Cuereta blanca

Cuereta blanca
Mascle de Motacilla alba personata fotografiat a l'estat indi d'Haryana
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Passeriformes Família: Motacillidae Gènere: Motacilla Espècie: M. alba
Nom binomial
Motacilla alba (Linnaeus, 1758)

La cuereta blanca, cueta blanca o titina blanca (Motacilla alba) és un ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.

Morfologia

La morfologia és la següent:

• Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar.
• Pesa 23 g.
• El mantell és de color gris, negre i blanc, i, per sota, és tot blanc.
• Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment.
• A l'estiu el mascle té la coroneta i nuca negres ben delimitades del gris del dors, el front, la part anterior de la coroneta i els costats de la cara blancs i un bavarall negre intens, bandes alars i vores de les terciàries blanques.
• La femella és molt semblant al mascle però amb molt més gris a la coroneta i el bavarall molt menys extens.
• A l'hivern el mentó i la gorga són blanc brut, franja pectoral negra i front blanca amb lleugers matisos groguencs.
• Els joves tenen les galtes, la coroneta i les bandes pectorals grises

Subespècies

Subespècies	Distribució geogràfica	Observacions	Imatge
Motacilla alba alba	Europa des de la Península Ibèrica fins als Urals, Turquia, Islàndia, les Illes Fèroe i la costa est de Grenlàndia. Alguns exemplars emigren al sud d'Europa i Àfrica (fins a Kenya i Malawi).
Motacilla alba yarrellii	Gran Bretanya i Irlanda. Alguns individus emigren a la Península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord a l'hivern.	Els mascles tenen el dors tan negre com el bavarall en tots els plomatges mentre que les femelles tenen el dors gris fosc amb clapes negres.
Motacilla alba dukhunensis	Oest de Sibèria, est de la Mar Càspia, part de Rússia, Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan). Hiverna al Pròxim Orient i a l'Índia.
Motacilla alba persica	Iran.
Motacilla alba subpersonata	Sedentària al Marroc.
Motacilla alba personata	Hindu Kush, Tian Shan, Massís de l'Altai, nord de l'Iraq, Afghanistan, Tadjikistan, Kirguizistan, Kazakhstan i Xinjiang.
Motacilla alba alboides	Himàlaia i àrees del voltant.
Motacilla alba baicalensis	Llac Baikal, Mongòlia i Mongòlia Interior.
Motacilla alba ocularis	Des de Sibèria fins a Alaska.
Motacilla alba lugens	Territori de Primórie, Territori de Khabàrovsk, Kamtxatka, Kurils, Sakhalín, Hokkaidō i Honshū.
Motacilla alba leucopsis	Xina continental, Corea, Taiwan, Illes Ryukyu, Kyūshū, Honshū, Àsia meridional, Índia i Oceania.

Àrees de cria de les diferents subespècies.

Distribució geogràfica de la cuereta blanca: àrea de cria (groc), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd).

Exemplar de Motacilla alba leucopsis fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).

Una parella de Motacilla alba yarrellii fotografiada a Escòcia.

Reproducció

Nidifica en dues menes d'ambients: vora els rius bastant cabalosos o en construccions humanes que tinguin àrees humides properes. També requereix llocs per caçar, com ara conreus o femers, així com també parets rocalloses amb forats per establir-hi el niu, que acondiciona la femella, emprant pèl, plomes i llana. Després hi diposita 5 o 7 ous i es dedica a covar-los durant 14 dies. Finalment, i amb l'ajut del mascle, nodrirà els novells, que a les dues setmanes volaran. Poden arribar a fer fins a 3 postes. No cria a les Balears on és un migrant i hivernant molt abundant

Alimentació

Menja insectes i llavors a llocs nus com camins i vores de carreteres.

Hàbitat

Està molt lligada a l'aigua i, per això, és molt abundant al nord de la Península Ibèrica on troba espais oberts i camps on alimentar-se, i ponts, parets i cases on nidificar. En el cas de les Balears, hi és molt abundant arreu encara que té una marcada preferència per l'aigua essent molt abundant als aiguamolls, albuferes, salobrars, basses de rec i bassiols de tot tipus, sempre a llocs oberts

Distribució geogràfica

Viu a Euràsia, a l'Àfrica del Nord i a Alaska.

Costums

• A l'hivern augmenta la població amb els representants de la resta d'Europa que marxen del seu lloc de cria, per cercar temperatures més agradables.
• Practica un vol en ones.
• És sedentària a les regions de clima més suau però, les poblacions de les regions més fredes emigren més al sud a l'hivern.

Observacions

Pot arribar als 10 anys de vida.

Enllaços externs

• Enciclopèdia Catalana. (català)
• IUCN (anglès)
• Imatges i informació diversa. (anglès)
• Avibase (català)
• Fotografies i enregistraments sonors (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• Oiseaux.net (francès)
• La cuereta blanca al Principat de Catalunya (català)
• Vídeos en el seu hàbitat natural (anglès)
• La titina blanca a les Illes Britàniques. (anglès)
• Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)