Cultigen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

S'anomena cultigen (del llatí cultus cultivat, i gens, origen) a aquella planta que ha estat modificada o seleccionada expressament pels éssers humans; així doncs, són resultat d'una selecció artificial. Bona part d'aquestes plantes modificades són d'ús comercial; endemés de l'agricultura hom les pot trobar tant a l'horticultura com a la silvicultura. Donat que un cultigen es defineix pel seu origen i no per la manera en què creix, un cultigen continua essent un cultigen tant si creix en conreus com a la natura (alguns ja naturalitzats).

Pel que fa a la classificació els podem dividir segons el seu origen: varietats aïllades de a la natura o de conreus (poden ser casos de creixement aberrant que es reprodueix en cultiu); plantes que són resultat de la millora vegetal (creuament de varietats seguit de programes de selecció, o també plantes genèticament modificades al laboratori); i finalment les quimeres d'empelt (en aquest cas s'empren i es fusionen els teixits genèticament diferents de cultivars o diferents espècies; el material de l'empelt pot ser tant de plantes silvestres, com de seleccions especials així com d'híbrids).

Tradicionalment, encara que tinguin molts noms, s'han anomenat seguint les directrius del Codi Internacional de Nomenclatura Botànica; així, molts d'aquells cultigens més importants com la dacsa o panís (Zea mays) i la banana (Musa acuminata) tenen aquest nom. Es pot anomenar a un cultigen segon la classificació botànica; tanmateix[1] avui en dia és més freqüent que els noms dels cultigens s'inventin seguint els consells del Cultivated Plant Code el qual els classifica en cultivar, el Grup i els grex.[nb 1]

Existeix una disciplina que s'encarrega dels tàxons i la classificació de totes aquelles plantes que s'han seleccionat o eixit amb una intencionalitat humana. Endemés, cal recordar que el Cultivated Plant Code no admet l'ús de noms comercials com a científicament acceptables.[2]

Cal tenir en compte que certes plantes no reben una nomenclatura d'acord amb el Cultivated Plant Code si són antics cultigens com el panís o d'altres que podrien ser plantes antropogèniques pero sense cap ús comercial.

Definició formal[modifica | modifica el codi]

Un cultigen és una planta que el seu origen és degut a l'activitat humana.[3]

Diferència entre plantes cultivars (de conreu) i salvatges[modifica | modifica el codi]

Ja en dates llunyanes la humanitat comença a interessar-se; l'historiador botànic Alan Morton que els botànics grecs ja mostraven un interès pregon en la distinció dels cultigens (sobretot degut a neguits religiosos), així Teofrast, talment conegut com a pare de la botànica (370-285 aC) i deixeble de Plató i Aristòtil tracta sobre el tema. Ell acceptà que era l'acció humana i no l'acció divina qui feia que sorgissin cultigens a partir de plantes silvestres. Encara més: "tingué la premonició sobre la importància de la constitució genètica i els límits dels canvis fenotípics induïts per l'ambient cultural" (De historia plantarum III, 2,2 i Causa Plantarum I, 9,3). Fins i tot digué que les varietats d'arbres fruiters degenerarien si eren cultivats amb llavors.[4]

Origen del terme[modifica | modifica el codi]

Liberty Hyde Bailey 1858-1954, qui encunyà el terme cultigen el 1918

El 1918, un dels cofundadors de l'American Society for Horticultural Science, horticultor i botànic; en Liberty Hyde Bailey (1858–1954) inventà el mot cultigen. De fet creia que calia cercar un nou sistema per classificar aquelles plantes que havien aparegut degut a l'activitat humana; raó per la qual no s'inclourien exactament dins la classificació jerarquitzada de Linné.

El 1918 Bailey explica que qualssevol persona que intenti fer una classificació exhaustiva de les plantes dels conreus d'un país ha de tenir molt clar això: existeixen dues menes de plantes. Les primeres són aquelles anomenades indígenes, és a dir, aquelles que són nadiues d'un lloc exacte o d'un hàbitat conegut. D'altra banda trobaríem:

" ... a domesticated group of which the origin may be unknown or indefinite, which has such characters as to separate it from known indigens, and which is probably not represented by any type specimen or exact description, having therefore no clear taxonomic beginning."

