Cursa de sis dies

Les curses de sis dies són unes competicions de ciclisme en pista que duren sis dies.

Origen

Les primeres proves d'aquesta modalitat van tenir lloc al Regne Unit el 1878. Hi competien corredors individualment 24 hores sense descans, durant sis dies. Es tractava d'una prova de resistència.

El format va canviar i es va passar a competir en equips de dos ciclistes, o a vegades tres, en un format de relleu en què un corredor està en competició i l'altre company està en repòs. Es considera que la primera cursa de sis dies oficial es va dur a terme el 4 de desembre de 1899 al Madison Square Garden de Nova York. Van ser l'origen dels Sis dies de Nova York.

A principis del segle XX, les curses de sis dies va ser introduïdes a Europa, inicialment a Alemanya, on es van convertir en un gran èxit. No gaire més tard, van seguir altres països com Bèlgica (Brussel·les i Gant), França (París) i el Regne Unit (Londres). Als anys trenta, també en trobem als Països Baixos i a Dinamarca. Durant l'Alemanya nazi aquestes curses es van prohibir perquè es consideraven un entreteniment depravat. Molts corredors van marxar als Estats Units que era el país on hi havia més curses i amb més popularitat. Després de la Segona Guerra Mundial, es van recuperar les competicions a Alemanya, amb més èxit que abans, i en canvi les curses a Amèrica van començar a desaparèixer.

A Catalunya només es van disputar dues edicions dels Sis dies de Barcelona als anys 50.

Actualment, el format s'ha alleugerit, les curses es limiten a sis nits consecutives, generalment de les 6 de la tarda fins a les 2 de la matinada. Aquestes curses es disputen en velòdroms coberts.

Mètode de classificació

El guanyador absolut de la competició és l'equip que executa el major nombre de voltes. Quan diversos equips han recorregut el mateix nombre de voltes, es designa guanyador, l'equip que ha obtingut la major quantitat de punts en els esprints intermedis, persecució i altres proves.

Un programa típic sis dies inclou:

Competicions darrere de motocicleta
Esprints intermedis
Curses d'eliminació

La prova principal és la cursa de Madison, en què els dos membres de l'equip estan a la pista al mateix temps. Un d'ells agafa el seu torn en la carrera de relleus, mentre que l'altre va fins al següent relleu. Els relleus es fan tocant a l'esquena o a la mà.