Cultura d'El Argar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cultura de El Argar)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La civilització de El Argar era un centre d'edat del bronze Ibèric

El Argar és el lloc tipus d'una primitiva cultura de l'Edat del bronze a la província d'Almeria anomenada cultura argàrica o cultura de El Argar, que va florir al sud-est de la península entre vers 1800 aC i 1300 aC. S'hauria originat arrel probablement d'una nova onada d'emigrants orientals buscadors de metalls, que va substituir a la cultura de Los Millares, d'hàbils metal·lúrgics. Va durar uns 500 anys.

Copa argàrica d'argila

La cultura argàrica es caracteritza per la seva matinera adopció del bronze, que breument permetia a aquesta tribu la dominació local sobre altres poblacions calcolítiques de coure. El Argar també desenvolupava tècniques sofisticades de ceràmica i comerciaren amb altres tribus de la mar Mediterrània. El poble que va desenvolupar aquesta cultura eren gent forta i prospera, que construïen poblats fortificats. Disposaven d'armes i objectes de bronze. Sembla que el seu origen es podria buscar a les planes anatòliques, zona que presenta moltes analogies amb la cultura argàrica. Sembla que es van traslladar des allí en petits grups de buscadors de metalls, i probablement varen conservar el contacte amb la seva terra d'origen, contacte que es va trencar després de poques generacions.

El Argar es desenvolupava a partir de la civilització anterior de Los Millares però mostra que influències mediterrànies clares micèniques. El centre d'aquesta civilització es desplaça al nord i la seva extensió i influència és clarament més gran que la inicial. La seva mineria i metal·lúrgia avançaren força, amb bronze, plata i or que s'extreia i treballava per a armes i joies.

Anàlisi de pol·len en un dipòsit de torba a la Cañada del Gitano a la Sierra de Baza suggereix que l'Argàric esgotava els recursos naturals preciosos, ajudant a portar la seva pròpia ruïna.[1] El bosc de roure caducifoli que cobria els pendents de la regió fou cremat, deixant una capa de carbó, i es va canviar per la garriga, planta mediterrània més resistent al foc.[2][3]

S'han trobat alguns elements que permeten entreveure un comerç amb Egipte, probablement interromput per les emigracions cretenques (Segles XV i XIV aC.) i el moviment del Pobles del mar (Segles XIII y XII aC.). D'ambdós grups degueren arribar emigrants a la península Ibèrica i és quasi segur que de la barreja dels elements cretencs i la gent de El Argar va sorgir la cultura Tartèssia, abans de l'arribada dels fenicis al segle XI aC, i de grups de Pobles del mar i argàrics van poder sorgir els ibers i la cultura ibèrica si bé per tot això hi ha diverses opinions dels historiadors i experts.

Extensió[modifica | modifica el codi]

Tresor de Villena, la segona trobada més gran d'or a Europa. Es suposa que fou amagat pels habitants de Cabezo Redondo (prop de Villena).[4]

La civilització d'El Argar es va estendre a tota la província d'Almería, cap al nord a la Meseta central, a gran part de la Regió de Múrcia i cap a l'oest a la província de Granada.[5]

La seva influència cultural i possiblement política era molt més àmplia, clarament influint a l'est i sud-oest de la península (al Algarve), i possiblement altres regions. Alguns autors fins i tot han haver suggerit que El Argar era un estat unificat.

Principals ciutats argàriques[modifica | modifica el codi]

  • El Argar: format irregular (280 x 90).
  • Fuente Vermeja: petit lloc fortificat, 3 kms al nord de El Argar
  • Lugarico Viejo: lciutat més gran molt a la vora de Fuente Vermeja.
  • Puntarrón Chico: en la part superior d'un turó petit, prop de Beniaján (Murcia)
  • Ifre (Murcia): en una elevació rocosa.
  • Zapata (Murcia): 4 km a l'oest d'Ifre, fortalesa.
  • Cabezo Redondo (Villena, província d'Alacant: un dels assentaments més grans, en una elevació rocosa prop d'una antiga llacuna salada.
  • Gatas (4 km a l'oest de Mojácar, Almería): ciutat fortificada en un turó amb canalitzacions d'aigua de remarcables.
  • El Oficio (9 kms al nord de Villaricos, Almería): sobre d'un turó ben defensat i fortificat, de manera especial cap al mar.
  • Cerro de las Viñas, Coy
  • Fuente Álamo (7 kms al nord de Cuevas de Almazora, Almería): la ciutadella és sobre un turó, mentre que les cases són terrassades en el seu pendent del sud.
  • Almizaraque (Almería): una ciutat datada a la civilització de Los Millares.
  • Cerro de la Virgen de Orce (Granada).
  • Cerro de la Encina (Monachil, Granada).
  • Cuesta del Negro (Purullena, Granada).

