Xiprer
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Cupressus sempervirens
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Cupressus sempervirens L. |
||||||||||||||
El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera originària de l'orient del Mediterrani, abastant una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, degut al seu cultiu, es pot trobar a tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos.
La forma columnar característica de les plantacions fetes per humans és en realitat una mutació. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys d'edat. Les fulles són imbricades. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre l'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.
Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.
[modifica] Usos
- Jardineria, ús possible en llocs de glaçades febles encara que l'estiu (com a Anglaterra) no sigui càlid
- Fusta per a ebenisteria o construcció, perfumada i molt resistent a la podridura
- Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de Catalunya per defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral respectivament
- Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions d'ella poden utilitzar-se també en taules decoratives, pilotis, tornería, xapes de guitarres, etc.
[modifica] Referències
- Conifer Specialist Group (1998). Cupressus sempervirens. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN 2006. UICN, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006.
- Farjon, A. (2005) Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4.
