Curonià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Curonià
Altres denominacions: antic curonià
Parlat a: Lituània Letònia i Alemanya
Regió:
Parlants: extint
Classificació genètica: Indoeuropea

  Bàltica o fínica
    Oriental
      Curonià

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-3 xcu
Sense imatgeÀrea on es parlava el curonià el 1659
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El curonià és una de les llengües bàltiques, de la família lingüística de l'indoeuropeu, actualment extingida. A Lituània, la llengua s'hi va extingir en el segle XVI. Es creu que els darrers curonians que encara parlaven curonià van viure al segle XVII al golf de Riga, una zona que es va assimilar lingüísticament al letó. No es conserven documents escrits tret dels topònims, però les restes en idiomes veïns, especialment en el bielorús permeten de fer-se una idea dels principals trets de la llengua.

Origen[modifica | modifica el codi]

No resta gairebé res de l'antic idioma curonià i no està clar si pertanyia al grup de les llengües bàltiques occidentals o al de les orientals. Alguns estudiosos com Edgar V. Saks i Eduard Vääri han apuntat que diverses paraules del curonià reflecteixen la influència del finnougri del Bàltic, especialment del livonià o de l'estonià.[1][2][3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Edgar V. Saks. Aestii. 1960. p. 116.
  2. Edgar V. Saks. Eesti viikingid. 2005. p. 31–34.
  3. Eduard Vääri, EESTLASTE TUTVUMINE HÕIMURAHVASTEGA JA NENDE KEELTEGA KUNI 1918. AASTANI