Cultiu d'acompanyament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemple de cultiu d'acompanyament on els clavells de moro (Tagetes) protegeixen les tomaqueres dels àtacs de paràsits.

El cultiu amb acompanyament (en anglès companion planting) és una tècnica de l'horticultura que consisteix a plantar ben a prop diferents cultius. Es basa en la teoria que els cultius així s'ajudaran, els uns amb els altres, en l'obtenció dels nutrients, el control de les plagues i de les males herbes,la pol·linització i altres factors que són necessaris per incrementar la productivitat de les collites. Algunes d'aquestes interaccions que es produeixen en el conreu associat formen part del fenomen de l'al·lelopatia. El cultiu associat és una formaz de policultiu. És una opció en diversos tipus d'agricultura incloent l'agricultura tradicional, l'agricultura ecològica i la permacultura.

D'altra banda en un hort no s'han de conrear, ben al costat, plantes del mateix gènere (com la patatera i l'albergínia per exemple) que es faran la competència cercant els mateixos elements del sòl i són un objectiu fàcil per les malalties fúngiques i els depredadors.[1]

El cultiu hortícola associat es practicava principalment abans de la invenció dels plaguicides químics però actualment s'està tornant a implantar, especialment en les agricultures alternatives a l'agricultura anomenada convencional.

Història[modifica | modifica el codi]

El conreu associat té una llarga història i molts dels principis moderns que s'usen en l'associació de cultius ja estaven presents des de fa segles, per exemple en els jardins d'estil cottage d'Anglaterra i en els conreus associats tradicionals d'Àfrica, Àsia i Amèrica.

A la Xina es fa servir, des de com a mínim 1000 anys, l'associació de l'arròs amb les plantes del gènere Azolla aquestes plantes tenen cianobacteris que fixen el nitrogen atmosfèric i el deixen disponible per les plantes d'arròs, també fan ombra que evita que creixin males herbes en els arrossars sense fer, però, competència amb les plantes d'arròs, ja que aquestes es plantaven quan eren prou altes per ultrapassar la capa vegetal que fan les Azolla.

Els pobles indígenes d'Amèrica practicaven tradicionalment l'associació coneguda com "les tres germanes" que consistia a plantar junts dacsa, fesols i carbasses, les mongetes s'enfilaven en el blat de moro i les fulles de la carbassa cobrien el terra i impedien en gran part l'aparició de males herbes.[2]

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Certes plantes són consumides pels paràsits i aquests les enverinen. D'altres com les plantes aromàtiques difonen olors que emmascaren les olors de les plantes que són el cultiu principal i fan que els paràsits no les trobin. Altres com la planta de la mostassa o la caputxina grossa són menjades pels insectes i els allunyen de les plantes cultivades principals. Són un tipus de planta trampa.

Les espècies de la família Allium (all, cibulet, escalunya, ceba, porro, etc.) tenen propietats repulsives molt eficaces contra els insectes.

  • El porro i la ceba associats amb la pastanaga eviten que a aquesta darrera l'ataquin insectes i al seu torn la pastanaga evita que el lepidòpter de la tinya ataqui el porro.[3]

La ceba protegeix contra malalties criptogàmiques com el mildiu

En canvi, de manera general, les al·liàcies i fabàcies no fan una bona associació.(per exemple cal no associar cebes i fesols).

  • La cibulet allunya els insectes que s'enfilen als arbres fruiters, els protegeix de diverses malalties criptogàmiques i concretament dels xancres.
  • L'all o la ceba plantats al peu dels presseguers els protegeix contra el garrofat del presseguer..
  • Els raves allunyen els insectes de la vinya.
  • Les plantes del gènere Artemisa són un repulsiu i allunyen els ratolins, a altres rosegadors, els cargols i els llimacs.
  • Les mentess o els espígols són un excel·lent repulsiu de les formigues i els seus pugons. La menta atrau dípters beneficiosos La mentha x piperita és la millor varietat de menta per aquesta finalitat, gràcies a la seva forta olor.
  • El cerfull allunya els llimacs (aquesta acció també la fa la borratja).

Acció insecticida o inhibidora[modifica | modifica el codi]

Exemples d'associacions de plantes[modifica | modifica el codi]

Els creixens atraauen les erugues i per tant es poden plantar al voltant d'enciams i cols per a protegir-les a que els lepidòpters tendeixen a preferir els creixens per pondre els ous.[5]

Els clavellls de moros ajuden en els conreus afectats per àfids i mosques blanques entre d'altres) ja que la seva olor repel els insectes i atrau els depredadors dels àfids.

Aquesta taula mostra les associacions més conegudes:

Associació favorable Associació desfavorable
all pastanaga, cogombre, ceba, maduixera, porro, tomaquera fesol, alfals, pèsol
remolatxa anet, ceba espinac, porro
pastanaga all, ceba, tomaquera, boixac, clavell del Japó, anet, enciam menta
cogombre anet, enciam, alfàbrega, espinac, ceba patatera, carbassó
espinac maduixera, rave, enciam, tomaquera remolatxa
fonoll absenta, coriandre, col, fesol, tomaquera
maduixera cerfull, mostassa, porro, cibulet, all, ceba
fesol remolatxa, cogombre, espinac All, cibulet, ceba, porro
ceba pastanaga, cerfull, anet, All, cogombre, enciam, tomaquera fesol, alfals, porro, pèsol
porro pastanaga, maduixera, tomaquera, espinac remolatxa, fesol, alfals, pèsol
rave pastanaga, maduixera, enciam, tomaquera, creixen, fesol hisop, vinya
enciam cerfull, rave, col, rave, anet, fesol, remolatxa, cogombre, boixac, espinac, tomaquera Creixen, julivert, api
tomaquera pastanaga, espinac, ceba, julivert, porro, enciam, col, alfàbrega anet, remolatxa, dacsa, mostassa, agrella, patatera
pebrotera pastanaga, tomaquera, col, Tagetes remolatxa, col, mostassa
alfàbrega cogombre, carbassó, tomaquera, fonoll ruda

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jean-Michel Groult - "Jardiner durablement" - Editions Ulmer 2007 - (ISBN 978-2-84138-278-1)
  2. Mt. Pleasant, Jane. «The science behind the Three Sisters mound system: An agronomic assessment of an indigenous agricultural system in the northeast». A: John E. Staller, Robert H. Tykot, and Bruce F. Benz. Histories of maize: Multidisciplinary approaches to the prehistory, linguistics, biogeography, domestication, and evolution of maize, 2006, p. 529–537. 
  3. Carotte : plantes compagnes et amies sur Jardinage.net
  4. Le poireau préfère les fraises, les meilleures associations de plantes. de Hans Wagner
  5. «Pest control / Companion planting». Notcutts, October 27, 2010. [Consulta: 2010-10-27].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]