Cunit

De Viquipèdia

Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Taula de continguts 1 Situació i emplaçament 2 Medi ambient 2.1 Climatologia 2.2 Geografia 2.3 Hidrologia 2.3.1 Dessaladora 2.4 Àmbit Maritim 2.4.1 Platges 2.4.2 Fons Marí 3 Demografia 3.1 Barris i urbanitzacions 4 Història 5 Patrimoni històric i cultural 5.1 Masies de Cunit 6 Eleccions i política municipal 7 Festes 7.1 Els Joves Diables de Cunit 8 Municipis agermanats 9 Estadística oficial 10 Referències 11 Enllaços externs

[edita] Situació i emplaçament

Situat a la comarca del Baix Penedès, provincia de Tarragona, i inclòs a la tercera corona de la regió urbana de Barcelona. Limita amb Segur de Calafell, municipi de Calafell de la mateixa comarca, aixi como amb Cubelles, comarca del Garraf, i Castellet i la Gornal, comarca del l'Alt Penedès, ambos de la provincia de Barcelona.

Calafell	Castellet i la Gornal	Cubelles
Calafell		Cubelles
Mar Mediterrània	Mar Mediterrània	Mar Mediterrània

[edita] Medi ambient

[edita] Climatologia

Temperatures i precipitacions mitjanes de Cunit
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des
Mitjana més altes °F (°C)	63 (17.1)	68 (19.8)	72 (22.3)	74 (23.2)	81 (27.2)	83 (28.1)	89 (31.8)	90 (32.4)	85 (29.3)	80 (26.6)	74 (23.2)	67 (19.7)
Mitjana més baixes °F (°C)	35 (1.7)	35 (1.6)	37 (2.9)	43 (6.1)	53 (11.8)	54 (12.2)	65 (18.6)	63 (17.4)	56 (13.6)	56 (13.1)	46 (7.6)	37 (2.7)
Precipitació inches (mm)	5.25 (133.4)	0.18 (4.6)	0.26 (6.6)	0.25 (6.4)	0.68 (17.2)	0.08 (2.0)	0.06 (1.4)	1.22 (31.0)	3.87 (98.4)	1.48 (37.6)	0.24 (6.0)	1.27 (32.2)
Font: Darrera[1] 2006

[edita] Geografia

El paisatge cunitenc és típicament mediterrani; des dels 2,5 km de platges de sorra fina, protegides pels espigons que els hi donen les seves formes arrodonides característiques, passant pels plans agrícoles (els anomenats Prats de Cunit o Plana del Castell), subjectes a una forta pressió urbanística, fins a les serres del centre i nord del municipi, poblades sobretot per pinedes força ben preservades i algunes força frondoses.

Les muntanyes més altes es troben a les serres del nord. Destaquen el turó de Cal Santó, amb 141 metres d'alçària, el turó de l'Avenc (141,2 m) i el puig de la Nina (194,9 m).

[edita] Hidrologia

El terme està travessat de nord a sud per torrents i rieres. Els més destacats són el torrent de Cal Cove, que prové de la zona del fondo d'en Roig, la riera de Cunit, també anomenada torrent de Sant Antoni, i el torrent d'en Pedró, al límit amb Cubelles.

[edita] Dessaladora

Hi és prevista la construcció de la tercera planta de dessalació del litoral català amb l'objetiu d'abastar la xarxa d'aigua potable de Tarragona (CAT) a l'estiu i la de Barcelona (ATLL) a l'hivern.

• Dossier Tècnic (html) (doc)

[edita] Àmbit Maritim

[edita] Platges

Un dels principals atractius del municipi són els seus 2 quilòmetres i mig de platges de sorra fina daurada en forma de cales, protegides per 7 espigons longitudinals més 4 en forma d'illa. Aquests espigons es van haver de construir a principis dels anys 1980 degut a que les construccions del pantà de Foix així com els ports de Cubelles (pel nord) i de Segur de Calafell (pel sud) van ocasionar l'alteració dels equilibris morfodinàmiques, essent l'efecte visible la pèrdua de les seves platges.

Des de l'any 1997 rep el guardó de Bandera Blava de la Fundació Europea d'Educació Ambiental.

[edita] Fons Marí

WWF / Adena proposa la inclusió del municipi a les llistes oficials de llocs d'importància comunitària per a l'àmbit marítim descrit com praderies de Posidònia Oceànica.