És a dir: un grup de plantes amb usos humans, l'origen de les quals pot ser fins i tot desconegut o equívoc, amb caràcters que permeten destriar-la d'altres indígenes de semblants i amb una descripció taxonòmica poc concisa. Aquest segon grup eren els cultigens

Més endavant,[5] el 1923 en Bailey aclaria que discutia sobre la classificació de les plantes a nivell d'espècies, especificant que les indigens serien:

" those that are discovered in the wild " -Aquelles descobertes a la natura

i els cultigens com a plantes que:

" arise in some way under the hand of man " -Han aparegut per l'acció de la humanitat

Més endavant descriu els cultigens com:

"... espècies o semblants que aparegueren gràcies a la domesticació ..."

Definicions de Bailey[modifica | modifica el codi]

Llavors el 1924 modificà la seva definició del 1923 per als cultigens incloent-la en el glossari del Manual de les plantes de conreu (Manual of Cultivated Plants)[6] as:

" Plant or group known only in cultivation; presumably originating under domestication; contrast with indigen "-Planta o grup conegut tan sols a l'agricultura, la horticultura etc., probablement per la domesticació

No gens menys amb aquesta definició permet la reconeixença dels cultivars, car la de 1923 restringia la idea de cultigens a l'ordre de les espècies. Més tard, a les següents edicions del Liberty Hyde Bailey Hortorium, Cornell, conclou que els cultigens tan sols són de l'ordre d'espècies (p.e. Hortus Second el 1941 and Hortus Third el 1976):[7][8] Així doncs en sengles llibres admet que els termes cultigen i cultivar no són sinònims, ja que els cultigens només existeixen a l'ordre d'espècies.

"A cultigen is a plant or group of apparent specific rank, known only in cultivation, with no determined nativity, presumably having originated, in the form in which we know it, under domestication. Compare indigen. Examples are Cucurbita maxima, Phaseolus vulgaris, Zea mays'". -Un cultigen és una planta o grup d'un mateix rang específic conegut tan sols per als usos humans, sense conèixier el seu origen, i probablement aparegut degut a la domesticació

Això no obstant, l'horticultura manté una distinció entre els cultigen i els cultivar tot i que es permet la introducció dels cultivars a la definició. (vegeu al dessota).

Ús[modifica | modifica el codi]

Emprant el mot a la Botànica[modifica | modifica el codi]

Totes aquelles plantes l'origen de les quals ens és desconegut mal que baldament es cregui que la varen seleccionar els humans, com el blat xeixa (Triticum aestivum) s'anomenen cultigens. A més a més aquestes plantes segueixen una classificació binomial; és per això que tenen la mateixa forma de noms que aquelles plantes de la natura (se les anomenà així abans que aparegués el codi per a cultigens). Car aquestes antigues plantes són degudes a l'efecte de la selecció humana no existeix cap diferència entre elles i aquelles anomenades recentment seguint la nominalització del Cultivated Plant Code. D'aleshores ençà gairebé tots els cultigens tenen un nom segons el Cultivated Plant Code.

Emprant el mot a l'Horticultura[modifica | modifica el codi]

El 1953 es publicà (un any abans de la mort de Bailey) el primer Codi Internacional de Nomenclatura per a les plantes "cultivades" (en anglès: International Code of Nomenclature for Cultivated Plants) que incloïa la definició de cultivar segons Bailey. No sols això sinó que aquell mateix any es publicà una obra recollint tota l'obra de Bailey (Baileya). El primer volum recull un petit article escrit pel taxonomista i col·lega d'en Bailey, en George Lawrence, que clarifica la distinció entre els mots cultivar i varietat. Endemés Lawrence també recull el terme tàxon, poc conegut aleshores fora del cercles botànics. Aquest breu article és ben útil car explica el significat de cultigen en aquella època:

El 1918, Bailey diferenciava entre aquelles plantes conreades d'aquelles nadiues, anomenant les primeres cultigens i les segones com a nadiues. A l'instant també proposà el terme cultivar per a distingir varietats creades en laboratoris o als camps d'aquelles varietats botàniques descobertes a la natura.[9]

Malgrat que l'ús de cultigen ha variat a l'horticultura com a regla general sempre ha inclòs els cultivars, però no a la botànica.

