Curtis Harrington

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Curtis Harrington
Naixement: 17 de setembre de 1928
Los Angeles, Califòrnia
Defunció: 6 de maig de 2007 (als 78 anys)
Hollywood Hills, Califòrnia
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Fitxa sobre Curtis Harrington a IMDb

Curtis Harrington (Los Angeles, Califòrnia, 17 de setembre de 1928 - Hollywood Hills, Califòrnia, 6 de maig de 2007) fou un director de cinema estatunidenc. Va ser un cineasta experimental alternatiu convertit en director del gènere de terror i suspens, amb la sensació de pel·lícules de Hollywood de sèrie B decrèpita.

Curtis Harrington, que fou un director aficionat d'adolescent, realitzà alguns curts experimentals en 8 mm 16 mm a principis dels anys quaranta. Continua la seva carrera fins a convertir-se en un dels primers directors del cinema underground en rodar films per a la indústria. El seu primer llarg metratge, Night Tide (1961), on Dennis Hopper protagonitza a un mariner enamorat d'una sirena, és un fragment de Venice Beach Gothic que mescla els mons de Val Lewton i Kenneth Anger.

El productor i director Roger Corman va permetre a Harrington dirigir la improvisada però desconcertant Voyage to the Prehistoric Planet (1965) i Queen of blood (1966). El film Games (1967), amb interpretació de James Caan i Katharine Ross, és una versió moderna de Les diabòliques (1955), amb bromes mordaces. James Caan i Katharine Ross interpreten aquí a personatges inspirats en Dennis Hopper i la seva llavors esposa Brooke Hayward.

En els anys seixanta, després de Psicosis (1960) i, Que fou de Baby Jane? (1962), Curtis Harrington s'especialitzà a introduir a grans senyores en relats gòtics. Aconseguí interpretacions notables de Julie Harris i Anthony Perkins en L'horrible història d'Allan (1970, i de Shelley Winters i Debbie Reynolds a Impuls criminal (1971).

Més tard rodà amb John Savage en The Killing Kindal (1973) i Gloria Swanson a Flyng Virus (1974). En aquesta obra també realitzà obres per a televisió, com The reature (1973) i The Dead Don't Die (1975).

L'única pel·lícula dramàtica de Harrington des del 1977 fou la terrible versió de Mata Hari (1985), protagonitzada per Sylvie Kristel. En general s'ha dedicat aquests últims anys sobretot a rodar alguns episodis de sèries televisives com La dona de color groc (1976).

Les millors pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • 501 Directores de Cine de Steven Jay Schneider, pàg. 321. Editorial Grijalbo