Cursa d'orientació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Símbol internacional d'orientació

Les curses d'orientació són competicions camp a través, contra-rellotge i sense un itinerari preestablert, però amb l'obligació de passar pels controls assenyalats a un mapa. El mapa és desconegut pels participants fins al moment de la sortida. Hi ha bàsicament dues modalitats de cursa lineal i score, on l'ordre del pas pels controls és fix o lliure respectivament.

En aquest esport el participant no té un recorregut prefixat, però ha de passar sobre el terreny per uns punts de control marcats al mapa, en el menor temps possible, i en el qual, per a guiar-se entre control i control, disposa d'un mapa.

El plànol sol estar a escala 1:10.000 (a diferència dels usuals d'excursionisme 1:25.000/1:50.000) i duu llegendes especials. L'únic instrument vàlid d'ajuda és la brúixola.

Esports d'orientació[modifica | modifica el codi]

Els esports d'orientació combinen la navegació amb el mitjà de desplaçar-se. Com que el mètode de desplaçar-se determina les necessitats d'equipament i les tàctiques, cada modalitat esportiva té regulacions pròpies per a les competicions i per al disseny i logística dels itineraris.

  • Orientació a peu
  • Orientació en bicicleta de muntanya
  • Orientació amb esquís

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis. L'esport d'orientació és originari d'Escandinàvia, on es practicava com exercici militar, a la fi del segle XIX. Com esport competitiu va començar en Noruega, on la primera competició va ser organitzada pel Tjalve Sports Club el 31 d'octubre de 1897 i es va celebrar prop d'Oslo. El recorregut va ser de 19,5 km, en els quals només hi havia tres controls. Peder Fossum va guanyar l'esdeveniment en un temps d'1 hora, 47 minuts i 7 segons. La primera trobada a gran escala d'orientació va ser organitzat en 1918 per l'alcalde d'Estocolm Ernst Killander. Killander era un capdavanter Scout que va pensar en l'esport com una oportunitat per a interessar als joves en atletisme. El primer esdeveniment a gran escala va ser organitzat al sud d'Estocolm i van assistir prop de 220 atletes. Killander va continuar elaborant les regles i els principis de l'esport, i avui és considerat per tota Escandinàvia com el "Pare de l'Orientació".

Avui dia hi ha 70 federacions internacionals pertanyents a la Federació internacional d'orientació (IOF). Els campionats del món se celebraren des del 1966 a 2003 cada dos anys i des de 2003 se celebren tots els anys.

Material i equip[modifica | modifica el codi]

Un participant en un punt de control

La "competició" o la carrera, està pensada per a provar l'habilitat d'orientació, la concentració, i la capacitat dels competidors'. Són necessaris bona forma física i velocitat per a competir al nivell de l'alta competició. Per a assegurar l'equitat entre competidors el mapa no és proporcionat fins a l'inici, i les eixides són normalment escalonades en intervals de com a mínim un minut. L'objectiu és realitzar com més ràpidament millor el recorregut entre els controls. La ruta més ràpida no és sempre la ruta més curta.

Mapa[modifica | modifica el codi]

Un mapa d'orientació
Detall d'un mapa d'orientació: l'itinerari està sobreimprés en morat

Les competicions d'orientació utilitzen mapes especials, els mapes d'orientació. Són mapes topogràfics encara que molt més detallats que els mapes d'ús general. Les escales són 1:15.000 o 1:10.000, amb quadrícules alineades al nord magnètic. Els símbols del mapa són estàndards per la IOF[1] i s'han dissenyat per a ser entesos per qualsevol competidor fora del seu entorn i en qualsevol llengua.

Un exemple de quants punts es mostren en un mapa d'orientació

Itineraris[modifica | modifica el codi]

Les proves d'orientació ofereixen una àmplia gamma d'itineraris, de diversa dificultat física i tècnica, per a satisfer les necessitats de competidors. L'itinerari està marcada en morat o roig en un mapa. Un triangle s'utilitza per a indicar l'inici i un doble cercle indica la fi. Els cercles són utilitzats per a mostrar els punts de control.

Full de control[modifica | modifica el codi]

Full de control (pictogràfic)

Els punts de control són col·locats en llocs característics del mapa que poden ser identificats clarament en el terreny. Els punts de control són marcats en el terreny per "banderes" blanques i ataronjades. Els competidors reben un full de descripció de control o full d'indici que dóna una descripció precisa de la característica i la ubicació de la bandera, per exemple arbre, 5m, costat de nord. Per a participants experimentats s'usen símbols pictòrics d'acord amb les descripcions de Control de la IOF.[1]

Targeta de control i marcatge[modifica | modifica el codi]

Cada competidor ha de dur una targeta de control, per a presentar-la a l'inici i lliurar-la al final. La targeta de control ha de marcar-se en cada punt de control per a demostrar que el competidor ha completat l'itinerari correctament. La majoria de les competicions utilitzen ara punts de control electrònics, encara que targetes de marcatge manual encara se n'utilitzen prou.Sportident: El mecanisme electrònic que controla el pas de les fites.


