Dècim Juni Silà (cònsol 62 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDècim Juni Silà
Nom original(la) D. Iunius M.f. Silanus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortAbans de 56 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
62 aC – 62 aC
Juntament amb: Luci Licini Murena
Edil romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaJunii Silani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeServília Cepionis Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Juni Silà, Júnia, Júnia Tèrcia, Junia Prima Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Juni Silà Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarcus Junius Silanus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsPubli Servili Vàcia Isàuric (gendre)
Decimus Junius Silanus (en) Tradueix (cosí) Modifica el valor a Wikidata

Dècim Juni Silà (en llatí Decimus Junius Silanus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Juni Silà (cònsol 109 aC). Va ser el padrastre de Marc Juni Brut tiranicida perquè es va casar amb la seva mare Servília Cepionis.

Va ser edil l'any 70 aC i va organitzar uns magnífics jocs. Va ser derrotat en la seva candidatura a cònsol pel 64 aC, però en va ser escollit l'any 63 aC (per exercir el 62 aC). Es va declarar partidari de la pena màxima pels conspiradors catalinaris, però després es va mostrar més moderat. Va ser cònsol l'any 62 aC amb Luci Licini Murena amb el que va proposar la lex Licinia Junia que establia que havien de passar tres nundines fins que el poble votés una rogatio. Va confirmar la lex Caecilia Didia.[1] Plini diu que va ser procònsol, però no diu de quin lloc.[2]

Referències[modifica]

  1. Smith, Willam (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 819-820. 
  2. Plini Naturalis Historia II, 35