Cunedda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cunedda ap Edern (386 aprox.– 460 aprox.; probablement regnà del 440 al 450) (En llatí: Cunetacius, en anglès: Kenneth), també conegut com a Cunedda Wledig ("l'Emperador"), fou un important líder gal·lès de l'edat fosca i el fundador de la casa reial de Gwynedd.

El nom de Cunedda es deriva del britònic counodagos i significa bon senyor. La seva genealogia es remunta fins a Padarn Beisrudd, nom que, traduït literalment, significa Patern de la toga escarlata. Una interpretació tradicional identifica a Padarn com a un oficial romà de rang considerablement elevat que fou posat al comendament de les tropes votadini a la regió de Clackmannanshire, a Escòcia, l'any 380 o potser abans per l'emperador Magne Màxim. Una altra versió assegura que segurament fou un cap tribal fronterer a qui se li concedí un rang militar romà, pràctica ben comuna arreu de les fronteres imperials en aquella època. Amb tota probabilitat, el comendament a Escòcia de Padarn fou assumit pel seu fill, Edern (en llatí: Aeturnus), després de la seva mort i, després de la mort d'Edern, el comendament passà a mans de Cunedda, fill d'Edern.

Cunnedda i els seus avantpassats lideraren als votadini contra les incursions pictes i irlandeses al sud del mur d'Adrià. Anys després d'aquestes lluites, les tropes de votadini sota el comandament de Cunedda s'instal·laren al nord de Gal·les per tal de defensar aquesta regió de les incursions irlandeses. Cunedda s'instal·là al territori dels ordòvics, el qual després esdevindria el centre del regne de Gwynedd. Hi ha dues explicacions possibles per explicar aquesta manera d'actuar per part de Cunedda: o bé actuava sota les ordres de Magne (o dels successors de Magne) o bé actuava sota les ordres de Vortigern, el gran rei dels britons en la immediata era post-romana. L'escala de dates suggerida per P.C. Bartrum va de l'any 370, data que afavoreix la hipòtiesi de Magne, al 440, data que afavoreix la hipòtesi de Vortigern.

La hipòtesi que afirma que Cunnedda actuava sota les ordres de Roma ha sigut qüestionada moltes vegades pels historiadors. David Dumville descarta la idea de transplantar foederati d'Escòcia a Gal·les d'aquesta manera, especialment si es té en compte que el domini romà era incapaç de demostrar aquest grau de control per part del poder central sobre Britània al segle V. Ja que Magne Màxim morí l'any 388 i Constantí III marxà de Britània amb les últimes legions romanes de les illes britàniques l'any 407, és poc probable que Roma tingués influència directa sobre les accions militars dels votadini de gairebé una generació després, ja que no havien tingut contacte amb l'urbs ni a través de Magne ni a través de qualsevol altre emissari durant un període significatiu.

Magne Màxim (o els seus successors) pogueren tenir el control de les fronteres britàniques per mitjà dels caps locals en un principi; però amb l'evacuació de la fortalesa de Chester (de la qual Mike Ashley afirma que, anys després, fou el centre d'operacions de Cunedda en un principi) l'any 370, segurament no li quedaren gaires altres opcions que abandonar el territori. Ja que les troballes arqueològiques demostren l'assentament d'irlandesos a la península de Llŷn i que a final del segle IV hi van haver ràtzies que arriberen fins a l'alçada de Wroxeter, es fa difícil d'imaginar que les forces tant romanes com britàniques haguéssin presentat una defensa efectiva a Gal·les.

Historiadors com Sheppard Frere afirmen que segurament va ser Vortigern qui, adoptant elements de l'estat romà, desplaçà els votadini cap al sud de la mateixa manera que convidà als colons saxons a protegir altres punts de l'illa. Segons aquesta versió, Vortigern hauria ordenat a Cunedda i als seus subordinats votadini desplaçar-se cap a Gal·les com a resposta a les incursions irlandeses anteriorment esmentades com a molt tard l'442, any en què els antics aliats saxons de Vortigern es rebel·laren contra el seu govern.

El suposat besnét de Cunedda, Maelgwn Gwynned, fou contemporani de Gildas i, segons les Annales Cambriae, morí l'any 547. La fiabilitat de les primeres genealogies gal·leses no fou contestada de tota manera, i moltes de les reclamacions sobre el nombre i la identitat dels hereus de Cunedda no veieren la llum fins a final segle X. No obstant això, si prenem aquesta informació com a vàlida, comptant enrere a partir d'aquesta data trobem que tot sembla afirmar la interpretació de mitjan segle V.

Se saben ben poques coses sobre la personalitat de Cunedda. Segurament és recordat per la seva força, el seu coratge i el seu talent comandant les assetjades forces romano-britàniques, s'assegurà un matrimoni políticament profitós amb Gwawl, filla de Coel Hen, el governador romano-britànic d'Eboracum (actual York) i es diu que tingué nou fills. Es creu que Ceredigion i Merioneth (en gal·lès: Meirionnydd) foren anomenades a partir dels noms dels seus fills Ceredig i Meirion.


Precedit per:
Fundador del regne de Gwynedd
Rei de Gwynedd
440 aprox. — 450 aprox.
Succeït per:
Einion Yrth