Així per exemple el The New Royal Horticultural Society Dictionary of Gardening[10] definia els cultigens com:

" A plant found only in cultivation or in the wild having escaped from cultivation; included here are many hybrids and cultivars, "...

L'ús del vocable cultigen en aquest sentit és bàsicament la mateixa que la definició de cultigen feta l'any 1924 per Bailey.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

Malgrat que generalment s'empra per a les plantes, de vegades s'ha utilitzat per a qualssevol mena d'organismes sense organismes homòl·legs a la natura.[11] Races d'animals que hagin crescut en captivitat s'inclourien aquí. Quelcom diu que la paraula domesticat podria ser sinònim de cultigen, ara be, el corrent preponderant considera que els animals i les plantes domesticats són tan sols animals i plantes emprats en situacions domèstiques. Ans existeix un debat sobre què es podria considerar la domesticació: alguns autors creuen que perquè un animal pugui anomenar-se domesticat cal que hagi patit cap modificació genètica respecte als seus homòl·legs a la natura.[12] El que hom no escateix és que l'horticultura i la botànica romanen com els camps més importants on s'empra aquest mot.

Ús recomanat[modifica | modifica el codi]

Vejam aquí un espectre més ample[3] del'ús del mot cultigen; amb les seves raons esmentades:

  • supports current usage in horticulture.
  • Permet la claredat necessària per raonar en debats entre gent no professional sobre les plantes "conreades", cultivades i aquelles que trobem a la natura (per exemple, aquelles plantes cultivades, enteses normalment com aquelles conreades no són les mateixes que aquelles cultivades del Cultivated Plant Code; endemés que la diferència entre hàbitats naturals i aquells afectats per l'activiat humana es difumina).
  • Per tal que el llenguatge sigui més planer i simplificat bo i fent servir les definicions del Cultivated Plant Code.
  • Permet una visió més acurada a la definició de cada camp.
  • Bandeja la possibilitat de confusió dins el Cultivated Plant Code en aquests casos:
  • L'indret on creixen les plantes (tant en cultius com a la natura).
  • Com s'originen; puix siguin resultat de l'activitat humana o no.
  • Proveeix amb la nomenclatura que és necessària per regular aquells cultigens que hom no pot incloure dins la jerarquia de Linné o del Botanical Code[3][13]

Crítiques a la definició[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Roure pènol
Roure pènol (Quercus robur)
Roure pènol (Quercus robur)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: Quercus
Espècie: Q. robur
Nom binomial
Quercus robur
L.

Tots aquells dubtes i malinterpretacions en l'ús[13] de la paraula cultigen els podeu trobar resumits al dessota:

  • Selecció natural i artificial
Es considera un procés de selecció artificial quan la influència de la humanitat afecta significativament l'evolució de determinades poblacions o espècies (vegeu selecció artificial).
  • Què vol dir alterat?
Podríem dir que la flora global està evolucionant degut als efectes del canvi climàtic produït pels éssers humans? Això vol dir que totes les plantes del món són cultigens?
En aquestes circumstàncies es considera com a selecció explícita de certes característiques de les plantes que no presenten els seus homòl·legs a la natura.
  • Això de del·liberadament seleccionats... què vol dir?
Se selecciona intencionadament ja quan s'escull la soca de la planta a la natura, quan es compra una planta a les botigues...Val a dir també que els primers cereals foren escollits a l'atzar, sense cap intenció. Moltes varietats útils per a l'horticultura són espontànies, aleshores tots aquests casos són selecció intencionada?
  • I les plantes seleccionades de la natura?
Plantes com el Quercus robur(roure pènol), el Liquidambar styraciflua o l'Eucalyptus globulus (eucaliptus blau) creixen als parcs i jardins de viles i ciutats. Són gairebé com els seus homòl·lègs a la natura i així doncs no són cultigens. Això no obstant, alguns dels caràcters provinents de la diversitat natural són valuosos per a l'horticultura.