[edita] Demografia

El 1590, tot i que el municipi havia quedat gairebé despoblat degut a les incursions dels pirates sarraïns i turcs (1581), el mas de Vila-seca va romandre habitat. També es tenen referències d'haver existit un nucli de pescadors a la platja, documentat del 1638 al 1670, pescadors que de temps immemorial i de consuetud antiquíssima tenien llicència per a entrar a pescar els diumenges o dies de festa de guardar a la tarda, pagant la dècima del peix a l'obra de la parròquia.

L'any 1960 començà a convertir en un centre de vacances i estiueig dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona, que començaven a establir llur segona residència en aquesta àrea de la Costa Daurada.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 - 5 5 116 150 231 281 325 388

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 320 285 313 301 277 296 414 925 2.374

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2.763 3.669 4.246 4.849 5.943 6.828 8.086 10.033 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Barris i urbanitzacions

Cal Cego, Can Molas I, II, III, Can Nicolau, Can Toni, Can Torrens, Casc Antic, Costa Cunit, Cunidor, Cunit Diagonal, el Prat de Cunit, el Rectoret, els Ametllers, els Jardis de Cunit, els Rosers de Cunit, Haug, la Baronia, les Sorres, Montcunit, Procunit, Puig Pelòs, Solcunit, Valparaiso, Sant Jaume.

[edita] Història

[edita] Patrimoni històric i cultural

Destaca l'església parroquial de Sant Cristòfol, del segle XII malgrat que l'estructura actual és de l'any 1720 i el Castell de Cunit.

[edita] Masies de Cunit

• Can Torrents
• Cal Pla
• Masia Sant Antoni
• Mas Peirot
• Vilaseca
• Masia de Puigdetiula

[edita] Eleccions i política municipal

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	Jaume Vidal i Almirall	Cunit Unit (CU)
1983-1987	Jaume Vidal i Almirall	CiU
1987-1991	Josep Solé i Rodríguez	CiU
1991-1995	Josep Solé i Rodríguez	CiU
1995-1999	Daniel Coll i Olivé (CiU) i M. Dolors Carreras i Casany (IPC)	CiU; Independents Per Cunit (IPC)
1999-2003	M. Dolors Carreras i Casany	PSC
2003-2007	M. Dolors Carreras i Casany	PSC
2007-2011	M. Dolors Carreras i Casany (PSC) i Judith Alberich Cano (PSC)	PSC

• Legislatura 1995-1999: Aprovada la moció de censura en març de 1996 contra Daniel Coll i Olivé (CiU) i el seu equip de govern, ha d'abandonar l'alcaldia en favor de M. Dolors Carreras i Casany (IPC)

• Legislatura 1995-1999: Aprovada la moció de censura en febrer de 1998 contra M. Dolors Carreras i Casany (IPC) i el seu equip de govern, ha d'abandonar l'alcaldia en favor de Daniel Coll i Olivé (CiU)

• Legislatura 2007-2011: L'agost de 2007, M. Dolors Carreras i Casany (PSC) ha d'abandonar el càrrec en compliment d'una sentència judicial que la inhabilita per a càrrecs públics pels fets succeïts durant la legislatura 1995-1999, de llavors ençà, ocupa l'alcaldia Judith Alberich Cano (PSC)

[edita] Festes

[edita] Els Joves Diables de Cunit

L'origen de les tradicions de ball de diables a Tarragona es remonta a 1426. El municipi compta amb la Colla de Joves Diables com a representants i continuadors d'aquesta tradició.

[edita] Municipis agermanats

• Hammelbach, Alemanya
• Centro Habana, Cuba

[edita] Estadística oficial

• Territorials.
• Policía Local i Seguretat

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	[{{localurl:Commons:{{{commons}}}|uselang=ca}} Commons]
	Commons
	[[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	[{{localurl:Wikispecies:{{{species}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	Viquinotícies
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Cunit
• La Auxiliar de Recaudación
• Informació sobre Seguretat Local

v • d • e Municipis del Baix Penedès Albinyana  •  l'Arboç  •  Banyeres del Penedès  •  Bellvei  •  la Bisbal del Penedès  •  Bonastre  •  Calafell  •  Cunit  •  Llorenç del Penedès  •  Masllorenç  •  el Montmell  •  Sant Jaume dels Domenys  •  Santa Oliva  •  el Vendrell