Cultura dels nurags

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bronze sard, Museu arqueològic nacional de Càller.
Nurag Arresi a Sant'Anna Arresi.
Nurag Santu Antine, Torralba
Temple de Pou de Santa Cristina, Paulilátino
Tomba de gegants de Dorgali

La cultura dels nurags fou una cultura de l'edat del bronze i l'edat del ferro desenvolupada a Sardenya entre els segles XVII i I aC, d'influència magribina capsiana. Deu el seu nom a les torres anomenades nurag (nurakke, nuraghes, nuraxi en sard).

Característiques i història[modifica | modifica el codi]

La influència capsiana es va estendre a les illes de la Mediterrània, però va ser especialment notable a Sardenya, on barrejada a altres influències (Cultura del vas campaniforme, de tradició dolmènica, i aportacions dels Pobles del mar) donà origen a la Cultura dels nurags. Cap al 1500 aC es desenvolupa el seu element més característic: el nurag, torre en la qual s'aplica el principi de la falsa cúpula (tholos) originari de la Mediterrània oriental. Es creu que era una civilització agro-pastoral organitzada en clans. Altres trets d'aquesta cultura són les tombes de gegants (monuments funeraris col·lectius de tipus tumular), els temples de pou o pous sagrats i les estatuetes de bronze (bronzetti) que representen principalment guerrers, amb espasa i escut o arquers, i personatges interpretats com a reis o caps de clan.

Giovanni Lilliu hi distingeix cinc fases[1]. Les tres primeres s'inclouen a l'edat del bronze i les dues finals a la del ferro:

  • Fase I: 1800-1500 aC. Apareixen el protonurags i pseudonurags i les tombes de gegants; es mantenen manifestacions de cultures anteriors (ceràmica de Bonnànaro, menhirs)
  • Fase II: 1500-1200 aC. Probables aportacions socio-culturals de la Mediterrània oriental (Pobles del mar?); apareix el nurag amb tholos, es mantenen les tombes de gegants.
  • Fase III: 1200-900 aC. Els nurags es transformen a nurags compostos envoltats de poblats de cabanes rodones. Es mantenen les tombes de gegants però apareixen també inhumacions en fossa. Apareixen el temples de pou. La ceràmica i les armes presenten característiques de l'Egeu. Proliferen els bronzetti; iconografia guerrera. Apareixen els menhirs antropomorfs.
  • Fase IV: 900-500 aC. Introducció del ferro. Nurags compostos amb poblat. Les tombes de gegants (enterraments col·lectius) coexisteixen amb tombes individuals: possible senyal de major estratificació social? Canvis religiosos?. Ocupació cartaginesa del sud-oest de Sardenya.
  • Fase V: 500-38 aC. Recintes amb poblats.

La civilització nuràgica va viure les seves fases de major esplendor entre el 1500 aC i el 900 aC. Va veure l'arribada dels fenicis i posteriorment la ocupació imperialista pels cartaginesos a les planes agrícoles i massissos miners del S-O de l'illa. L'arribada dels romans a rel de les guerres púniques arraconà aquesta cultura a les muntanyes del centre-est, especialment a la regió de la Barbagia. Es considera que molts aspectes de la cultura tradicional sarda deriva més o menys directament de la cultura nuràgica.[1]

A Còrsega, en canvi, l'aportació capsiana fou ultrapassada pels Pobles del mar. A les Illes Balears va sorgir la cultura dels talaiots

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]