Cymatogaster aggregata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cymatogaster)
Infotaula d'ésser viuCymatogaster aggregata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN192929 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaEmbiotocidae
GènereCymatogaster
EspècieCymatogaster aggregata Modifica el valor a Wikidata
(Gibbons, 1854)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Cymatogaster aggregatus (Gibbons, 1854)
  • Cymatogaster gracilis (Tarp, 1952)[4]
Il·lustració del 1906

Cymatogaster aggregata és una espècie de peix pertanyent a la família dels embiotòcids i l'única del gènere Cymatogaster.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 20,3 cm de llargària màxima (normalment, en fa 11,5).
  • Cos comprimit, generalment platejat i amb el dors de fosc a verdós.
  • 8-11 espines i 19-22 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 22-25 radis tous a l'anal.
  • 33-37 vèrtebres.
  • Línia lateral lleugerament arquejada i completa.
  • Presenta vuit ratlles longitudinals, les quals són sovint interrompudes (especialment en les femelles) per tres bandes de color groc clar.
  • Aleta anal generalment incolora i, de vegades, amb una taca groga.
  • Els mascles reproductors poden ésser de color quasi negre i desenvolupar lòbuls carnosos en ambdós costats de l'aleta anal.[6][7][8]

Alimentació[modifica]

Els juvenils mengen principalment copèpodes, mentre que els adults es nodreixen de crustacis petits, mol·luscs i algues.[9]

Depredadors[modifica]

És depredat per Leptocottus armatus,[10] Oncorhynchus tshawytscha, Sarda chiliensis chiliensis, la bacora (Thunnus alalunga), Sebastes caurinus, la foca comuna (Phoca vitulina)[11] i el tauró lleopard (Triakis semifasciata).[12][13][14]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça, marina i salabrosa; demersal i de clima subtropical que viu fins als 146 m de fondària.[6][15]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba al Pacífic oriental: des de Wrangell (el sud-est d'Alaska)[16][17] fins a la badia de San Quintín (el nord de la Baixa Califòrnia, Mèxic).[18][6]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 9 anys.[19][6]

Referències[modifica]

  1. Gibbons W. P., 1854. Description of four new species of viviparous fish, read before the California Academy of Natural Sciences, Monday evening, May 15, 1854. Daily Placer Times and Transcript for Wednesday, May 18, 1854. P. 2 (newspaper). Daily Placer Times and Transcript . p. 2, col. 3.
  2. «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  3. Gibbons, W. P., 1854. Description of four new species of viviparous fish, read before the California Academy of Natural Sciences, Monday evening, May 15, 1854. Daily Placer Times and Transcript for Wednesday, May 18, 1854. P. 2 (newspaper). Daily Placer Times and Transcript (newspaper): p. 2, col. 3.
  4. Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Morrow, J.E., 1980. The freshwater fishes of Alaska. University of. B.C. Animal Resources Ecology Library. 248 p.
  8. Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater (Maryland), Estats Units.
  9. Morrow, J.E., 1980.
  10. Armstrong, J.L., D.A. Armstrong i S.B. Mathews, 1995. Food habits of estuarine staghorn sculpin, Leptocottus armatus, with focus on consumption of juvenile Dungeness crab, Cancer magister. Fish. Bull. 93:456-470.
  11. Browne, P., J.L. Laake i R.L. DeLong, 2002. Improving pinniped diet analyses through identification of multiple skeletal structures in fecal samples. Fish. Bull. 100:423-433.
  12. FishBase (anglès)
  13. Iverson, K.L., 1962. Albacore food habits. P. 11-46. A: L. Pinkas, M. S. Oliphant i I. L. K. Iverson (eds.). Food habits of albacore, bluefin tuna, and bonito in California waters. Fish. Bull.152.
  14. Oliphant, M.S., 1962. Pacific bonito food habits. P. 64-82. A: L. Pinkas, M. S. Oliphant i I. L. K. Iverson (eds.). Food habits of Albacore, Bluefin tuna, and Bonito in California waters. Fish. Bull. 152.
  15. Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  16. Quast, J.C. i E.L. Hall, 1972. List of fishes of Alaska and adjacent waters with a guide to some of their literature. U.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF-658, 47 p.
  17. Evermann, B.W. i E.L. Goldsborough, 1907. The fishes of Alaska. Bull. U.S. Bur. Fish. 26: 219-360.
  18. Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
  19. Shanks, A.L. i G.L. Eckert, 2005. Population persistence of California Current fishes and benthic crustaceans: a marine drift paradox. Ecol. Monogr. 75:505-524.

Enllaços externs[modifica]