Cyrano de Bergerac
Hercule-Savinien Cyrano, conegut com Cyrano de Bergerac (nascut el 6 de març de 1619 París i faltat el 28 de juliol de 1655), escriptor francès.
Contemporani de Boileau i de Molière, poeta i lliure-pensador, arrogant i fantasiós, signava els seus escrits amb noms més o menys imaginaris que ell feia seus. En 1638 adopta el nom de "Bergerac" que corresponia a les terres que va poder comprar el seu avi (Savinien I de Cyrano) en enriquir-se amb el seu negoci de peixateria, i gràcies a la qual cosa la família de Hercule-Savinien va entrar en el cercle de la menuda noblesa.[1] En l'actualitat és especialment conegut per la obra de teatre homònima Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand (1868-1918).
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Era el quart fill d'Abel Cyrano, advocat del Parlament, i d'Espérance Bellange. Va passar la major part de la seua infància en Saint-Forget (ara Yvelines). Es va traslladar a viure a París i allí va discórrer quasi tota la seua vida. Va escollir la vida militar, on es va fer cèlebre per la seua espasa i els seus nombrosos duels. Es va retirar de la vida militar després de dos anys, (1641) després de rebre una ferida en la gola durant el setge d'Arres, contra les tropes espanyoles, i va ser llavors que va començar a estudiar filosofia amb Pierre Gassendi.
Cyrano va ser un dels més importants escriptors del sis-cents francès, una personalitat veritablement eclèctica: novel·lista, dramaturg, autor satíric, epistològraf, abans de morir va escriure el primer capítol d'un Tractat de física. Va ser un llibertí, poc abans de morir volia liderar una avantguarda cultural, una nova filosofia de la vida.
Va ser molt discutit i controvertit, i considerat, successivament: "un màrtir lliure-pensador", (Paul Lacroix); un "científic incomprès" (Pierre Jupont), "L'obra científica de Savinien de Cyrano "Cyrano de Bergerac", (1907); un "llibertí sense art ni part" (Lechevre); un "racionalista militant" (Weber), i "pretés alquimista" (Eugène Canseliet)
Obres còmiques [modifica]
Primer escrit conegut i reivindicat per Cyrano [modifica]
Epístola del "Jurament de París" del seu amant Charles Coypeau de Assoucy en 1648. El títol d'aquesta epístola és "Al ximple lector i no al savi" (Au sot lecteur et non au sage).
Les Entretiens pointus / Els comentaris aguts (1662) [modifica]
Col·lecció menuda de vint-i-dues "punts", és a dir, un joc de paraules que no tenen més valor que el del seu efecte còmic, precedit per un prefaci que el Cyrano fa l'apologia del joc de paraules, assegurant que ell "adapta tota les coses a la manera que millor s'ajuste als seus desitjos, sense consideració alguna a la pròpia essència de les mateixes".
Obres [modifica]
- Les Maçarinades (Les Mazarinades) - 1649
- La mort de Agripina (La mort d'Agrippine) - 1653
- Cartes (Lettres) - 1654
- El pedant burlat (Le pédant joué) - 1654
- Los comentaris aguts (Les entretiens pointus)-1654
- L'atre món (L'autre monde) - 1650:
- Historia còmica de los Estats i imperis de la Lluna (Histoire comiqué des Estats et empires de la Lune) - 1650
- Historia còmica de los Estats i imperis del Sol (Histoire comiqué des Estats et empires du Soleil) - 1662
- El fragment de Física (Le fragment de Physique) - 1662
- Viatge a la Lluna
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cyrano de Bergerac  |
