Dídim d'Alexandria (monjo)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Dídim el Cec, o
d'Alexandria
Didymus, Didymos Δίδυμος

Icona copta
anacoreta, Pare de l'Església Oriental
Nom secular Δίδυμος (Dídymos)
Naixement c. 311
Alexandria, Província romana d'Egipte
Defunció 396
Alexandria (Egipte)
Commemoració en Església copta, Església Ortodoxa
Festivitat 18 d'octubre (ortodoxos)
Fets destacables Autor eclesiàstic
Iconografia robes de bisbe grec, llibre

Dídim d'Alexandria (Alexandria, Egipte, 311 - 396) fou un religiós grecoegipci del segle IV, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Sòcrates. Teòleg i autor eclesiàstic, fou cap de l'escola catequètica alexandrina. Considerat un dels Pares de l'Església menors, és venerat com a sant per l'Església ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Alexandria cap al 313, va quedar cec als 4 anys abans d'aprendre a llegir, i això el va estimular a l'estudi, i va destacar en gramàtica, retòrica, dialèctica, matemàtica, música, astronomia, filosofia i literatura sacra.

Es va dedicar al servei de l'església. Va practicar una forma dura d'ascetisme i va fer vida eremítica. Va ésser el director de l'Escola de Catequesi d'Alexandria, on va viure i treballar. Segons Pal·ladi, Dídim sempre fou un laic. El 392 quan Sant Jeroni va escriure la seva obra sobre destacats autors eclesiàstics, era encara viu i donava classes de teologia a Alexandria, on era cap de l'escola de catecúmens. Jeroni d'Estridó, Rufinus, Pal·ladi, Ambròs de Milà o Evagri el Pòntic foren deixebles seus.[1]

No fou un pensador original, però va contribuir a definir el misteri de la Santíssima Trinitat definint-la com a "una substància i tres hipòstasis". Defenia l'ànima humana en Crist, amb dues naturaleses i dues voluntats. Considerava l'Esperit Sant com a no creat: com les altres persones, és igual al Pare. La defensa que va fer d'alguns postulats d'Orígenes, que s'havien considerat herètics, li costà una condemna al Concili de Constantinoble II, al 553.

Obres[modifica | modifica el codi]

Es conserven el següents llibres, però en va escriure altres que s'han perdut, com els tractats de la Trinitat o diversos comentaris als llibres de l'Antic Testament. Se'n conserven:

  • Liber de Spiritu Sancto.
  • Breves Enarrationes in Epistolas Canonicas.
  • Liber adversus Manichaeos

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Layton, Richard A. Didymus the Blind and his circle in late-antique Alexandria (en anglès). University of Illinois Press, 2004, p.19. ISBN 0252028813.