Cuetes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cupido alcetas)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cuetes
Exemplar a Val Noci, Gènova, Itàlia.
Exemplar a Val Noci, Gènova, Itàlia.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Heteroneura
Superfamília: Papilionoidea
Família: Lycaenidae
Subfamília: Polyommatinae
Tribu: Polyommatini
Gènere: Cupido
Espècie: C. alcetas
Nom binomial
Cupido alcetas
Hoffmannsegg, 1804
Sinònims

Everes alcetas

La cuetes (Cupido alcetas)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.[2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es distribueix de manera irregular pel sud d'Europa, Turquia, sud de Sibèria, Urals i Massís de l'Altai. A Espanya i Catalunya, és present al nord de la Franja de Ponent, tot i que en poblacions aïllades.[2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

L'imago és molt petit, amb el revers platejat amb punts negres; a cada ala posterior hi tenen una cua i dos punts taronja poc destacats (fins i tot inexistents en alguns casos). Dimorfisme sexual accentuat: les femelles són més grans i tenen l'anvers marró fosc o negre, mentre que els mascles el tenen blau cel amb marges negres. Fímbries blanques. Molt semblant a Cupido argiades, però més petita, amb punts taronges del revers més discrets o inexistents i cues més petites respecte el cos.

L'eruga té un aspecte poc conegut i típic de licènid: Rabassuda i recoberta d'una fina pilositat curta. Existeix una forma verd clara amb una franja dorsal més fosca.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Habita en clarianes de boscos caducifolis oberts, de vegades fortament associat a rius o fonts. L'eruga s'alimenta de Galega officinalis i Coronilla varia. A Espanya també es pot alimentar de Medicago lupulina. Les seves poblacions realitzen dues o tres generacions l'any: maig/juny, juliol/agost i en cas d'haver-hi una tercera, finals de setembre. La femella pon els ous en fulles o flors. Les larves s'alimenten de les fulles i les flors i són ateses per formigues, es creu que principalment de l'espècie Formica cinerea.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en Català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 26 de gener de 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]