Cullera (Ribera Baixa)

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cullera és un municipi País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Taula de continguts

[edita] Història

Que Cullera ha estat habitada per l'home des de temps immemorials ho demostra el jaciment del paleolític Superior que hi ha a la Cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas de romans (jaciment de l'Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) i ibers; d'època àrab, a banda del topònim Culla "cim", Aira "mida", és la fundació i fortificació del lloc; en 1235 Jaume I fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins el 1240, després de la firma d'un pacte amb Zeyyán , últim walí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista; en 1247 els moros de la comarca se sublevaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsió de la ribera del Xúquer; un dels fets d'armes més rellevants de l'edat mitjana fou l'ocupació la presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels Dos Peres; Pere IV, el Cerimoniós va fer la promesa el 1336 i en 1340, que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darrere d'una forta ajuda econòmica de la població a Martí I, l'Humà el 1402-1403, aquest va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a les mans de senyors particulars; també el 1404, Na Maria, esposa de Martí I , promulga les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins el final de l'època foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les Corts de València; els primers segles de l'Edat Moderna vénen marcats per problemes socials com ara les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Martí I o els atacs de pirates barbarescos que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com la Torre Marenyet; el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austracista Basset ; en la Guerra de Successió, Cullera s'aboca devers l'arxiduc Carles; darrere la seua ocupació pel duc de la Torre el 1707, Maria Lluïsa de Savoia, dona de Felip V, el va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren la població a demanar la reincorporació a la Corona; al segle XIX hi ha a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments de l'un i de l'altre signe se succeeixen després de la Guerra del Francés; les Guerres Carlines porten a la formació de milícies de caire liberal; en l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX porten a l'establiment d'una important burgesia agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits del camperolat autòcton; a l'economia agrària centrada en el blat, l'arròs i d'altres productes d'horta i de secà, als que es refereixen Cavanilles en 1795-1797 i Madoz 1845-1850, seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i l'arròs; el projecte de construcció d'un port, concebut pel marqués de la Romana a final del XVIII i que no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés arenava.

La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiració anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la Guerra Civil Espanyola, s'hi formarà una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de l'Hermandad Sindical, que acull patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.


[edita] Demografia i economia

Vista àeria de Cullera.

Juntament amb l'activitat pesquera, regulada per una Confraria, i agrícola, horta, taronja, olivera i arròs, el camp econòmic més important procedeix del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del segle passat, amb l'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, ha transformat l'estructura social i urbana de la població.

La seua economia està basada tradicionalment en l'agricultura (cultius d'arràs i tarongers) i en la pesca ha anat cedint terreny en favor d'un important desaenrotllament turístic tant a escala nacional com internacional.

En els anys 60, amb el boom turístic, portat de la mà de l'especulació urbanística, es va crear una nova classe de ciutadans que principalment es van didicar al sector de la construcció (obra, ebenisteria, fontaneria, etc.). Una volta es va acabar aquest auge, la ciutat va entrar en un període de decadència, en el qual es van sumar diversos factors: la manca de previsió de les autoritats va fer que el turisme de capital econòmic es decantés per unes altres zones; el baix benefici que s'extrau de la rica horta va fer que molts campos s'abandonaren (problema generalitzat en la major part de l'estat); es va deixar de construir i es va dirigir l'economia a un turisme que no era capaç d'alimentar tota la població.

Per a molts, la solució passa per una reconversió industrial promesa moltes vegades; per a uns altres, cal un altre boom especulatiu que done renom a Cullera i, principalment, realce el preu del sòl. Un sòl que durant dècadas ha anat quedant cada vegada en menys mans; unes mans que, amb ànim de lucre, han frenat el normal creixement d'un poble al qual no li ha quedat una altra alternativa que eixir cada dia en busca de faena a les localitats circumdants.

El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, L'Estany, El Marenyet i el Dosser. Al 2005 s'hi registraren 23.261 habitants, de gentilici cullerans.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005
20.927 20.336 20.663 20.595 20.397 20.663 20.622 22.544 23.261

[edita] Pobles Agermanats

[edita] Geografia

Panoràmica de Cullera

L'extensa planícia que conforma el terme, de 53,4 km2, està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de platges, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera --, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conéixer utilitzant les diferents rutes que s'hi han establert a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l'Assut. A les seues costes hi ha un illot conegut com Escull del Moro.

[edita] Barris i pedanies

Muntanya de Cullera

Al terme municipal de Cullera s'ubiquen els següents nuclis de població:

  • El Brosquil
  • El Dosser
  • El Far
  • El Mareny de Sant Llorenç
  • El Marenyet
  • El Port
  • El Racó
  • El Raval de Sant Agustí
  • La Bega
  • La Vila
  • L'Estany
  • Sant Antoni de la Mar

[edita] Platges

  • Platja de Cap Blanc
  • Platja del Brosquil
  • Platja del Dosser
  • Platja de l'Escullera
  • Platja de les Oliveres
  • Platja de l'Estany
  • Platja del Far
  • Platja del Racó
  • Platja del Mareny de Sant Llorenç (naturista)
  • Platja del Marenyet
  • Platja de Sant Antoni

[edita] Localitats limítrofs

[edita] Patrimoni historicoartístic

El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Compta amb diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà, que és el següent:

  • El Castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constitueix l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerana per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta , patrona de Cullera.
  • Barri del Pou. També conegut com el Raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiració marinera.
  • Església de la Sang de Crist. Bastida el 1614 sobre una ermita medieval.
  • Església dels Sants Joans. Neoclàssica, del segle XVII. Bastit sobre un altre dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
  • El Calvari. Segle XIX.
  • Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'època en què era torre defensiva.
  • El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Lluís Ferreres.
  • El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
  • Muralles. Construïdes el 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
  • Torre de Santa Anna (BIC 1949), torre d'origen musulmà.
  • Ermita dels Sants de la Pedra, Alberga el Museu de l'Arròs.
  • Ermita de sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
  • Ermita de santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment Torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accés al recinte musulmà.
  • Ermita de Los Navarros. Segle XIX.
  • Ermita de santa Marta. Segle XIV. No romanen més que unes quantes restes.
  • Ermita de sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.
  • Cova Museu de Dragut. Alberga una mostra sobre la pirateria al Mediterrani en el XVI.

