Curtis Mayfield

Curtis Mayfield
Curtis Mayfield, 1972.
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement	Curtis Lee Mayfield
Naixement	3 de juny de 1942 Chicago, Illinois
Defunció	26 de desembre de 1999 Roswell, Georgia
Instruments	cant, guitarra, baix elèctric, piano, saxòfon

Curtis Lee Mayfield (Chicago, 3 de juny de 1942 - 26 de desembre de 1999) va ser un cantant, compositor i guitarrista de soul i funk.

El llegat de composicions, enregistraments i interpretacions de Mayfield és enorme. Com a veu principal de la formació The Impressions, va fer algunes de les més importants enregistraments del soul vocal dels 60.

Va emprendre la seva carrera en solitari en la dècada dels 70, inspirat en el funk i afegint trets urbans a la música soul, sent un dels màxims exponents d'estils com el blaxploitation, el chicago soul, el uptown soul i el soul psicodèlic.

Mayfield escrivia la majoria del seu material, quan això no era habitual entre els cantants soul. Va ser un dels primers músics que es va involucrar en el moviment de l'orgull de la cultura afroamericana, realitzant mitjançant les seves lletres, de la mateixa forma que ho feien Aretha Franklin o Nina Simone. Com a productor i compositor va ser un dels grans creadors del Chicago soul, treballant para i amb artistes del gènere com Gene Chandler, Jerry Butler, Major Lance i Billy Butler.

Com a guitarrista, manifesta certes influències de la música negra més llatina, alguna cosa que també va deixar entreveure en ocasions dins de The Impressions en els anys 60. Durant la dècada posterior va millorar el seu treball com a guitarrista i productor afegint certes essències del funk i el rock psicodèlic.

Mayfield mai va estar disposat a sumar-se al corrent pop d'apropar-se a grans masses com feien, especialment, els estels de Motown.

En l'any 2004 la revista Rolling Stone ho va col·locar en el lloc 98 de la seva llista dels 100 millors artistes de la història.

Biografia

Va néixer en Chicago, la seva carrera dins de la música va començar al costat de Jerry Butler, amb qui va fundar de The Impressions en 1958; en aquest mateix any van aconseguir el seu primer èxit amb "For Your Precious Love". Butler, que fins llavors era el cantant principal de la banda, va emprendre la seva carrera en solitari. Els dos fundadors de la banda es van mantenir en contacte musical fins que, en 1961, Mayfield al costat de The Impressions va aconseguir col·locar "Gypsy Woman" en el top20.

Com a compositor va crear un dels grans èxits de la música negra, "People get ready", que ha sonat en les veus d'artistes com Aretha Franklin, Bob Dylan, George Benson, Al Green, Rod Stewart i Alicia Keys (en la banda sonora de Glory Road).

Un de les seves majors influències va ser el gospel, alguna cosa que va deixar veure des dels seus començaments, al costat d'influències incipients del doo wop o el pop. Amb The Impressions solia usar habitualment la manera de cridada resposta tan usat en el gospel, i quant a temàtica solia usar temes amorosos, però també eren comuns els temes sobre l'orgull i costums de la comunitat afroamericana. El seu ús d'explosives secció de vent metall i la influència llatina van donar origen al Chicago soul; amb aquest incipient estil i Mayfield al capdavant com a veu i guitarra, The Impressions van aconseguir 14 top40 en la dècada dels 60, sent de tots els seus anys 1964 el més important.

En 1970, va emprendre la seva carrera en solitari. Els seus primers senzills tenien un aire molt funk, com "(Don't Worry) If There's a Hell Below, We're All Gonna Go", en el qual molts creien excessiva la forma tan crua amb que es parlava sobre fets de la comunitat negra urbana. En solitari no va collir tant èxit com anteriorment, fins que en 1972 va arribar la banda sonora de Superfly i amb ella l'èxit, donant lloc al moviment blaxploitation. La banda sonora va tenir molta més rellevància que la pel·lícula per si mateixa.

En aquell moment, Curtis Mayfield era, al costat de Stevie Wonder i Marvin Gaye, la icona d'un nou soul. Després de l'èxit aclaparant de Superfly va collir èxits menors com "Kung Fu", "So in Love" i "Only You Babe". A principis dels 80 va tornar a aconseguir alguns èxits més, però, en línies generals, la dècada va ser de decadència i només publicava de forma esporàdica algun àlbum.

En 1990, durant una actuació en Brooklyn, va sofrir un accident quan una torre de llums va caure sobre ell, deixant-li paralitzat de coll per a baix. A intervinguts 90 van aparèixer alguns àlbums tributo en companyia d'artistes com Eric Clapton, Bruce Springsteen o Gladys Knight. En 1998, li va ser amputada la cama dreta a causa de la diabetis que patia.

Va morir el 26 de desembre de 1999 a l'Hospital Regional North Fulton en Roswell, Geòrgia, a causa de la disminució constant de la seva salut després de la seva paràlisi.

Àlbums

Any	Títol	Segell
1970	Curtis	Rhino
1971	Curtis/Live!	Rhino
1971	Roots	Rhino
1972	Superfly	Curtom
1972	Rapping	Curtom
1973	Back to the World	Curtom
1973	Curtis in Chicago Live	Curtom
1974	Got to find a way	Curtom
1974	Sweet exorcist	Curtom
1975	Let's do it again	Curtom
1975	There's no place like America today	Curtom
1976	Give get take have	Ichiban
1977	Never say you can't survive	Ichiban
1977	Short eyes	Curtom
1978	Do it all night	Curtom
1979	Heartbeat	RSO
1980	Something to believe in	Ichiban
1983	Honesty	Epic
1985	We come in pace
1987	Live in Europe	Curtom
1988	People get ready: Live at Ronnie Scott's	Castle
1990	Take it to the streets	Curtom
1994	BBC Radio 1 in concert live	Windsong
1994	Live in New York City	ITM
1994	Live	Griffin music
1995	Live at the Bitter End	CTM
1996	New World order	Warner Bros
1998	Man of inspiration	Castle
1998	Give it up	MCI music
2000	Love is the place	RKO
2001	Live at Ronnie Scott's	Castle
2003	Gospel Greats	Rhino
2006	Mastercuts presents	Rhino

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curtis Mayfield