Periodizació[modifica | modifica el codi]

La cultura d'El Argar es divideix en dues fases, anomenades A i B.

El Argar A[modifica | modifica el codi]

Aquesta fase començava al segle XVIII aC amb les primeres dates de C-14 calibrades que apunten a la primera part d'aquest segle:

  • 1785 aC (+/- 55 anys) in la transició del Calcolític tardà-Primera etapa de l'edat del bronze de Cerro de la Virgen de Orce, un lloc perifèric.
  • 1730 aC (+/- 70 anys) a Fuente Álamo per El Argar A2, amb sis capes no datades de A1.
  • 1700 aC a Cuesta del Negro (altre lloc perifèric) amb materials argàrics clars a la seva capa més baixa.

El Argar B[modifica | modifica el codi]

Aquesta fase comença al segle XVI aC. La data de C-14 principal és de 1550 aC (+/- 70 anys) a Fuente Álamo per a la capa superior d'El Argar B2 (amb quatre capes sota la fase B més baixa). Unes altres dates estratigràfiques són una mica més recents però no són confirmades per C-14.

Fase Post-argàrica[modifica | modifica el codi]

El Argar B acaba en el segle XIV o XIII aC, cedint a una cultura post argàrica menys homogènia. Una altra vegada Fuente Álamo donà la millor datació de C-14 amb 1330 aC. (+/- 70 anys).

Cultura material[modifica | modifica el codi]

Metal·lúrgia[modifica | modifica el codi]

El Argar és el centre principal de la Primera i Mitjana edat del bronze a Ibèria. Metal·lúrgia de bronze i pseudobronze (aliat amb arsènic en comptes d'estany. Les armes són el producte metallurgic principal: Els ganivets, alabardes, les espases, els punts de llança i fletxa, i els destrals grans de vora curvilínia són abundants, no sols en l'àrea argàrica sinó també en qualsevol altre lloc a Ibèria. La plata també s'explota, mentre que l'or, que havia estat aboundant en el període Calcolític, es fa menys comú.

Vidres[modifica | modifica el codi]

Un element significatiu són els troSsos de vidre (de colors blaus, verds i blancs) que es troben en aquesta cultura i que s'han relacionat amb descobriments similars a Egipte (Amarna), Micenes (datat al segle XIV aC), la cultura britànica de wessex (datada 1400 aC) i alguns llocs a França. No obstant això alguns d'aquests trossos ja es troben en contexts calcolítics (lloc de La Pastora) que ha portat a alguns especular sobre una data anterior per a la introducció d'aquest material a Ibèria del sud-est (final del tercer mil·lenni aC).

Altres béns fabricats[modifica | modifica el codi]

Gobelet argàric d'argila (M.A.N., Madrid)

La ceràmica sofreix canvis importants, gairebé abandonant totalment la decoració i amb tipus nous.

La fabricació tèxtil sembla important, funcionant de manera especial amb llana i lli. La fabricació de cistelles també sembla que hagi estat important, mostrant més abast i diversificació que en períodes previs.

Costums funeràries[modifica | modifica el codi]

L'enterrament col·lectiu, tradició típica de la cultura Megalítica Europea és abandonat a favor d'enterraments individuals. El tholos són abandonat a favor de cistes o tines petites, sota les cases o fora. Aquesta tendència sembla que vingui de la Mediterrània oriental, més probablement de Micenes a Grècia (saltant per damunt de Sicília i Itàlia, on l'enterrament col·lectiu es conserva un temps encara).

De la civilització argàrica, aquesta nova forma d'enterrament s'estendrà gradualment i irregularment a la resta d'Ibèria.

En la fase B d'aquesta civilització, l'enterrament en pithoi (pots grans) es converteix en més freqüent. Una altra vegada aquest costum (que mai arribà més enllà de la circumferència argàrica) sembla que vingui de Grècia, on s'utilitzava des de vers 2000 aC.

Poblats[modifica | modifica el codi]

Vivien en poblats tots semblants i feien servir els mateixos objectes i tècniques que altres cultures de l'època, de les que es diferenciaven en els enterraments (altres cultures enterraven en coves o megàlits) i en les formes de la ceràmica i quantitat i qualitat dels objectes (de coure i de bronze i també de plata i or), més abundants i perfectes entre la gent de El Argar. Els seus objectes es van estendre a tota la península Ibèrica excepte la zona Pirenaica i Cornisa Cantàbrica, i la part més occidental. El seu moment àlgid se situa cap al 1.350 aC. coincidint amb la importació d'objectes d'Egipte

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Va rebre el seu nom del poble almerienc de El Argar, que fou excavat pels Luis Siret, al final del segle XIX.

cultures Relacionades[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • F. Jordá Cerdá et al. History of Spain 1: Prehistory. Gredos ed. 1986. ISBN 84-249-1015-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura d'El Argar