Curtiss P-40 Warhawk
 |
|
| Hawk 87A-3 (Kittyhawk Mk IA) Número de sèrie AK987, a un museu. Aquest exemplar pertanyia a un grup de caça (l'antiga "Tigres Voladors"). Es troba al Museu Nacional de la USAF. | |
| Tipus | Caça-bombarder |
| Fabricant | Curtiss-Wright Corporation Buffalo, Nova York |
| Dissenyat per | Donovan Berlin |
| Primer vol | 14 d'octubre de 1938 |
| Envergadura | 11,37 m |
| Llargada | 9,50 m |
| Alçada | 3,20 m |
| Velocitat màxima | 563 km/h a 15.000 peus (4.500 m) |
| Pes en buit | 2.800 kg |
| Pes màxim | 4.000 kg |
| Autonomia de vol | 1.850 Km |
| Armament habitual | 6 metralladores Browning de 12'7 mm, amb 281 dispars cada una i una bomba de 226 Kg i dos de 45 Kg. |
| Retirat | 1958: FAB (Brasil) |
| Usuaris | Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica Royal Air Force, Royal Australian Air Force, Royal Canadian, i altres |
| Producció | 1939–1944 |
| Construïts | 13,738 |
| Cost unitari | US 44,892$ el 1944 |
| Variants | Curtiss P-36, Curtiss XP-46 |
El Curtiss P-40 Warhawk va ser un avió americà de combat d'un sol motor, d'un sol seient, tot de metall que va volar per primera vegada el 1938.
L'avió[modifica]
Va ser utilitzat per les forces aèries de 28 països, inclosos els de la majoria de les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial, i va romandre en el servei de primera línia fins al final de la guerra. Al novembre de 1944, quan va finalitzar la producció del P-40, havien estat construïts 13.738 aparells, tots a la planta principal de producció Curtiss-Wright Corporation a Buffalo, Nova York. El disseny del P-40 era una modificació de l'anterior Curtiss P-36, fet que va permetre reduir-ne el temps de desenvolupament i la seva ràpida entrada en producció i servei operatiu.
Warhawk és el nom que el Cos Aeri de l'Exèrcit dels Estats Units va donar-li a tots els models, essent el nom oficial en els Estats Units per a tots els P-40. La Commonwealth britànica i les forces soviètiques van usar el nom de Tomahawk pels models equivalents a la categoria P-40B i P-40C, i el nom Kittyhawk per als models equivalents a la categoria P-40D i totes les variants posteriors.
La manca d'un compressor de dues etapes en els P-40 els va fer inferiors als aparells Messerschmitt Bf 109 o als Focke-Wulf Fw 190 de la Luftwaffe i van ser utilitzats rarament en les operacions al nord-oest d'Europa. Entre 1941 i 1944, però, els P-40 van jugar un paper crític amb les forces aèries aliades en tres teatres principals de la guerra: nord d'Àfrica, el Sud-oest del Pacífic i la Xina. També van tenir un paper important en l'Orient Mitjà, Sud-est d'Àsia, Europa de l'Est, Alaska i Itàlia. El rendiment a gran alçada dels P-40 no va ser tan crític en aquests escenaris, on van servir com caces de superioritat aèria, escorta de bombarders i caces bombarders. Els P-40 van entrar en combat per primera vegada amb els esquadrons britànics de la Força Aèria del Desert (DAF) a l'Orient Mitjà i les campanyes del nord d'Àfrica, el juny de 1941. L'esquadró 112 de la Royal Air Force va ser dels primers en operar Tomahawks, al nord d'Àfrica, i la unitat va ser la primera a presentar el logotip de la "boca de tauró".
En els teatres on el rendiment d'alçada era menys important, els P-40 van demostrar ser combatents eficaços. Tot i que a la postguerra van guanyar la reputació de tenir un disseny mediocre, apte només per al suport aeri proper, els estudis més recents - incloent l'examen dels registres de cada un dels esquadrons aliats - indica que els P-40 van funcionar sorprenentment bé com un caça de superioritat aèria. Els P-40 oferien l'avantatge addicional del seu baix cost, que els va mantenir en producció com un lluitador d'atac a terra temps després d'haver quedat obsolet en la superioritat aèria.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curtiss P-40 Warhawk |