L'equip personal[modifica | modifica el codi]

Thumb compass and protractor compass

L'equip bàsic necessari per a la carrera amb mapa i brúixola sol ser una brúixola i roba apropiada. Alguns organitzadors, per exemple al Regne Unit, recomanen dur un xiulet per seguretat.

El participant generalment usa un equip especialitzat:

  • Una brúixola de polze, o brúixola de transportador amb una corda curta de canell.
  • Una funda transparent per a mapes per protegir-lo.
  • Una màniga plàstica transparent en l'avantbraç, per a tenir a mà les descripcions dels controls.
  • Protectors oculars.
  • Una taula per al mapa, fixa al manillar o lligada al tors per a l'orientació amb bicicleta de muntanya o orientació amb esquís.
  • Les Regles de IOF prohibeixen l'ús d'ajudes artificials com GPS i altres dispositius electrònics de navegació.

Tipus de competició[modifica | modifica el codi]

Relleus d'orientació a peu

Precisió[modifica | modifica el codi]

Generalment no és un esdeveniment de velocitat, sinó una prova de la capacitat dels competidors d'associar amb precisió mapa i terreny. Solen ser activitats per a discapacitats o persones que tinguen alguna dificultat en la seua mobilitat com adults majors, dones en avançat estat d'embaràs, etc.

Relleus[modifica | modifica el codi]

Una carrera de relleus és correguda per un equip de competidors on cadascú recorre una distància, i el resultat és el temps total de l'equip. Els relleus realitzen generalment una eixida en massa en comptes d'una eixida escalonada. Per a evitar que els competidors se seguisquen, es realitzen eixides paral·leles. En aquesta modalitat hi ha equips de tres o quatre rellevistes on els primers rellevistes fan el seu recorregut, a continuació li donen el relleu al segon corredor, que fa el mateix. Finalment el guanyador es decideix com en les carreres d'atletisme el primer que creua la línia de meta.

Score[modifica | modifica el codi]

Participant en acció.

Els competidors han de passar per tants controls com puguin dins dels temps establert. Hi ha generalment una eixida en massa (més que escalonada), amb un temps determinat. Els controls poden tenir diferents puntuacions depenent de la dificultat, i hi ha una penalització de punts per cada minut de retard. El competidor amb la major puntuació és el guanyador. A gran escala, hi ha una versió de resistència coneguda com un rogaine originada a Austràlia.

Sprint[modifica | modifica el codi]

Són proves més curtes, amb temps de guanyador de 12-15 minuts. Sovint es realitzen en parcs de la ciutat i altres medis urbans. Les escales del mapa són generalment 1:5000 o 1:4000. Els punts de control poden ser bancs, escultures, i altres objectes comuns a parcs urbans i no dóna temps a parar-se massa, cal reaccionar, pensar ràpid i triar bé la ruta.

Nocturna[modifica | modifica el codi]

Els competidors utilitzen una llanterna frontal per a navegar en la foscor. Solen utilitzar-se elements reflectors en els punts de control, que canvien les tàctiques de la navegació i la precisió en la cerca. Els competidors poden anar ràpidament a les rodalies del punt de control, llavors escombrar l'àrea amb la llum per a agafar un reflex del punt de control.

String[modifica | modifica el codi]

Els competidors segueixen una corda al voltant d'un itinerari curt, apuntant coses que ells troben pel camí. Açò és utilitzat generalment per xiquets menuts i les persones noves en l'esport que volen saber en què consisteix

Orientadors catalans[modifica | modifica el codi]

El millor orientador català de tots els temps és en Roger Casal. Ha guanyat en multitud d'ocasions el campionat de Catalunya i campionats d'Espanya. Destaca la 22a posició del campionat del món 2004. En dones, han destacat per sobre de tot Anna Amigó i Annabel Fernandez. Actualment els dominadors catalans són els joves germans Ràfols, l'Ona i el Biel i els germans Marc i Anna Serrallonga. I com a millor catalana júnior en bicicleta destaca l'Osonenca de Centelles Mar Soler i Puig com a Campiona de Catalunya i d'Espanya la temporada 2012.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cursa d'orientació

Referències[modifica | modifica el codi]