Coriosolites

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Curiosolites)
Infotaula de grup humàCoriosolites

Els pobles gals de l'actual Bretanya:
  Coriosolites
Tipustribu
Part degals (armoricans)

Els coriosolites[1] (llatí Coriosolitae o Curiosolitae) foren un poble celta esmentat per Juli Cèsar junt amb els vènets, unel·les, osismes i altres.[2] Cèsar diu que tots ells eren tribus marítimes, és a dir amb territori a la vora del mar, i els situa a l'Armòrica (Bretanya). Plini el vell, que els dona el nom de cariosvelites, els esmenta junt amb els unel·les, diablintes i rèdons. Els seus veïns serien els rèdons a l'est; els vènets al sud; i els osismes a l'oest.

Els coriosolites ocupaven probablement la comarca de l'actual ciutat de Saint-Malo, i la vila de Corseul, entre Dinan i Lamballe, hauria conservat el seu nom.

Etimologia[modifica]

El nom dels coriosolites ens ha pervingut sota diverses formes llatinitzades : Coriosolitæ (variants Curiosolitæ, Coriosoliti)[3] Coriosolites[4] Coriosultes (variants Coricoriosuelites, Cariosuelites, Coriosuelites).[5] Aquest nom és igualment atestat en singular en una inscripció gal·loromana: Coriosolis « Coriosolite ».[6] S'hi pot reconèixer l'element cèltic corio- « exèrcit, tropa ».[7][8][9] Aquest element[a] és freqüent dins els etnònims gals (cf. els Uocorii « els dos exèrcits »; els Tricorii « els tres exèrcits », d'on venen el Trégor i Tréguier; els Petrucorii « els quatre exèrcits », d'on venen el Perigord i Perigús, etc.)[9] i els antropònims, així com alguns topònims del tipus Coriallo / °Coriovallum (nom primitiu de Cherbourg) i Coriovallum, nom cèltic primitiu (s. III)[10] de la vila de Heerlen als Països Baixos.

El segon element, -solit-, -suelit- o -sult-, és de significat desconegut.

Notes[modifica]

  1. El mot gal °corios « exèrcit » prové del cèltic comú °korios, del mateix significat, amb el qual es relacionen l'irlandès antic cuire « tropa, exèrcit », el gal cordd « tribu, clan; tropa », el bretó antic cor- i el bretó mitjà (cost-)cor « família; tropa ». Reposa sobre el protoindoeuropeu °kór-yo-s, literalment « grup, fragment », d'on « petita tropa armada », format sobre °kóros « acció de tallar; secció, divisió ». Del mot indoeuropeu procedeixen entre altres el germànic °harjaz « exèrcit » (cf. alemany Heer « exèrcit ») i el lituà kãrias « exèrcit ». Cf. Xavier Delamarre, op. cit., loc. cit.; Don Ringe, From Proto-Indo-European to Proto-Germanic, Oxford University Press, Oxford, 2006, p. 62-63

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coriosolites
  1. Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.4». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Juli Cèsar, Commentarii de Bello Gallico II. 34, III. 7, 11, VII. 75.
  3. Cèsar, Bello Gallico, II, 34,
  4. Cèsar, Bello Gallico, III, 11, 4,
  5. Plini el Vell, Història Natural, IV, 107
  6. Corpus Inscriptionum Latinarum XIII 616
  7. Georges Dottin, La langue gauloise, Paris, 1920, p. 248
  8. Pierre-Henry Billy, Thesaurus Linguae Gallicae, Hildesheil / Zürich / New-York, Olms-Wiedmann, 1993, p. 57a
  9. 9,0 9,1 Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, Errance, Paris, 2001, p. 104-105
  10. Itinerari d'Antoní