[edita] Gastronomia

Com a poble tributari de l'Albufera que és, la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all-i-pebre, espardenyà, etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela de peix entre d'altres completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterrani.

[edita] Política

Article principal: Eleccions municipals de Cullera

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979-1983 Enrique Chulio PSPV-PSOE
1983-1987 Enrique Chulio PSPV-PSOE
1987-1991 Alfredo Martínez UV
1991-1995 José Alandete PSPV-PSOE
1995-1999 Carlos Moreno UV
1999-2003 Ernesto Sanjuán PP
2003-2007 Ernesto Sanjuán PP
2007-2011 Ernesto Sanjuán PP

[edita] Partits amb representació municipal

Els partits polítics que, des de les eleccions de 1979, han obtingut representació a l'Ajuntament de Cullera, són els següents:

  • PSPV-PSOE Partit Socialista del País Valencià-PSOE
  • PP Partido Popular
    • AP Federación de partidos de Alianza Popupar. El 1983 es presenta en coalició amb altres partits: Unió Valenciana (UV), Unió Liberal (UL), Partit Demòcrata Popular (PDP)
    • PP des de 1991 anomenat Partit Popular
  • EU: Esquerra Unida. Sempre que ha aconseguit representació ho ha fet presentant-se en coalició:
    • EU-UPV El 1987 es presenta en coalició amb el Unitat del Poble Valencià (UPV)
    • PSPV-PSOE-EU EL 2003 reapareix amb coalició amb el Partit Socialista del País Valencià
    • APC-EUPV El 2007 torna a aparéixer en coalició aquesta vegada amb Alternativa Progressista de Cullera (APC)
  • UV Unió Valenciana
    • AP-PDP-UL-UV La primera vegada que apareix a l’ajuntament ho fa el 1983 dins la coalició de Federación de partidos de Alianza Popupar. El 1983 es presenta en coalició amb altres partits: Unió Valenciana (UV), Unió Liberal (UL), Partit Demòcrata Popular (PDP).
    • UV En les següents eleccions (excepte en 2007 que no aconsegueixen representació) apareix sempre en solitari amb el nom d’Unió Valenciana (UV)
  • APC Alternativa Progressista de Cullera
    • APC Apareix per primera vegada tot presentant-se en solitari el 1991 i el 1995
    • APC-EUPV Torna a reaparéixer en dues ocasions més: 1999 i 2007, en aquest cas en coalició amb Esquerra Unida del País Valencià
  • CDS Centro Democrático y social
    • UCD El 1979 es presenta amb el nom d'Unió de Centre Democràtic (UCD)
    • CDS El 1987 reapareix a l'Ajuntament per darrera vegada amb el nom de Centre Democràtic i social (CDS)
  • BNV El Bloc Nacionalista Valencià (BNV) s’ha presentat sota dues denominacions:
    • UPV Unitat del Poble Valencià que es va presentar el coalició el 1987 amb Esquerra Unida
    • BNV Reapareix a l’Ajuntament el 2003 amb el nom de Bloc Nacionalista Valencià (BNV)
  • IR Izquierda Republicana
  • CD Coalició Demòcratica
  • EPIPV Esquerra Progressista Independent del País Valencià


[edita] Evolució

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:

Evolució del nombre de regidors per candidatura
Candidatura / Any 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
PSPV-PSOE 9 14 9 13 7 5 8 5
PP - 7* 3 2 8 8 10 15
EU - - 2 - - 7 8 1
UV - 7* 5 3 2 1 1 -
APC - - - 2 3 7 - -
CDS 5 - 2 - - - - -
BNV - - 2 - - - 2 -
IR 2 - - - - - - -
CD 1 - - - - - - -
EPIPV - - - - 1 - - -
TOTAL 21 21 21 21 21 21 24 21
  • Es presenten en coalició Alianza Popular (PP) - Partit Demòcratic Popular (PDP)- Unió Liberal (UL)- Unió Valenciana (UV)

[edita] Festes

  • Falles. Potser hui en dia les festes més importants de Cullera són les Falles que se celebren del 15 al 19 de març.
  • Festes patronals. Les festes patronals són les segones en importància, estan dedicades a la mare de Déu del Castell de Cullera, comencen el dissabte següent al diumenge de Pasqua i destacaquen la Baixà de la mare de Déu, la Nit de l'Aurora, Processó de Sant Vicent, el certamen de Bandes de Música, etc.

Altres festes que se celebren a Cullera són:

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Cullera (Ribera Baixa)
v • d • e
Municipis de la Ribera Baixa
Albalat de la Ribera  •  Almussafes  •  Benicull de Xúquer  •  Corbera  •  Cullera  •  Favara  •  Fortaleny  •  Llaurí  •  Polinyà de Xúquer  •  Riola  •  Sollana  •  Sueca
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Cullera_(Ribera_Baixa)»