D'Ací i d'Allà
 D'Ací i d'Allà | |
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | Català |
| Data d'inici | 1918 |
| Data de finalització | Juny del 1936 |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | Mensual |
| Àmbit | Barcelona |
D'Ací i d'Allà fou una revista catalana que s'edità a Barcelona entre 1918 i 1936,[1] d'aparició mensual fins al 1931 i trimestral des d'aleshores. Fou considerada la primera revista catalana de caràcter europeu. També va suposar un instrument de difusió de propostes d'urbanitat i de comportament social adreçades a la burgesia urbana de Catalunya, alhora que pretenia aproximar aquest sector social al catalanisme polític. El seu caràcter fou eclèctic i gaudí d'una presentació acurada i luxosa, a l'estil de Vanity Fair, Vogue o Harper's. Desaparegué quan esclatà la Guerra Civil Espanyola.[2]
No va ser simplement una revista il·lustrada més, sinó el magazín de qualitat per excel·lència.[1] Aquesta publicació es va convertir en el model que va il·lustrar una classe social amb el mateix to que ho feia L'Illustration de París.[1] S'adreçava a una burgesia molt satisfeta d'ella mateixa i amb inquietuds per l'art, la literatura, la natura, la decoració o les arts aplicades.[1]
Origen
L'etapa en què va néixer d'Ací d'Allà era una època dura, de crisi social a l'estat espanyol i també a Catalunya. Amb el record de la Setmana Tràgica encara viu, en ple pistolerisme i amb el règim de la restauració en crisi. També era recent la desaparició d'una de les principals revistes catalanes del moment, Il·lustració Catalana, víctima de l'encariment del preu del paper. És en aquest context que el 10 de gener de 1918 surt a la venda el primer número del que serà d'Ací i d'Allà. Sota la direcció els primers dos anys de Josep Carner, autor i periodista català altament reconegut, va iniciar la seva publicació mensual. Amb la seva redacció ubicada a la llibreria Catalonia, els seus continguts versaven sobre l'art i l'actualitat, amb un estiu europeista però centrat en el territori català, tot emmarcat en una línia propera a Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista, i del seu projecte d'Editoral Catalana.
Història
El 1919 Carner va deixar la direcció en favor d'Ignasi M. Folch i Torres, que va continuar amb la tasca fins al 1924. L'entrada de la dictadura de Primo de Ribera va comportar un canvi en la direcció però. En aquella època tot contingut polític passava per la censura, fent que, pràcticament de facto, desaparegués de la premsa i les revistes del moment. Això, però no va significar un retrocés per a la premsa. El 1924 Antoni López Llausàs i Carles Soldevila van passar a la direcció i edició de la revista. Va ser en aquest període que la revista va experimentar certs canvis, orientant la seva línia editorial cap a les capes més aburgesades de la societat urbana del moment.
Entrada ja la Segona República Espanyola, la revista va canviar la seva periodicitat, passant de mensual a trimestral. En aquesta etapa de tempo històric accelerat va arribar el seu auge més espectacular. La llibertat periodística de l'època va desembocar en una gran creativitat, donant lloc a diversos números de gran nivell, com el publicat a l'hivern de 1934 dedicat a l'art internacional.[3] Els periodistes eren gent formada, i en el cas de les revistes en general es va fer un treball de millora important. Malauradament la revista va rebre molta pressió durant la Guerra civil, cosa que va acabar propiciant el seu tancament el mateix 1936.
Contingut
En la primera pàgina del primer número de gener de 1918 es diu que a D'ací i D'allà "es manifesten, en un bell desordre, els rics fenòmens de la natura, els progressos de les nostres institucions i els costums, les inspiracions de les arts, les modes, les invencions de nous enginys, les performances dels grans espectacles, els descobriments de coses antigues, els averanys de les coses a venir...". Tota una declaració d'intencions, en la qual es deixen clars molts dels temes que tractarà la revista. De caràcter innovador, es fixarà en tot allò que pugui interessar a la societat burgesa catalana. La revista es mostrarà avantguardista en el contingut tractat (una mostra és l'únic número especial editat, amb motiu de l'exposició internacional de Barcelona de 1929). La majoria de temàtiques se centren en Catalunya, tant en la vessant política (el primer reportatge de la revista tracta sobre els ministres catalans a Espanya) com en la vessant més social i artística. Hi ha reportatges sobre els paisatges catalans també. La majoria eren temes lleugers, amb un tractament més superficial, sense caure en la trivialitat o la banalitat. Els textos estaven editats elegantment, i els exemplars tenien una maquetació endreçada i molt acurada per l'època. Fins i tot els anuncis publicitaris tenien una curada elaboració i s'inserien a la revista de forma molt treballada. Les portades són una mostra de la qualitat tècnica de la revista. A color o en blanc i negre, mostren il·lustracions fastuoses que serveixen per a expressar i atreure al lector.
Relació de directors
- Josep Carner (1918-1919)
- Ignasi M. Folch i Torres (1919-1924)
- Antoni López i Llausàs i Carles Soldevila (1924-1936)
Col·laboradors més destacats
- A. Rovira i Virgili
- R. Raventós
- Josep Maria López Picó
- Carles Capdevila i Recasens
- Josep Granger i París
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 16 juliol 2013].
- ↑ «Revistes d'humor noucentistes». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Permanyer, Lluís «Joan Prats, promotor generoso y entusiasta». La Vanguardia, 15-02-1984.