Dànae rebent la pluja d'or

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dànae rebent la pluja d'or
Dànae rebent la pluja d'or
Ticià, aprox. c.1553
pintura a l'oli
129 × 180 cm
Museu del Prado, Madrid

Dánae rebent la pluja d'or, a italià Danae riceve la pioggia d'oro, és un quadre pintat al segle XVI per Ticià Vecellio di Gregorio, i ara exposat al Museu del Prado.

Història[modifica | modifica el codi]

Amb el nom de «Poesies», va denominar Ticià diversos quadres, com el de Venus i Adonis i aquest de Danae rebent la pluja d'or. Altres llenços de la sèrie eren El rapte d'Europa (Isabella Stewart Gardner Museum, Boston), Diana i Acteón i Diana i Cal·listo (tots dos prestats a la Galeria Nacional d'Escòcia) i Andròmeda i Perseu (Col·lecció Wallace, Londres). El mencionat grup de quadres es va destinar al rei Felip II d'Espanya.

Ticià escriu al rei el 1553 a propòsit de l'enviament de l'obra de Venus i Adonis en aquests termes:

« ... i, perquè a la Dànae que ja he enviat a Vostra Majestat es veia la part davantera, he estimat en aquesta altra variar i fer-la mostrar la contrària part perquè sigui l'habitació on han d'estar més graciosa a la vista. »
Dànae a la primera versió per Ticià, del Palau de Capodimonte a Nàpols.

Ticià acostumava a repetir els temes que més èxit tenien. Aquesta Dànae rebent la pluja d'or és una versió d'un altra quadre que existeix al Museu de Capodimonte a Nàpols, encara que existeixen diferències notables entre l'un i l'altre.

Les més importants diferències entre aquesta versió i la Capodimonte, és la precisió del significat del mite segons Ticià:[1]

  • La serventa en lloc de Cupido, la minyona no s'esmenta a les fonts literàries del mite; ella és el guardià de la torre on la princesa està reclosa (les claus són ben evidents). Simbolitza l'avarícia i l'estupidesa, mentre Dànae accepta al seu amant, en forma de pluja d'or, la servent intenta de recollir les monedes.
  • La completa nuesa de Dànae.
  • La manifestació de Júpiter com un tro i un llamp.
  • La presència d'un gos.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Representa el mite de Dànae, inspirada en Les Metamorfosis d'Ovidi, qui havia estat tancada pel seu pare, el rei d'Argos, on es representa el moment en què Zeus o Júpiter, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra. La figura central està sobre el llit, amb les cames doblegades. A la seva dreta hi ha un gos petit, que és un atribut de la cortesana. A la part dreta hi ha una minyona, l'esquena fosca de la qual contrasta amb la blancor de Dànae; així mateix, hi ha una oposició clara entre el seu rostre envellit i la joventut de la princesa d'Argos. Aquesta serventa està recollint amb un davantal les monedes d'or que cauen, des dels núvols tempestuosos que dominen el centre de la part superior, en forma de pluja daurada.

Leda, còpia del segle XVI de l'original perdut de Miquel Àngel (c.1530) a la National Gallery de Londres.

Aquestes figures se situen en un espai indefinit, ni exterior ni interior; ja que es veuen les cortines i els núvols al fons. La composició se submergeix en una atmosfera de color vermellós, sobre el cos de la dona i també a la pluja.

L'actitud dels braços de Dànae tenen una clara similitud amb la pintura perduda de Leda de Miquel Àngel, que sembla ser el primer model de la tela de Ticià. L'obra segurament era coneguda per Ticià mitjançant una còpia portada per Vasari el 1541 a Venècia. Aquesta obra es percep també la influència de Giorgione a la nuesa femenina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gentili A., Dóna Tiziano a Tiziano, Bulzoni, Roma, 1988

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dànae rebent la pluja d'or Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Cirlot, L. (dir.), Museo del Prado II, Col. «Museos del Mundo», Tomo 7, Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3810-9, pp. 160-161
  • Monreal, L., Grandes Museos, volum 1, Editorial Planeta, 1975. ISBN 84-320-0460-X