Per exemple: una planta pot tenir flors de diferents colors (encara que cada mena no tingui un nom botànic propi) i a cada variant se l'anomena de manera diferent (amb noms cultivars). Encara que tècnicament no són cultigens (no s'jhan modificat genèticament) se n'estan escollint unes determinades varietats.

  • Problemes amb els fluxos gènics entre poblacions
Pot ser que algunes plantes conreades arribin a la natura i aleshores s'hibriden amb les plantes indígenes. Sovint s'escullen plantes de la natura (ja hibridades) que es tracten al laboratori i aquestes de bell nou s'escapen i s'empelten amb plantes indígenes. Un exemple es la Lantana. El material genètic d'un cultigen pot esdevenir part del fons genètic d'una població. Així doncs... quines plantes es poden considerar com a cultigens?
  • Plantes d'origen desconegut
De vegades en desconeixem l'origen de certes plantes. Així doncs, l'origen d'algunes encara és un misteri mentre que d'altres amb l'ajut de la investigació científica es poden classificar com a cultigens.
  • Casos complicats
Com distingir si una planta es un cultigen quan s'ha creat un híbrid a la natura que més endavant s'ha pogut reproduir sota l'acció humana i la descendència és idèntica?
Si després de l'entrecreuament es fa una tria deliberada aleshores es podrà considerar un cultigen.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. The category grex was added in the 2009 Cultivated Plant Code and applies only to orchids

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. McNeill et al.. International Code of Botanical Nomenclature, 2006.  Art. 28 "Note 3. Nothing precludes the use, for cultivated plants, of names published in accordance with the requirements of the botanical Code."
  2. Cultivated Plant Code, 2004, Principle 6.
  3. 3,0 3,1 3,2 Spencer, R.D. and Cross, R.G. 2007. The cultigen. Taxon 56(3):938-940
  4. Morton, A.G. 1981. History of Botanical Science. London: Academic Press. ISBN 0-12-508382-3.
  5. Bailey, L.H. 1923. Various cultigens, and transfers in nomenclature. Gentes Herb. 1:113--136
  6. Bailey, L.H. 1924. Manual of cultivated plants. Macmillan, New York
  7. Bailey, L.H. 1941. Hortus second : a concise dictionary of gardening, general horticulture and cultivated plants in North America. The Macmillan Company, New York.
  8. Bailey, L.H. 1976. Hortus third : a concise dictionary of plants cultivated in the United States and Canada. Macmillan Collier Macmillan, New York.
  9. Lawrence, George H. M. 1953. "Cultivar, Distinguished from Variety." Baileya 1: 19–20.
  10. Huxley, A., Griffiths, M., and Levy, M. (eds.) 1992. The New Royal Horticultural Society Dictionary of Gardening. Macmillan, London
  11. «Definition of cultigen from Online Medical Dictionary». [Consulta: 2008-06-25].
  12. see, for example, Goudie, A. 2006. The human impact on the natural environment. Blackwell, Oxford.
  13. 13,0 13,1 Spencer, R.D. 1999. Cultivated plants and the codes of nomenclature – towards the resolution of a demarcation dispute. pp.171—181 in: S. Andrews, aC Leslie and C. Alexander (eds). Taxonomy of Cultivated Plants: Third Symposium. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-900347-89-X

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Spencer, R.D. and Cross, R.G. 2007. The International Code of Botanical Nomenclature (ICBN), the International Code of Nomenclature for Cultivated Plants (ICNCP), and the cultigen. Taxon 56(3):938-940
  • Spencer, R, Cross, R & Lumley, P. 2007. (3rd edn) Plant names: a guide to botanical nomenclature. CSIRO Publishing, Collingwood, Australia. (Also CABI International Wallingford, UK.) The definition of cultigen given in the Glossary of this reference does not include deliberately selected plants that are identical to plants growing (or once growing) in the wild. ISBN 978-0-643-09440-6 (pbk.).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Definició de cultigen més genèrica; inclou altres organismes a més de les plantes.
  • Proposta de definició del terme cultigen al 5è simposi internacional de taxonomia de les plantes cultivars. (Consulta: 4 juny 2012)