Cupressus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Xiprer
Xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)
Xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)

Nuvola apps kuickshow.png Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Cupressaceae
Gènere: Cupressus
L.
Espècies

Vegeu text

El xiprer és un gènere d'arbres de la família de les cupressàcies. Els seus membres són considerats arreu del món com a xiprers, encara que en l'àmbit catalanoparlant s'acostuma a donar el nom de xiprer a una de les espècies d'aquest gènere, la Cupressus sempervirens (coneguda també com a xiprer mediterrani).

Taula de continguts

Descripció [modifica]

És un arbre de zones càlides o templades, de creixement ràpid, que pot assolir els 20 metres d'alçada. És una conífera amb forma piramidal i de fulles perennes.

Creix naturalment a qualsevol part del món si té la temperatura i el sòl adequats, però es cultiva comercialment a l'Àfrica oriental, Sudàfrica i Nova Zelanda. Moltes de les seves espècies es cultiven com a arbres ornamentals. A l'Àsia es planten al costats dels temples, i en el Mediterrani s'associa el xiprer amb els cementiris cristians, en una pràctica que ve dels temps dels romans.

El seu creixement és ràpid en els primers anys de vida, per alentir-se posteriorment; segons espècies, pot viure de 300 a 2.000 anys. És de tronc recte i d'escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites (2-6 mm de longitud) amb forma d'escata, alineades en parelles oposades i disposades decussadament (en angle recte respecte a les parelles inferior i superior). Floreix a finals de l'hivern i un mateix exemplar produeix flors masculines i femenines; les masculines formen cons ovals de color verdós que pengen de les puntes de les branques. Els femenins són lleugerament esfèrics, acostumen a tenir 12 escates i en créixer formen gàlbuls de 3 x 4 cm, de color verd al començament, per envermellir i tornar-se marrons en madurar.

Usos [modifica]

La seva fusta és de color ocre groguenc clar, de textura fina i normalment de gra recte, no és resinosa i sovint té un aroma similar al del cedre.

En el camp de la cosmètica se li atribueixen les característiques següents: Reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.

Espècies [modifica]

Espècies del Vell Món [modifica]

Els seus membres tendeixen a tenir cons amb més esquames (entre 8 i 14, amb l'excepció de les 6 del C. funebris). El Cupressus sempervirens n'és l'espècie més coneguda en l'àmbit mediterrani, on se l'acostuma a anomenar xiprer en forma genèrica.

Espècies del Nou Món [modifica]

Aquests cupressus tenen cons de poques esquames (de 4 a 8, més en la C. macrocarpa), cadascuna amb una espina prominent i estreta. Els darrers estudis genètics suggereixen que aquestes espècies estan menys emparentades amb el gènere Cupressus que amb els Callitropsis i Juniperus, i alguns científics ja han postulat reclassificar aquestes espècies en el Callitropsis o en un nou gènere.

Altres espècies americanes de xiprers [modifica]

Articles relacionats [modifica]

Notes [modifica]

  1. http://www.elbosquechileno.cl/cipres.html
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cupressus
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.