Curació del sord-mut de Decàpolis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La curació del sord-mut de Decàpolis és un dels miracles de Jesús narrat a l'evangeli segons Marc (Marc 7:31-37) i correspon al segon període del seu ministeri.

Narració[modifica | modifica el codi]

Jesús es trobà amb un home sord que gairebé no podia parlar. Escupí a la seva mà i tocà les orelles de l'home, manant-les que s'obrissin. A l'instant, l'altre va començar a parlar perfectament i a sentir tot el que es deia, davant la meravella dels allà reunits.

Interpretació[modifica | modifica el codi]

Aquest és un dels miracles de guariment, els més nombrosos practicats per Jesús. Com en altres ocasions, és a través de la seva paraula que desapareix la malaltia, en aquest cas una discapacitat sensorial, però a diferència d'altres miracles, acompanya l'ordre d'un gest de tractament (tocar les orelles amb la saliva). És el quart passatge dels evangelis on un sord recupera la capacitat de sentir.[1]

Malgrat que la guarició va acompanyada de certs gestos que es poden definir com a màgics, Jesús defuig l'espectacularitat[2] i demana al públic que no expliqui el que ha passat (petició desatesa).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fillion, L. Cl. Los Milagros de Jesucristo (en castellà). CIRCULO LATINO, 2005. ISBN 978-84-96129-34-4 [Consulta: 23 de març de 2013]. 
  2. Fontbona, Jaume, Els miracles: què ens diuen de Jesús?, Emaús, 2007