Dàlmata (gos)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca






Dàlmata
Curra la dàlmata en els Pirineus (2010).jpg
Un exemplar femella de dàlmata amb taques negres.
Noms alternatius
Coach dog
País d'origen
Croàcia Croàcia
Classificació i estàndard de la raça
FCI: Grup 6 Secció 3 #153

El dàlmata (en serbocroat Dalmatinac) és una raça de gos reconeguda per la FCI i vinculada a Croàcia. La característica més ostensible d'aquesta raça és el seu pelatge blanc cobert de taques generalment negres (a vegades d'altres colors).

Història[modifica | modifica el codi]

Dàlmata

Malgrat la seva extravagant aparença, el dàlmata no és una raça de gos concebuda modernament. I, al contrari que les races de nova creació, dels dàlmates no se'n coneix el seu origen amb exactitud. Existeixen diverses referències gràfiques de l'Antiguitat que mostren gossos d'aspecte similar als actuals dàlmates. Aquest fet, fa suposar que els orígens d'aquesta raça es remunten a milers d'anys enrere, i podrien haver arribat a Europa des de l'Orient Pròxim. Les teories que atribueixen a Dalmàcia (actual regió de Croàcia) la procedència dels dàlmates són controvertides, i només nominalment podem considerar aquest territori com a bressol d'aquesta raça canina.[1]

La popularitat dels dàlmates s'esdevingué a partir del segle XVII, i especialment durant el segle XVIII a Anglaterra, quan l'aristocràcia va emprar-los com a escortes de carruatges. Posteriorment, els cossos de bombers britànics adoptaren els dàlmates per a desenvolupar tasques de rescat[2]

Des de maig de 1999, el Club Caní de Croàcia (Hrvatski Kinoloski Savez) té la potestat oficial per a establir l'estàndard d'aquesta raça[3]

Salut[modifica | modifica el codi]

L'esperança de vida d'un dàlmata en l'entorn domèstic se situa entre els dotze i catorze anys, però poden arribar fins als divuit anys. Passats els primers deu anys de vida, els dàlmates poden desenvolupar osteofitosis, i artritis. Els dàlmates tendeixen a patir malalties específiques de la seva raça: sordesa i hiperuricèmia.

Problemes renals[modifica | modifica el codi]

Els dàlmates, juntament amb els éssers humans i alguns simis- tenen un nivell molt alt d'àcid úric, i un percentatge baix d'alantoïna. Aquest fet dóna lloc a que es produeixin cristalls d'àcid úric, que desemboquen en litiasi renal (càlculs en el ronyó). Els mascles de més de deu anys són propensos a patir aquest tipus de trastorns renals[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dàlmata (gos)
  1. Gómez-Toldrá, Salvador. El nuevo libro del dálmata. Madrid: Susaeta Ediciones, 1996, p.17-22. ISBN 84-305-8212-6. 
  2. «Historia de la raza. Breve apunte histórico» (en castellà). [Consulta: 28 juliol 2010].
  3. «History of Croatian Kennel Club» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2010].
  4. Silverstone, Patches. Dalmatians Today. Ringpress Books, 1997, p. 55. ISBN 1-86054-032-5.