Curroc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Curroc
Curroc fotografiat a Brisbane (Austràlia)
Curroc fotografiat a Brisbane (Austràlia)
Il·lustració del curroc
Il·lustració del curroc
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Laridae
Subfamília: Sterninae
Gènere: Sterna
Espècie: S. nilotica
Nom binomial
Sterna nilotica
(Gmelin, 1789)
Sinònims

Gelochelidon nilotica

Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia)
Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Australia)

El curroc o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior. És ubicat pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2011) al monotípic gènere Gelochelidon (C.L. Brehm, 1830).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 38 cm de llargària total i 76-86 cm d'envergadura alar.
  • Pesa entre 200 i 300 g.
  • Té el mantell de color gris cendra i el dessota blanc.
  • Bec fort de color negre i s'uneix amb el negre del capell sense discontinuïtat.
  • Potes negres -característica útil per diferenciar-lo dels altres xatracs-.
  • El capell deriva a blanc durant l'hivern, mentre que el bec és negre tothora.
  • En vol les primàries més externes, gastades, esdevenen gris fosc.
  • Els joves tenen el dors tènuement tacat d'ocre clar amb la coroneta i el front ocre pàl·lid.[1]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Cria molt localitzadament i en colònies al Delta de l'Ebre, més concretament en illots sorrencs o fangosos de la costa, on folra una petita depressió amb herbes, que farà la funció de cau quan, a l'abril-juny, la femella hi dipositi 2-4 ous. La incubació, en la qual intervenen ambdós progenitors, dura 22 dies i els pollets volen a les 4-5 setmanes.[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja preferentment insectes i, també, cucs, peixos, amfibis i petits rosegadors (ratolins, talpons, etc.).

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Habita la vora de les platges, a les maresmes, als arrossars, a les llacunes i, més rarament, a les aigües de l'interior.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Cria al sud d'Europa, Alemanya, Dinamarca, Àsia Oriental, ambdues costes de Nord-amèrica, l'est de Sud-amèrica i Austràlia.

Costums[modifica | modifica el codi]

És estiuenc als Països Catalans i després migra cap a l'Àfrica per hivernar. Les poblacions dels altres continents hivernen al Carib, al nord de Sud-amèrica, sud d'Àsia i Nova Zelanda.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a viure 16 anys.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  2. Encyclopedia of Life (anglès)
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 57. ISBN 843150434X.
  4. Oiseaux.net (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]