Cuereta blanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cuereta blanca
Mascle de Motacilla alba personata fotografiat a l'estat indi d'Haryana
Mascle de Motacilla alba personata fotografiat a l'estat indi d'Haryana
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Motacillidae
Gènere: Motacilla
Espècie: M. alba
Nom binomial
Motacilla alba
(Linnaeus, 1758)

La cuereta blanca, cueta blanca o titina blanca (Motacilla alba) és un ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Mesura 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar. Pesa 23 g. El mantell és de color gris, negre i blanc, i, per sota, és tot blanc. Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment. A l'estiu el mascle té la coroneta i nuca negres ben delimitades del gris del dors, el front, la part anterior de la coroneta i els costats de la cara blancs i un baverall negre intens, bandes alars i vores de les terciàries blanques. La femella és molt semblant al mascle però amb molt més gris a la coroneta i el baverall molt menys extens. A l'hivern el mentó i la gorga són blanc brut, franja pectoral negra i front blanca amb lleugers matisos groguencs. Els joves tenen les galtes, la coroneta i les bandes pectorals grises[1]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Viu a Euràsia, a l'Àfrica del Nord i a Alaska. Està molt lligada a l'aigua i, per això, és molt abundant al nord de la Península Ibèrica on troba espais oberts i camps on alimentar-se, i ponts, parets i cases on nidificar. En el cas de les Balears, hi és molt abundant arreu encara que té una marcada preferència per l'aigua essent molt abundant als aiguamolls, albuferes, salobrars, basses de rec i bassiols de tot tipus, sempre a llocs oberts[1]

Menja insectes i llavors a llocs nus com camins i vores de carreteres. A l'hivern augmenta la població amb els representants de la resta d'Europa que marxen del seu lloc de cria, per cercar temperatures més agradables. Practica un vol en ones. És sedentària a les regions de clima més suau però, les poblacions de les regions més fredes emigren més al sud a l'hivern. Pot arribar als 10 anys de vida.

Nidifica en dues menes d'ambients: vora els rius bastant cabalosos o en construccions humanes que tinguin àrees humides properes. També requereix llocs per caçar, com ara conreus o femers, i també parets rocalloses amb forats per establir-hi el niu, que acondiciona la femella, emprant pèl, plomes i llana. Després hi diposita 5 o 7 ous i es dedica a covar-los durant 14 dies. Finalment, i amb l'ajut del mascle, nodrirà els novells, que a les dues setmanes volaran. Poden arribar a fer fins a 3 postes.[2] No cria a les Balears on és un migrant i hivernant molt abundant[1]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Subespècies Distribució geogràfica Observacions Imatge
Motacilla alba alba Europa des de la Península Ibèrica fins als Urals, Turquia, Islàndia, les Illes Fèroe i la costa est de Grenlàndia. Alguns exemplars emigren al sud d'Europa i Àfrica (fins a Kenya i Malawi). Cuereta blanca
Motacilla alba yarrellii Gran Bretanya i Irlanda. Alguns individus emigren a la Península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord a l'hivern. Els mascles tenen el dors tan negre com el bavarall en tots els plomatges mentre que les femelles tenen el dors gris fosc amb clapes negres. Motacilla alba yarrellii
Motacilla alba dukhunensis Oest de Sibèria, est de la Mar Càspia, part de Rússia, Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan). Hiverna al Pròxim Orient i a l'Índia.
Motacilla alba persica Iran.
Motacilla alba subpersonata Sedentària al Marroc.
Motacilla alba personata Hindu Kush, Tian Shan, Massís de l'Altai, nord de l'Iraq, Afghanistan, Tadjikistan, Kirguizistan, Kazakhstan i Xinjiang. Motacilla alba personata
Motacilla alba alboides Himàlaia i àrees del voltant.
Motacilla alba baicalensis Llac Baikal, Mongòlia i Mongòlia Interior.
Motacilla alba ocularis Des de Sibèria fins a Alaska.
Motacilla alba lugens Territori de Primórie, Territori de Khabàrovsk, Kamtxatka, Kurils, Sakhalín, Hokkaidō i Honshū. Motacilla alba lugens
Motacilla alba leucopsis Xina continental, Corea, Taiwan, Illes Ryukyu, Kyūshū, Honshū, Àsia meridional, Índia i Oceania. Motacilla alba leucopsis

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987,plana 85. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]