Dècim Juni Brut Albí
  | |
| Nom original | (la) Decimus Iunius Albinus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 85 aC antiga Roma |
| Mort | 43 aC (41/42 anys) |
| Causa de mort | Homicidi i pena de mort |
| Governador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Participà en | |
| 15 març 44 aC | assassinat de Juli Cèsar |
| Família | |
| Família | Junii Bruti |
| Cònjuge | Paula Valèria |
| Pares | Dècim Juni Brut i Postumia |
| Parents | Aulus Postumi Albí (oncle matern, pare adoptiu) Postúmia (amant de Cèsar) (tia materna) Marc Juni Brut () |
Dècim Juni Brut Albí (llatí: Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut. Va ser adoptat per Aulus Postumi Albí, que era cònsol el 99 aC i del que va prendre el cognom. Juli Cèsar el tenia en alta estima, fins i tot el va tenir en compte al seu testament i alguns historiadors pensen que podria ser fill il·legítim d'ell.
Orígens[modifica]
Dècim Juni Brut era fill del cònsol del mateix nom de l'any 77 aC i de la seva dona Semprònia. Va ser adoptat per Aulus Postumi Albí (cònsol 99 aC), probablement perquè aquest home no tenia cap fill al qual fer hereu, i des de llavors Dècim va afegir Albí al seu nom.
En diverses ocasions Juli Cèsar va dir que se l'estimava com un fill, l'historiador Ronald Syme ha hipotetitzat respecte a això que potser fos fill natural seu, de fet constava al seu testament com un dels hereus.[1] Va ingressar en l'exèrcit i va estar sota les ordres de Cèsar quan encara era jove[a]
Al servei de Cèsar[modifica]
Va acompanyar a Cèsar a Hispània quan va ser nomenat governador de la Hispània Ulterior i va estar en la guerra contra les tribus dels lusitans. L'any 56 aC el va acompanyar a la Gàl·lia i va rebre el comandament d'una flota que fou enviada a atacar als vènets. Malgrat que els enemics tenien més vaixells, Dècim va saber maniobrar fins a abordar-los i aconseguir la seva rendició.[3][4][5] Va seguir a la Gàl·lia fins que el 52 aC va participar en la lluita contra Vercingetorix, dirigint part de la cavalleria.[2]
El 50 aC va retornar a Roma i es va casar amb Paula Valèria, una dona que es va haver de divorciar perquè ja era casada amb un triari.[b]
El 49 aC, en esclatar la guerra civil, va tornar al servei, i Cèsar li va donar el comandament de la flota que va atacar Massília, on Brut va guanyar una batalla sobre una flota superior i finalment va ocupar la ciutat.[7][8] Tot i la pèrdua de diverses naus en aquesta batalla els massilis es van tancar a la fortalesa de Tauroentum (ara Tarente) a l'est de Massília, mentre va arribar la flota de Luci Nasidi, un partidari de Pompeu, que havia salpat de Dirràquium. Hi va haver una altra confrontació militar, que va tornar a guanyar Dècim Brut.[9][10]
Després va rebre el govern de la Gàl·lia Comata, és a dir, els territoris gals conquerits per Cèsar. Allà es va enfrontar als bel·lòvacs (bellovaci) i els va derrotar.[11] Quan Cèsar va tornar a Itàlia des d'Hispània el 45 aC, li va concedir l'honor de ser al seu carruatge, junt amb el seu nebot Octavi (August) i amb Marc Antoni.[12] Després Cèsar li va prometre el govern de la Gàl·lia Cisalpina com a pretor el 44 aC i el consolat pel 42 aC.[13][14][15]
Assassinat de Cèsar[modifica]
Malgrat tots els favors que va rebre de Cèsar, Dècim Brut va ser un dels seus assassins. No està clar si les seves motivacions eren una forta fe en el model republicà que Cèsar estava trencant o si ho va fer impressionat, com diu Plutarc, en saber que hi havia molts homes de renom que havien jurat fer-ho, entre ells Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí. En tot cas, Cèsar, per la confiança que li tenia no va sospitar mai d'ell.[16] La nit abans va sopar junt amb ell i Lèpid i l'endemà al matí el va anar a buscar a casa seva per anar junts a la reunió de la cúria on molts senadors l'esperaven per matar-lo.[17]
Guerra de Mutina[modifica]
Juli Cèsar fou mort els idus de març del 44 aC i Brut va passar a mitjans d'abril a la Gàl·lia Cisalpina,[18] per fer-se càrrec de la província que Cèsar li havia promès però que el senat romà va concedir a Marc Antoni. Dècim Brut va refusar de renunciar a la província gal·la, encara que Marc Antoni li va proposar canviar-la pel govern de Macedònia. Quan Marc Antoni va travessar el riu Rubicó a finals d'any, Dècim Brut no li va fer front i es va tancar a Mutina, ciutat que fou assetjada per Antoni.
