Cunegunda de Luxemburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Cunegunda emperadriu o
Cunegunda de Luxemburg

L'emperadriu i Enric II, pintura del segle XV (Tafelbild Brünn, Mährische Galerie)
emperadriu
Naixement 975
Luxemburg o castell de Gleiberg (Giessen, Hesse, Alemanya)
Defunció 3 de març de 1040
Monestir de Kaufungen (Hesse)
Enterrament Catedral de Bamberg
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 29 de març de 1200, Roma per Innocenci III
Lloc de pelegrinatge Catedral de Bamberg
Festivitat 3 de març ; a Bamberg, també el 29 de març (aniversari de la canonització), 9 de setembre (traslació de les relíquies) i 1 d'agost (primer miracle).
Fets destacables Emperadriu, consort d'Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Iconografia Com a reina, sostenint una església (l'abadia de Kaufungen); amb Enric II, sostenint la catedral de Bamberg; amb una plata o plat gran a les mans; rebent un raig de sol a la falda
Patronatge Luxemburg

Santa Cunegunda de Luxemburg (Luxemburg o Castell de Gleiberg, ca. 975 – Abadia de Kaufungen, 3 de març de 1040) va ser l'esposa de l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, també canonitzat. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els seus pares van ésser Sigfrid I, primer comte de Luxemburg (922–998), i Eduvigis de Nordgau (ca. 935–992). En 998 va casar-se amb Enric IV, duc de Baviera, que esdevingué emperador com a Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic. A la mort d'Otó III sense hereus, Enric va ser coronat, el 1002, rei de Germània i dos mesos després, Cunegunda va ésser coronada reina a Paderborn. Segons una tradició no confirmada, d'acord amb el seu marit, van fer vots de virginitat, per la qual cosa no van tenir descendència. Probablement, Enric, en constatar l'esterilitat de Cunegunda, no va voler repudiar-la[1] per l'amor que li tenia i va renunciar a tenir fills per viure amb ella. D'aquí va néixer la creença que la manca de descendència havia estat voluntària, fent una mena de "matrimoni espiritual".

Va ser molt activa en política, assessorant el seu marit i prenent part en els consells de l'Imperi. En 1014, va anar amb Enric II a Roma, on van ser coronats emperadors pel papa Benet VIII. Quan Enric morí el 1024, Cunegudna va ésser regent, amb el seu germà, fins que fou elegit successor Conrad II.

Ja retirada del govern, el 1025 es va retirar a l'Abadia de Kaufungen, convent de monges benedictines que ella mateixa havia fundat a Kaufungen (Hesse). Hi va morir el 1040, essent sebollida amb el seu marit a la Catedral de Bamberg.

Va ser canonitzada per Innocenci III el 29 de març de 1200.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Cunegunda s'havia adormit mentre llegia la Bíblia, una nit; quan es desvetllà es trobà envoltada de flames, ja que l'espelma havia pres a unes robes de la cambra. Llavors va fer el senyal de la creu i les flames desaparegueren.

Uns cortesans calumniadors van acusar-la de conducta escandalosa; en negar-ho ella, va voler sotmestre's a una ordalia o judici de Déu: va passar caminant, descalça, sobre uns ferros roents, sense patir cap mal. Emperor.[2]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El dret familiar germànic li permetia fer-ho.
  2. "Lives of the Saints: For Every Day of the Year" edited by Rev. Hugo Hoever, S.O.Cist., Ph.D., New York: Catholic Book Publishing Co., (1955), p. 93

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cunegunda de Luxemburg