Cultiu d'acompanyament
El cultiu amb acompanyament (en anglès companion planting) és una tècnica de l’horticultura que consisteix en plantar ben a prop diferents cultius. Es basa en la teoria que els cultius així s’ajudaran, els uns amb els altres, en l’obtenció dels nutrients, el control de les plagues i de les males herbes,la pol·linització i altres factors que són necessaris per incrementar la productivitat de les collites. Algunes d’aquestes interaccions que es produeixen en el conreu associat formen par del fenomen de l’al·lelopatia. El cultiu associat és una formaz de policultiu. És una opció en diversos tipus d’agricultura incloent l’agricultura tradicional, l’agricultura ecològica i la permacultura.
D’altra banda en un hort no s’han de conrear, ben al costat, plantes del mateix gènere (com la patatera i l’albergínia per exemple) que es faran la competència cercant els mateixos elements del sòl i són un objectiu fàcil per les malalties fúngiques i els depredadors.[1]
El cultiu hortícola associat es practicava principalment abans de la invenció dels plaguicides químics però actualment s’està tornant a implantar, especialment en les agricultures alternatives a l'agricultura anomenada convencional.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El conreu associat té una llarga història i molts desl principis moderns que s’usen en l’associació de cultius ja estaven presents des de fa segles, per exemple en els jardins d’estil cottage d’Anglaterra i en els conreus associats tradicionals d’Àfrica, Àsia i Amèrica.
A la Xina es fa servir, des de com a mínim 1000 anys, l’associació de l’arròs amb les plantes del gènere Azolla aquestes plantes tenen cianobacteris que fixen el nitrogen atmosfèric i el deixen disponible per les plantes d’arròs, també fan ombra que evita que creixin males herbes en els arrossars sense fer, però, competència amb les plantes d’arròs ja que aquestes es plantaven quan eren prou altes per ultrapassar la capa vegetal que fan les Azolla.
Els pobles indígenes d’Amèrica practicaven tradicionalment l’associació coneguda com “les tres germanes” que consistia en plantar junts dacsa, fesols i carbasses, les mongetes s’enfilaven en el blat de moro i les fulles de la carbassa cobrien el terra i impedien en gran part l’aparició de males herbes.[2]
Funcionament [modifica]
Certes plantes són consumides pels paràsits i aquests les enverinen. D’altres com les plantes aromàtiques difonen olors que emmascaren les olors de les plantes que són el cultiu principal i fan que els paràsits no les trobin. Altres com la planta de la mostassa o la caputxina grossa són menjades pels insectes i els allunyen de les plantes cultivades principals. Són un tipus de planta trampa.
Les espècies de la família Allium (all, cibulet, escalunya, ceba, porro, etc.) tenen propietats repulsives molt eficaces contra els insectes.
- El porro i la ceba associats amb la pastanaga eviten que a aquesta darrera l’ataquin insectes i a la seva vegada la pastanaga evita que el lepidòpter de la tinya ataqui el porro.[3]
La ceba protegeix contra malalties criptogàmiques com el mildiu
En canvi ,de manera general, les al·liàcies i fabàcies no fan una bona associació.(per exemple cal no associar cebes i fesols) .
- La cibulet allunya els insectes que s’enfilen als arbres fruiters, els protegeix de diverses malalties criptogàmiques i concretament dels xancres.
- L'all o la ceba plantats al peu dels presseguers els protegeix contra el garrofat del presseguer..
- L'anet, el fonoll, l'asclèpia, els Tanacetum allunyen els pugons, les aranyes roges i la tinya del porro. La ruda repel els pugons.[4]
- Els raves allunyen els insectes de la vinya.
- Les plantes del gènere Artemisa són un repulsiu i allunyen els ratolins, a altres rosegadors, els cargols i els llimacs.
- Les mentess o els espígols són un excel·lent repulsiu de les formigues i els seus pugons. La menta atrau dípters beneficiosos La mentha x piperita és la millor varietat de menta per aquesta finalitat, gràcies a la seva forta olor.
- L'olor de la tomaquera repel la papallona de la col
Acció insecticida o inhibidora [modifica]
- El Solanum nigrum, el ricí i Datura stramonium atrauen els escarbats de la patata i els enverinen.
- Certs crisantems contene la piretrina natural que és un insecticida potent
- Les rels del clavell de moro i de la calèndula eliminen els nematodes, les de l’absenta inhibeixen el creixement de les males herbes.
- Patateres i tomaqueres plantades molt denses suprimeixen plantes del gènere Convolvulus
- L’hemípter Coreus marginatus pot atacar les cucurbitàcies a les quals es pot protegit plantant a prop d’elles repulsius com la menta, Nepeta cataria), Nasturtium o Tagetes (T. patula i T. erecta) .
Exemples d’associacions de plantes [modifica]
Els creixens atraauen les erugues i per tant es poden plantar al voltant d’enciams i cols per a protegir-les a que els lepidòpters tendeixen a preferir els creixens per pondre els ous.[5]
Els clavellls de moros ajuden en els conreus afectats per àfids i mosques blanques entre d’altres) ja que la seva olor repel els insectes i atrau els depredadors dels àfids.
Aquesta taula mostra les associacions més conegudes:
Vegeu també [modifica]
- Biocenosi
- Cultiu associat que es refereix al mateix concepte en els conreus extensius
- Permacultura
Referències [modifica]
- ↑ Jean-Michel Groult - "Jardiner durablement" - Editions Ulmer 2007 - (ISBN 978-2-84138-278-1)
- ↑ Mt. Pleasant, Jane (2006). «The science behind the Three Sisters mound system: An agronomic assessment of an indigenous agricultural system in the northeast». A: Histories of maize: Multidisciplinary approaches to the prehistory, linguistics, biogeography, domestication, and evolution of maize. Ed. John E. Staller, Robert H. Tykot, and Bruce F. Benz. 529–537.
- ↑ Carotte : plantes compagnes et amies sur Jardinage.net
- ↑ Le poireau préfère les fraises, les meilleures associations de plantes. de Hans Wagner
- ↑ «Pest control / Companion planting». Notcutts, October 27, 2010. [Consulta: 2010-10-27].
