Culte al cos
El culte al cos és com informalment es coneix la dèria o obssessió per tenir o mantenir un cos dins els paràmetres de bellesa i cos adequat que dicta la societat.
Els orígens del culte al cos es poden datar de principis del segle xx, en pintures i altres imatges dels segles anteriors s'observa com el model de cos dels segles anteriors, per exemple, no era tan prim.
Es pot entendre com consum cultural i la pràctica del culte al cos constitueix una preocupació general en tots els àmbits de la societat.[1]
En aquesta actitud hi té un gran paper mantenir o incrementar la bona forma física (per exemple amb gimnàsia i esport), el recurs a la cirurgia estètica, les dietes, la roba, la moda i els cosmètics. Els anuncis comercials són el gran factor dins el culte al cos.
El culte al cos pot fer que s'adquireixin noves obligacions per obtenir el triomf social, obsessionar-se pel propi cos és una manera de ser menys lliure,[2] o a l'obssessió per la pròpia imatge. Té molt a veure amb l'autoestima de cada persona.[3]
Davant la proliferació de Trastorns del Comportament Alimentari (TCA), concretament de casos d'anorèxia i de bulímia nervioses en població jove es detecta el gran paper de la publicitat com a transmissora d'estereotips i de productes de culte al cos que resulten en la insatisfacció corporal.[4]
En la legislació espanyola (Llei audiovisual del 2010) es prohibeix emetre en horari infantil anuncis que promoguin el culte al cos i el rebuig a l'autoimatge.
En dones[modifica]
Tradicionalment la bellesa ha estat considerat un valor especialment femení. La preocupació per la seva imatge continua sent una sobrecàrrega principalment en la dona. Com a contrapartida això resulta un mecanisme d'inseguretat i pot produir un sentiment d'incapacitat en la majoria de les dones.
El patró de bellesa dominant es presenta com una de les bases de l'èxit de les dones a la societat. La valoració social de la bellesa femenina contribueix a mantenir una visió del món femení en què els aspectes privats prevalen sobre els seus valors públics. «Si bé el culte a la bellesa ja no aconsegueix sufocar les aspiracions de les dones a l'autonomia, a la vida professional, als estudis superiors, ens assisteixen motius suficients per pensar que continua sent un fre per al seu compromís en la conquesta en les esferes més altes del poder». [5]
En homes[modifica]
Ha estat en època moderna quan han aparegut models com els del culturisme (amb els seus perills per la salut), la generalització de la cosmètica masculina i les activitats esportives. En general els homes adults no estan tan afectats per l'anorèxia i la bulímia, ja que no es valora socialment l'home prim sinó més aviat el fort i musculat.
Referències[modifica]
- ↑ http://www.efdeportes.com/efd9/anae.htm
- ↑ http://www.ua.es/spv/formacio/aula_virtual/Elemental_unitat_5.pdf[Enllaç no actiu]
- ↑ http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?contentid=51ddefd0e4bce110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2a0175a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&vgnextoid=2a0175a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD
- ↑ http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/estudis_recerca/Publicitat_televisiva_de_culte_al_cos.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ http://pujalacremallera.blogspot.com/2008/02/el-culte-al-cos.html[Enllaç no actiu] (Lipovetsky, 1999, p. 141).