Cyril Hare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCyril Hare
Biografia
Naixement(en) Alfred Alexander Gordon Clark Modifica el valor a Wikidata
4 setembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Surrey (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1958 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Box Hill (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRugby School
New College
St. Aubyns School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójutge, escriptor, escriptor de literatura infantil, dramaturg, advocat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata –
GènereFicció detectivesca Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaСирил Хейр
Cyril Hare Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Barbara Lawrence (en) Tradueix (1933–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles Philip Gordon Clark (en) Tradueix, Alexandra Wedgwood (en) Tradueix, Cecilia Mary Gordon Clark (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHenry Herbert Gordon Clark (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Helen Johanna Lawrence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2711075 TMDB.org: 1073945
Discogs: 5504304 Modifica el valor a Wikidata

Cyril Hare és el pseudònim d'Alfred Alexander Gordon Clark (comtat de Surrey, 4 de setembre de 1900 – 25 d'agost de 1958), jutge i escriptor anglès.

L'escriptor i la seva obra[modifica]

Cyril Hare és l'autor d'una colla de novel·les de misteri publicades a Anglaterra entre 1937 i 1958. De fet, aquest és el pseudònim que el jutge va triar quan es va decidir a escriure, i el va formar a partir del seu lloc de residència (Cyril Mansions) i del seu despatx (Hare Court).[1]

La íntima relació entre l'obra literària de Cyril Hare i la professió de Clark es manifesta no només en el pseudònim, sinó també en la seva literatura de ficció i, particularment, en un dels seus llibres més famosos: Tragedy at Law.[2] De fet, si bé Hare va crear diversos detectius -professionals o afeccionats (Inspector Mallet, Wenceslaus Bottwink)–, el principal dels seus herois és un advocat relativament modest (Francis Pettigrew) el qual es proclama "poc interessat en la tasca de detecció", i que sovint facilita la feina de la policia aportant-los els seus coneixements legals. El detectiu Pettigrew apareix ja en la primera de les seves novel·les, en la qual hi falten ja moltes de les convencions pròpies d'aquella època i en la que les descripcions de l'entorn i dels personatges són molt més reals i modernes. Per raons cronològiques, Cyril Hare se situa al final de la Golden Age (època daurada) de les novel·les de misteri angleses, cosa que es fa perceptible en els seus llibres. Cyril Hare és, sense cap mena de dubte, un autor molt recomanable i Tragedy at Law apareix en totes les llistes de novel·les de misteri excepcionals.

Novel·les[modifica]

  • "Tenant of Death" (1937)
  • "Death is No Sportsman" (1938)
  • "Suicide Excepted" (1939)
  • "Tragedy at Law" (1942)
  • "With a Bare Bodkin" (1946)
  • "When the wind blows" (1949)
  • "An English Murder" (1951)
  • "That Yew Tree's Shade" (1954)
  • "He Should Have Died Hereafter" (1958)

Referències[modifica]

  1. Martin Edwards, "Hare, Cyril" a "Rosemary Herbert (ed.): The Oxford companion to crime and mystery writing", Oxford University Press, Nova York, 1999, pàg. 203.
  2. H.R.F. Keating, "Tragedy at law" a "Crime and Mystery, The 100 Best Books", Carroll & Graf Publishers, Nova York, 1987. pàg. 69-70.

Enllaços externs[modifica]