Cumes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cumes (llatí Cumae) fou una ciutat de la costa de Campània uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Fou una de les primers colònies gregues d'Itàlia i fins i tot Estrabó diu que fou la primera de totes. La data tradicional de fundació és el 1050 aC i aparentment fou una colònia de Calcis (Eubea) i de Cime (Eòlia) dirigits per Hippocles de Cime i Megàstenes de Calcis. L'establiment original es va fer a l'illa d'Aenaria però terratrèmols i una erupció volcànica van aconsellar traslladar-se a terra ferma. Les modernes investigacions situen la fundació vers el segle VIII aC i fins al final del segle VI aC no va parar de prosperar i es va estendre per Campània incloent la plana de Flegrea i els turons que la separaven de la badia de Nàpols, on es van fundar els ports de Misenum i Diceàrquia, i més tard la colònia de Neàpolis. Probablement també Abella i Nola foren colònies de Cumae vers l'interior. Rivalitzava amb Síbaris i Crotona amb riquesa i prosperitat. El govern era aristocràtic.

L'increment del poder dels etruscs va portar a l'enfrontament amb aquest poble que tenia una marina superior. Els etruscs van envair Campània aliats als umbris i Daunis. L'exèrcit de la ciutat fou confiat a Aristòdemos el qual també va dirigir un cos d'ajut a la ciutat d'Arícia contra l'atac del etrusc Porsena. Cumae va derrotar als etruscs el 524 aC però el 505 aC Aristòdemos va usurpar el poder amb el suport del partit democràtic, i després va exercir la tirania i va governar durant uns 20 anys quan els descendents d'aquells que havia fet matar es van revoltar i el van enderrocar. El rei Tarquí el Superb, expulsat de Roma, es va refugiar a Cumae on va morir el 496 aC. El 492 aC Aristòdemos va rebre una ambaixada romana per demanar gra per combatre la gana d'aquell any, però quan els vaixells ja estaven carregats amb el gra ofert pel poble, el tirà va confiscar el carregament al·legant que el seu valor era equivalent a la propietat confiscada de Tarquí el Superb.

El 474 aC davant el atac etrusc (que estaven aliats als cartaginesos), Cumae va demanar ajut a Hieró de Siracusa. Hieró va derrotar als atacants i va donar un cop fort al poder naval dels etruscs. Després la ciutat va viure tranquil·la per bastant de temps fins que el 423 aC el creixent poder dels samnites la va amenaçar. Els samnites es van fer amos de Càpua i el 421 o 420 aC van derrotar a Cumae i van assetjar la ciutat que van assaltar i saquejar, matant a milers de ciutadans i la resta foren fets presoners i venuts com esclaus, escapant només alguns cap a Neàpolis. Les dones de la ciutat foren obligades a viure amb homes samnites i una colònia samnita es va establir a la ciutat.

El 338 aC, derrotats els samnites, la ciutat va passar a Roma i va rebre la franquícia romana però sense dret de sufragi. Més tard va obtenir franquícia completa però no se sap quant va ser, si bé sembla que els romans li van donar el privilegi de municipalitat per la seva fidelitat.

Durant la Segona Guerra Púnica Anníbal la va atacar però fou rebutjat a les seves muralles per Semproni Grac, i es va haver d'acontentar a assolar el territori. El 180 aC els ciutadans de Cumae van demanar el permís per usar la llengua llatina als documents públics.

Al final de la república era una ciutat elegida com a lloc de segona residencia per romans rics però les principals viles eren a Baiae, Bauli i Misenum i només alguna era a Cumae. Sul·la després de la seva retirada de la política, es va traslladar a Cumae i va viure a la ciutat els seus darrers anys. Ciceró va tenir una vila a la ciutat a la que va donar el nom de Cumanum, però no era a la ciutat sinó al seu territori.

Va rebre colònies de veterans amb August i amb Claudi i s'han trobat inscripcions que confirmen que va passar de municipi a colònia almenys temporalment. Cumae va restar colònia o municipi durant l'imperi però es va anar despoblant.

Encara tenia certa importància durant les guerres gòtiques dels bizantins amb els ostrogots però la ciutat era reduïda en extensió i població (la ciutadella avui Rocca di Cuma, i les seves rodalies). Els reis gots, donat que era una fortalesa de primer ordre, hi van guardar el seu tresor i fou la darrera plaça que van tenir, fins a perdre el regne davant els bizantins.

La ciutadella va existir fins al segle XIII quant, com que s'havia convertir en quarter de bandits i lladres, fou destruïda.

La ciutat fou excavada des el segle XIX.

Com a cosa més famosa de la ciutat cal esmentar la sibil·la de Cumes

Coord.: 40° 50′ 55″ N, 14° 03′ 13″ E / 40.84861,14.05361

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cumes