Désiré-Émile Inghelbrecht

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Désiré-Émile Inghelbrecht
Teatre de l'ôpera Comique de París on Inghelbrecht en fou director
Teatre de l'ôpera Comique de París on Inghelbrecht en fou director
Estil: Romanticisme
Naixença: 17 de setembre de 1880
França França-París
Defunció: 14 de febrer de 1965 (als 84 anys)
París

Fites
  • 1919 Estrena Cantique des créatures de Saint François, oratori
  • 1920 Estrena El Greco ballet
  • 1932 Nomenat director de l'Opéra Comique de París
  • 1934 Funda l'Orquestra de la Radiodifusió Francesa
  • 1955 Premi Disc francès
  • 1962 Premi Disc francès

Désiré-Émile Inghelbrecht (París, 17 de setembre de 1880 - París, 14 de febrer de 1965) fou un compositor francès, director i escriptor.

Es formà en el Conservatori Superior de París. Desplegà una enorme activitat en les seves dues especialitats, si bé assolí major popularitat com a director. Donà alguns concerts en el Pasdeloup, alternant o substituint al que fou el seu fundador, i ben aviat es manifestà com un dels millors directors de l'època. Va ser, poc temps després, director en el Teatre dels Camps Elisis, el mateix any de la seva fundació 1913; actuà després en el Théatre des Arts, on donà conèixer La tragèdia de Salomé, de Florent Schmitt, dirigí un bon nombre dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev i dels suecs de Berlín, companyia amb la qual efectuà diverses gires, després s'encarregà dels concerts Pasdeloup (1928); fou un dels directors de l'Opéra-Comique (1925), de la que passà més tard a primer director (1932); fundà i dirigí l'orquestra de la Radiodifusió Francesa (1934); després fou nomenat director de l'Òpera (1945 i actuà al front de diversos conjunt vinguts a França.

També fundà la Coral de París. Fou un gran amic de Claude Debussy, i un dels principals mèrits consisteix a haver estat un dels primers a donar a conèixer les seves obres, de les quals hi ha excel·lents enregistraments que dirigí (La mer, Trois images, Nocturns, Jeux, El martiri de Sant Sebastià, en la seva versió com oratori), així com de Maurice Ravel (Ma Mère l'Oye, Rapsodia espanyola). Va merèixer el gran premi del Disc francès el 1955 i 1962.

Com a compositor fou un seguidor de Debussy i de Ravel. És important la quantitat d'obres que va compondre, algunes d'un interès positiu:

  • La nursery, dues sèries de peces per a piano a quatre mans (orquestrades posteriorment i estrenades com ballet, a l'Opéra-Comique, 1933)
  • 2 Esquisses antiques, per a flauta i arpa (1902)
  • Cançons vers poesies russes (1905)
  • Preludi i saltarello per a viola i piano (1907)
  • Suite petite-russiene, per a piano (1908)
  • l'òpera en tres actes La nit veneciana (1908)

Els pomes simfònics[modifica | modifica el codi]

  • Pour la jour de la première neige au vieux Japon (1908)
  • Marina, (1910)
  • Nenúfars al cap vespre (1910)
  • Lélia (1910)
  • Mowgli,(1910)
  • Notre Dame de Vélazay (1910)
  • El roure i el til·ler (1910)
  • Rapsòdia de Primavera per a orquestra (1910)
  • Bonne aventure, ô gail (1912)
  • Sonatina per a flauta i arpa (1918)
  • Paysages (1918)
  • Cantique des créatures de Saint François, oratori (1919)
  • Rèquiem (1920)
  • El Greco ballet sobre el quadre L'enterrament del comte d'Orgaz, la més importante de les seves obres (junt l'oratori abans menta't) destinat al Ballet suec de Jean Börlin, (1920)
  • Quintet, per acorda i arpa (1920)
  • La valse retrouvée, per a orquestra (1920)
  • Evocacions simfòniques (1920)
  • Le diable dans le beffroi, ballet sobre Edgar Allan Poe (1922)
  • Impromtu per a viola i piano (1922)
  • Tres poemes dansats (1925)
  • La metamorfosi d'Eva (1925)
  • La llegenda de Sant Nicolau (1926)
  • Simfonia breu, per a orquestra de corda (1932)
  • Balada al gust irlandès, per a arpa i orquestra (1946)
  • Cançons, sobre texts d'Albert Samain (1946)
  • A tire d'Aile opereta (1946)
  • Voyage dans le bleu opereta (1947)

Va realitzar diverses transcripcions per a orquestra, entre elles, les peces de François Couperin, per a clavicèmbal, de la suite Ibèria d'Isaac Albéniz.

Llibres[modifica | modifica el codi]

És autor d'alguns llibres sobres qüestions musicals:

  • Com no s'ha d'interpretar, Carmen, Faust i Pélleas
  • Diabolus in musica
  • El director d'orquestra i el seu equip
  • Moviment contrari
  • El director d'orquestra parla al seu públic
  • Claude Debussy una de les millors sobre aquest compositor, en col·laboració amb Germaine Inghelbrecht.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Désiré-Émile Inghelbrecht Modifica l'enllaç a Wikidata