Carpocapsa
Cydia pomonella  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Heteroneura |
| Família | Tortricidae |
| Tribu | Grapholitini |
| Gènere | Cydia |
| Espècie | Cydia pomonella Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Laspeyresia pomonella
|
La carpocapsa o corc de les pomes i les peres (Cydia pomonella)[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família Tortricidae. Originària d'Europa, ataca sobretot les rosàcies (pomer, perera, albercoquer, codonyer). De vegades també pot atacar el presseguer, la prunera i els nouers.[2]
Descripció[modifica]
És una arna que té una envergadura de 15-21 mm. Les ales anteriors són de color gris cendra amb tonalitats platejades, i presenta en els laterals una taca fosca, marró púrpura amb marges metàl·lics ataronjats. Les ales posteriors són marronoses amb una petita franja grisa. El cap i el tòrax són també gris cendra amb tonalitats platejades mentre que l'abdomen és gris pàl·lid.
Els ous són molt petits, ovals, aplanats, lleugerament convexos per damunt, i disposats sobre fulles i fruits normalment aïllats, però també poden trobar-se en petits grups de dos o tres. Acabats de pondre són d'un to translúcid groguenc, però en madur van agafant un color taronja. Les erugues són de color blanc groguenc quan neixen, i es fan cada vegada més rosades especialment en el dors, a mesura que atenyen el darrer estadi. El cap i les plaques toràciques i anals són de color marró, més clar o més fosc. El cos també es cobreix regularment per unes puntuacions fosques. Al final del seu desenvolupament assoleixen uns 18-20 mm. La crisàlide és de color marró, de tonalitats rogenques a groguenques amb dues bandes dorsoventrals d'espines ben desenvolupades.
Biologia[modifica]
Passa l'hivern en estat d'eruga completament desenvolupada, localitzada principalment a les esquerdes del tronc i a les branques de l'arbre. Quan la temperatura arriba als 16 °C (de maig a setembre) es transforma en crisàlide i a partir de la segona quinzena d'abril els adults inicien el vol. Al cap d'uns tres dies, s'inicia la posta, generalment sobre les fulles. Passats quinze a vint dies, segons les condicions ambientals, neixen petites erugues que penetren al fruit i se n'alimenten. Finalment, l'eruga surt i s'amaga al sòl, o bé es queda sobre l'arbre i es refugia en alguna cavitat de l'escorça. El nombre de generacions anuals és de dues completes i d'una incompleta, la qual es correspon amb les erugues hivernants que completaran el seu cicle l'any vinent.
Mesures de control[modifica]
Hi ha mesures biològiques i químics de control.[3]
Lluita biològica[modifica]
- Enemics naturals
Entre organismes patògens susceptibles de ser emprats en lluita biològia contra la carpocapsa trobem el fong Beauveria bassiana, els nemàtodes Neaoplectaria-DD136 i Steirnema carpocapsae, el bacteri Bacillus thuringiensis (Bt) i el virus de la granulosi o Granulovirus (CpGv). També es poden combatre raspant els troncs dels arbres i untant-los amb una barreja d'argila i calç.[2] Antigament, es solia atreure en sacs als troncs dels arbres al mateix endret on les carpocapses van per a crisalidar les larves de Dibrachys boucheanus que són hectòfagues, això és, xuclen les de carcocapsa i les maten. Segons Joan Aguiló (1926), «Si els fruticultors segueixen aquestes instruccions, en quatre o cinc anys de repetir-les, el corc de les pomes i de les peres, sense cap tractament químic, deixarà d'ésser flagell.»[3]
- Feromones
Aquesta estratègia de control consisteix a situar un gran nombre de difusors de feromona (200 a 400 per hectàrea) de forma que l'alta concentració de feromona en l'aire impedeixi que l'adult pugui localitzar les femelles i aparellar-se. Els desavantatges d'aquest mètode són el cost elevat i la incertesa de disponibilitat de difusors pels distribuïdors, segons conveniències comercials. A favor té que és el mètode més selectiu possible i no implica cap tractament sobre la plantació.[4]
Tractaments químics[modifica]
S'ha de tenir en compte que l'únic moment en què es pot actuar de forma efectiva contra la carpocapsa és el breu interval que va des de l'eclosió dels ous a la penetració de la petita larva dins el fruit. En aquest moment, un tractament dirigit al fullatge i fruits de la part alta de l'arbre tindrà la màxima eficiència. El tractament s'ha de fer a base d'insecticides d'ingestió i contacte.
Referències[modifica]
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Carpocapsa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Joan Aguiló i Garsot, «Una lluita biològica contra el cuc de les pomes i de les peres», Agricultura, revista d'agricultura catalana, 5 d'agost 1926, pàgines 401-403
- ↑ «Confusió sexual contra la carpocapsa», Ruralcat, 25 d'abril de 2007
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carpocapsa
Bibliografia[modifica]
- Joaquim Vilarrúbia, «El cuc de les pomes», Els nostres insectes: converses de divulgació entomológica, Barcelona, Barcino, 1989, pàgines 161-162
- «Carpocapsa o corc de les pomes i peres, Cydia (=Laspeiresia) pomonella Linaeus» Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine., Fitxa n°20 del Servei de Protecció dels Vegetals, Generalitat de Catalunya, 1990
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
- Joan Aguiló i Garsot, «Una lluita biològica contra el cuc de les pomes i de les peres», Agricultura, revista d'agricultura catalana, 5 d'agost 1926, pàgines 401-403