A l'abril del 43 aC encara resistia a Mutina quan el setge fou aixecat pels cònsols Aulus Hirci i Gai Vibi Pansa, als quals acompanyava Octavi; Marc Antoni fou derrotat i va fugir creuant els Alps i com que els dos cònsols van morir en combat, el govern de la república va ser conferit a Dècim Brut, ja que el senat no volia donar a Octavi cap més poder. A Dècim Brut el van recompensar amb un triomf i a Octavi amb una ovatio.[19][20]
Tercera guerra civil romana[modifica]
Dècim Brut va reunir un exèrcit al nord dels Alps per marxar a Itàlia. Mentre Octavi va obtenir de Dècim el càrrec de cònsol tot i la voluntat en contra del senat i va procurar la implantació de la Lex Pedia per la qual els assassins de Cèsar eren declarats fora de la llei i se li encarregava l'execució de la sentència. Això va deixar a Dècim Brut en posició perillosa car Marc Antoni va marxar contra ell des del nord i Octavi des del sud. Munaci Planc va desertar amb tres legions al bàndol d'Octavi. Brut va decidir llavors passar a Macedònia però en el camí fou abandonat pels seus soldats i fou traït i fet presoner pel Camil, un cap gal (al qui havia fet abans alguns favors) i executat per un sequà de nom Capenus, per ordre de Marc Antoni, el 43 aC.[21]
Notes[modifica]
- ↑ Juli Cèsar es refereix a ell, als seus escrits sobre els fets de l'any 52 aC, amb la paraula adulescens. Si això és cert, Dècim Juni hauria ocupat els càrrecs més importants per favor de Cèsar sense haver arribat a l'edat fixada per llei.[2]
- ↑ Fet esmentat per Marc Celi Ruf en una carta a Ciceró, notícia que es confirma en una carta posterior de Ciceró.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dècim Juni Brut Albí |
- ↑ Syme, 1960, p. 323-327.
- ↑ 2,0 2,1 Juli Cèsar De Bello gallico VII, 9.1; VII, 87.1
- ↑ Juli Cèsar De Bello gallico III, 11
- ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XXXIX, 40, 1 – XXXIX, 43, 5
- ↑ Pau Orosi Historiae adversum paganos 6, 8, 7-16
- ↑ Ciceró, Epistulae ad familares 8, 7, 2; 11, 8, 1
- ↑ Juli Cèsar Guerres civils I, 56.3; I, 58.4
- ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XLI, 21, 3
- ↑ Juli Cèsar Guerres civils II, 31; II, 7.3
- ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XLI, 25, 1
- ↑ Titus Livi, periochae 114
- ↑ Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni" 11, 2
- ↑ Apià, "Guerres civils" III, 2; III, 16; III, 98
- ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XLIV, 14, 4; XLV, 9, 3; XLVI, 53, 1
- ↑ Suetoni, "August" X, 1
- ↑ Plutarc, "Vides paral·leles: Brutus" 12, 5
- ↑ Apià, "Guerres civils" II, 115
- ↑ Ciceró, Epistulae ad Atticum 14, 13, 2
- ↑ Titus Livi, periochae 119
- ↑ Gai Vel·lei Patercle Historiae Romane ad At Vinicium 2, 62, 4
- ↑ Smith, 1870, p. 510.
Bibliografia[modifica]
- Syme, Ronald «"Bastards in the Roman Aristocracy"». Proceedings of the American Philosophical Society, 104, 1960.
- Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum I, 1870.[Enllaç no actiu]