Xufa
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Cyperus esculentus L. |
||||||||||||||
La xufa o xufla (Cyperus esculentus) és el tubercle de la xuflera, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dolça.
Taula de continguts |
Descripció[1] [modifica]
És una planta geòfita rizomatosa de 40 a 50 cm d'alçada amb estolons subterranis esquamosos, de vegades inflats en un tubercle ovoide a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals , de 0-10 cm; espiguetes de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Floreix d'agost a novembre.
Presenta dues varietats: var. esculentum (silvestre) amb tubercles petits i amargants i var. sativus (cultivada) amb tubercles més grossos i dolços
Hàbitat [modifica]
Probablement és originària de l'Àfrica occidental; és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sòls arenosos a la terra baixa.
Composició nutritiva [modifica]
Composició de la xufa seca: aigua 0% substancies nitrogenades 7,55%, sucre 21,5%, midó 24,54 % pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%
Cultiu [modifica]
Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubercles com a postres. És típic de l'Horta de València (introduït pels àrabs). Per al conreu necessita terrenys solts (sorrencs) ja que així els tubercles queden arrodonits i la calor de l'estiu, com a mínim mediterrani. A l'Horta de València es fa una rotació de cultius per exemple seguint les patates primerenques, les cebes baboses o les carxoferes. Es fa a solcs separats uns 50 cm. Es planten els tubercles tradicionalment a la primera quinzena de maig però es pot fer l'abril. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició amb 2-4 tubercles. S'esmercen uns 160 kg de tubercles per ha. Abans es feia una plantació manual i actualment està mecanitzada. Tradicionalment és un conreu que no s'adoba ja que fàcilment s'ajau si té massa nirogen. La collita es fa entre mitjans d'octubre i mitjans de desembre, per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i assecat, ja que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competeix malament al principi amb males herbes com les dels gèneres Portulaca, Raphanus o Cladium.
Les malalties que afecten la xuflera són fongs dels gèneres Fusarium i Rhizoctonia i, sobretot, lepidòpters barrinadors tortricids com Bactra lanceolata i Bactra furfurana.[2]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xufa |
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 2001
- ↑ J.V. Maroto Horticultura herbácea espècial Ediciones Mundiprensa 1983
