845076687.
  • Ruotsalainen, J., 2000. Haisuhapero, Russula foetens, ruokasienenä. Sienilehti 52(2): 51-58+ incl. colour plates. Helsinki: Suomen Sieniseuran Sieninõyttely.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]