Comí
Cuminum cyminum  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | llavor de comí |
| Planta | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Gènere | Cuminum |
| Espècie | Cuminum cyminum L., 1753 |
El comí, anomenat també comí castellà (Cuminum cyminum),[1] és una planta de la família de les apiàcies, originària del Turquestan.[2] Es fa servir de condiment i també per a usos medicinals i la part de la planta que s'usa són les llavors.[2]
El cultiu del comí requereix de climes d'estiu molt càlids amb temperatures diürnes al voltant dels 30º C. Es cultiva principalment en països mediterranis, a Àrabia, l'Índia i Xina.[3] A l'Umdat al-tabib, text botànic d'Al-Àndalus, s'afirma que el comí era abundant a Andalusia cap a finals del s. xi.[2]
Descripció[modifica]
És una planta herbàcia anual, que pot arribar a tenir una alçada de 40 cm. La tija és prima i l'alçada reduïda (5 a 10 cm). Les fulles són simples, gairebé filiformes. Les flors, blanques o lleugerament rosades, són menudes disposades en umbel·les d'uns pocs radis, normalment de dos a cinc i apareixen a partir del mes de juny. El fruit és un aqueni comprimit lateralment, de color grisós o marronós clar.[2]
Usos gastronòmics[modifica]
El seu ús és molt antic, detectat ja en les antigues cultures de Mesopotàmia, és citat a la Bíblia i en temps de grecs i romans. Actualment caracteritza la cuina de llocs tan diversos com el Magrib, l'Orient mitjà, la província xinesa de Sichuan i la regió autònoma de Xinjiang, també a la Xina, l'Índia, el Pakistan, Cuba i Mèxic.[3] Les seves llavors, molt aromàtiques, són una de les espècies més usades avui en dia.[4] És un dels components del tradicional curri de l'Índia juntament amb altres espècies com ara el coriandre, la cúrcuma, el gingebre i l'all. En la cuina de Tunísia, és un ingredient bàsic de la harissa, una salsa (també es presenta en forma de pasta) molt picant, i d'alguns plats tradicionals.[5] A Europa, als Països Baixos, s'afegeixen llavors de comí a alguns formatges, com ara el gouda d'Holanda Septentrional,[6] o el formatge de Leiden.[7]
Usos medicinals[modifica]
El seu ús an la fitoteràpia tradicional és molt antic; ja se'n feia referència en el papir Ebers, de fa més de 3.500 anys i també s'hi va referir Dioscòrides en el llibre III de la seva obra De Materia Medica.[2] S'ha utilitzat com a antiinflamatori, diürètic, carminatiu, antiespasmòdic i per tractar diarrees, flatulències i dispèpsies, entre altres trastorns.[3]
-
Sec, fruit de comí sencer (o llavors) -
llavors de comí senceres i comí molt -
llavors senceres i comí molt envasats comercialment -
Tancament de llavors de comí secs
Referències[modifica]
- ↑ Vallès, Joan (dir.). Noms de plantes. Corpus de fitonínima catalana. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2014, p. 297. ISBN 978-84-393-9168-5 [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Font i Quer, Pius. Plantes medicinales. El Dioscórides renovado (en castellà). 12a. Barcelona: Labor, 1990, p. 486-487. ISBN 84-335-6151-0 [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rudra, Pratap Singh et al. «Cuminum cyminum – A Popular Spice: An Updated Review» (pdf) (en anglès). Pharmacognosy Journal, 9, 3, 2017, pàg. 292-301 [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ Rajput, Rudra Pratap Singh; Paramakrishnan, N.; Gangadharappa, H. V.. Cumin (Cuminum cyminum L.) Seed (en anglès). Singapore: Springer, 2021, p. 507–516. DOI 10.1007/978-981-15-4194-0_20. ISBN 978-981-15-4194-0 [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «What Are Some Of The Most Popular Tunisian Spices?» (en anglès). SPICEography, 16-06-2020. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «Gouda cumin» (en anglès). TheDutch. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «Leyden» (en anglès). Cheese.com. [Consulta: 10 abril 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comí |