Dècim Juni Brut Albí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) fou un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brutus, també assassí de Cèsar i molt més conegut. Fou adoptat per Aule Postumi Albí que fou cònsol el 99 aC i del que va prendre el cognom.

Va servir amb Cèsar a la Gàl·lia quan encara era jove i va rebre el comandament d'una flota que fou enviada a atacar als venetis el 56 aC. Va seguir a la Gàl·lia fins al final de la guerra i va lluitar contra Vercingetorix el 52 aC.

El 50 aC va retornar a Roma i es va casar amb Paula Valèria. El 49 aC, en esclatar la guerra civil, va tornar al servei, i Cèsar li va donar el comandament de la flota que va atacar Massília, on Brut va guanyar una batalla sobre una flota superior i finalment va ocupar la ciutat.

Després va rebre el govern de la Gàl·lia Transalpina, on va derrotar als bel·lòvacs (bellovaci). Quan Cèsar va tornar a Itàlia des de Hispània el 45 aC, li va concedir l'honor de ser al seu carruatge, junt amb el seu nebot Octavi (August) i amb Marc Antoni. Després Cèsar li va prometre el govern de la Gàl·lia Cisalpina com a pretor el 44 aC i el consolat pel 42 aC.

Fins i tot Cèsar el va fer un dels seus hereus testamentaris i hi tenia tanta confiança que els conspiradors el van enviar a ell per acompanyar a Cèsar al senat el dia de l'assassinat. No es coneixen els motius pels que Brut va participar en la mort de Cèsar, sens dubte polítics, però en tot cas es pot considerar que hi va haver ingratitud.

Guerra de Mutina[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de Mutina

Juli Cèsar fou mort els idus de març del 44 aC i Brut va passar llavors a la Gàl·lia Cisalpina, província que fou obtinguda per Marc Antoni per decisió del senat romà, i que Brut va refusar d'entregar. Quan Marc Antoni va travessar el riu Rubicó a finals d'any, Brut no li va fer front i es va tancar a Mutina, que fou assetjada per Antoni.

A l'abril del 43 aC encara resistia a Mutina quan el setge fou aixecat pels cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa als que acompanyava Octavi (August); Marc Antoni fou derrotat i va fugir creuant els Alps i com que els dos cònsols van morir en combat, el govern va tornar a Brut, ja que el senat no volia donar a Octavi cap més poder.

Tercera guerra civil romana[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tercera guerra civil romana

Brut va reunir un exèrcit al nord dels Alps per marxar a Itàlia. Mentre Octavi va obtenir el càrrec de cònsol tot i la voluntat en contra del senat i va procurar la implantació de la Lex Pedia per la qual els assassins de Cèsar era declarats fora de la llei i se li encarregava l'execució de la sentencia. Això va deixar a Brut en posició perillosa doncs Marc Antoni va marxar contra ell des del nord i Octavi des del sud. Luci Planc va desertar amb tres legions al bàndol d'Octavi. Brut va decidir llavors passar a Macedònia però en el camí fou abandonat pels seus soldats i fou traït i fet presoner pel Camil, un cap gal (al que havia fet abans alguns favors) i executat pel sequà Capenus, per ordre de Marc Antoni, el 43 aC.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dècim Juni Brut Albí Modifica l'enllaç a Wikidata