Cub de Leslie
De Viquipèdia
El cub de Leslie és un aparell inventat per John Leslie en 1804[1] que s'usa per mesurar l'energia radiada per diferents superfícies, i consisteix en un cub en el qual de les quatre cares verticals del cub, una està coberta per una capa d'or, una altra de plata, una altra de coure i la quarta està envernissada amb cola. Quan el cub s'omple amb aigua calenta, un detector tèrmic mostra que la cara envernissada amb cola emet molt més que les altres tres.[2]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Robitaille, P.. «Blackbody Radiation and the Carbon Particle». Progress in Physics, 3, 2008, p. 36-55.
- ↑ Poynting, John Henry; Thomson, Joseph John. A Textbook of Physics. Londres: Charles Griffin and Company, 1906, p. 230-231.
Bibliografia [modifica]
- Leslie, John. An Experimental Inquiry into the Nature and propagation of Heat. Edinburgh: J. Mawman, 1804.
- Leslie, John. A Short Account of Experiments and Instruments, Depending on the Relations of Air to Heat and Moisture. Edinburgh: William Blackwood, 1813.
- Olson, Richard. «A Note on Leslie 's Cube in the Study of Radiant Heat». Annals of Science, 25, 1969, p. 203-208.
