Cura (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cura és una divinitat de l'antiga Roma. Representa l'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home. El mite de Cura es troba a la compilació de llegendes Fabularum,[1] obra atribuïda a Gai Juli Higí (Caius Julius Hyginus).

Mite[modifica | modifica el codi]

Cura fou un dona jove. Una vegada veient el fang a la vora d'un riu, va entretenir-se fent la forma d'un home. Una vegada acabada la figura va demanar a Júpiter que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè (spiritus). Júpiter consentí, però quan la dona va demanar-li permís al déu per donar a l'home el nom d'ella, Júpiter es va negar. Mentre discutien va aparèixer Tellus la deessa de la terra i va declarar que l'home havia de portar el seu nom, car havia estat format a partir del seu propi cos.

Finalment va arribar Saturn per posar pau i va decidir que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida. El nom que va rebre la nova criatura fou homo (home) en llatí, en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus (terra).

Conclusions[modifica | modifica el codi]

Aquest mite romà va cridar l'atenció del filòsof alemany Martin Heidegger.[2] que va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fabularum, poema 220
  2. Martin Heidegger, History of the Concept of Time: Prolegomena
  3. Katrin Froese, Nietzsche, Heidegger, and Daoist Thought: Crossing Paths In-between (SUNY Press, 2006), p. 188 online.