Demèter

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dèmeter)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua romana de Demèter (s. III, Prado, Madrid).

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en grec Δημήτηρ o Δήμητρα, «deessa mare» o potser «mare distribuïdora», de l'indo-europeu *dheghom *mater) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homèric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l'arribada dels Olímpics. Juntament amb la seva filla Persèfone, era també la figura central dels misteris i il·lusions que van precedir al panteó olímpic. És fàcil confondre Demèter amb Gea, amb Rea o amb Cibeles, amb el sobrenom Antea. Els epítets de la deessa revelen l'amplitud de les seves funcions en la vida grega.

Demèter i Core («la donzella», un altre nom per Persèfone) solien ser invocades com to theo (les dues deesses), i així apareixen en les inscripcions en grec lineal B de la Pylos micènica de temps prehel·lènics. És bastant probable que existís una relació amb els cultes a deesses de la Creta minoica. En la mitologia romana, s'associava Demèter amb Ceres. Quan se li va donar a Demèter una genealogia, es va dir que era filla de Cronos i Rea, i, per tant, germana gran de Zeus. A les seves sacerdotesses se'ls donava el títol de Melises.

Tributs[modifica | modifica el codi]

Demèter.

En diversos contexts s'invoca Demèter amb diversos epítets:

  • Anesidora (Ανησιδωρα, 'donadora de dons de la terra').[1]
  • Amfictíone (αμφικτιονία, 'fundació conjunta') en referència al primer lloc de reunió de la lliga del Peloponès en la ciutat tessàlia d'Antela, que passà a alternar-se a partir del segle VII aC amb el santuari de Delfos.
  • Cabíria (Καβειραιη), un nom prehel·lènic de significat incert.
  • Cidària (Κιδαριη).[2]
  • Cloe (Χλοη, 'el brot verd') pels seus poders de fertilitat i eterna joventut.[3]
  • Ctònia (Χθονια, 'de la terra').[4]
  • Erínia (Ερινυς, 'implacable').[5]
  • Lúsia (Λουσιη, 'bany').[6]
  • Malóforos (Μαλοφορος, 'portadora de pomes' o 'portadora d'ovelles').[7]
  • Pòtnia (Πωτνια, 'senyora') en l'himne homèric a Demèter.
  • Termàsia (Θερμασια, 'calidesa').[8]
  • Tesmòfora (Θεσμοφορος, 'donadora d'hàbits' o àdhuc 'legisladora'), un paper que la lliga a l'antiga deessa Temis. Aquest epítet estava connectat amb les Tesmofòries, una festa atenenca de rituals secrets exclusivament femenins relacionats amb els costums nupcials.

Demèter i Posidó[modifica | modifica el codi]

Els noms de Demèter i Posidó estan relacionats en les primeres inscripcions en lineal B trobades a Pilos, on apareixen com a PO-SE-DA-WO-NE i DA-MA-TE en el context sagrat de jugar-ho a sort. L'element DA que apareix en tots dos noms està aparentment connectat amb una arrel protoindoeuropea relacionada amb la distribució de terres i honors. Posidó (el nom del qual sembla significar 'consort de la distribuïdora') va perseguir una vegada Demèter, en la seva forma original de deessa-euga. Ella es resistí a Posidó, però no pogué amagar el seu origen diví entre els cavalls del rei Oncos. Posidó es transformà en un cavall i la cobrí. Demèter va enfurismar-se (Demèter Erínia) per aquest setge, però va rentar la seva ira al riu Ladó (Demèter Lúsia). Donà a Posidó una filla, Despina, però que el nom de la qual no podia ser pronunciat fora dels misteris d'Eleusis, i un corser de negres crins anomenat Arió. A Arcàdia s'havia adorat històricament Demèter com a una deïtat amb cap de cavall.

« La segona muntanya, el mont Elaios, està a uns 30 estadis de Figalea i té una cova consagrada a Demèter Melània ['negra']... els figaleus diuen que aprofitaren la cova consagrada a Demèter i varen col·locar-hi una imatge de fusta. Tenia el cap i els cabells de cavall, i serps i d'altres bèsties en creixien. El seu xitó li arribava fins als peus, i sostenia un dofí en una mà i un colom en l'altra. Per què feren el xóanon d'aquesta forma hauria d'estar clar per a qualsevol home intel·ligent versat en la tradició. Diuen que l'anomenaren Negra perquè la deessa duia robes negres. Tanmateix, no poden recordar qui féu aquest xóanon o com va cremar, però quan quedà destruït els figaleus no donaren una nova imatge a la deessa i van desatendre llargament les seves festes i sacrificis, fins que finalment l'esterilitat va caure sobre el país. »
Pausànies, Descripció de Grècia viii.42.1 y sig.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pausànies i.31.4.
  2. Pausànies viii.13.3.
  3. Pausànies i.22.3.
  4. Pausànies iii.14.5.
  5. Pausànies viii.25.50.
  6. Pausànies viii.25.8.
  7. Pausànies i.44.3.
  8. Pausànies ii.34.6.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demèter Modifica l'enllaç a Wikidata