D. H. Lawrence

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
D. H. Lawrence
DH Lawrence 1906.jpg
Lawrence a l'edat de 21 anys (1906)
Naixement 11 de setembre de 1885
Eastwood, Nottinghamshire, Anglaterra
Mort 2 de març de 1930 (als 44 anys)
Vence, França
Activitat Novel·lista
Nacionalitat Britànica
Període 1907–1930
Gèneres modernisme
Temes Temàtica sexual i social, viatges, literatura crítica
Obres principals Novel·les: Fills i amants, The Rainbow, Women in Love, Lady Chatterley's Lover

Històries curtes: Odour of Chrysanthemums, Daughters of the Vicar, The Man who loved Islands
Teatre: The Widowing of Mrs Holroyd

Influències Joseph Conrad, Herman Melville, Lev Shestov, Thomas Hardy, Walt Whitman, Schopenhauer
Influenciat Aldous Huxley, Anthony Burgess, A. S. Byatt, Colm Tóibín, Tennessee Williams, Dylan Thomas, Octavio Paz, Charles Bukowski

David Herbert Richards Lawrence (Eastwood, Nottinghamshire, 11 de setembre de 1885 - Vence, 2 de març de 1930) fou un escriptor anglès autor de novel·les, contes, poemes, obres de teatre, assaigs, llibres de viatge, pintures, traduccions i de crítica literària.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva literatura exposa una extensa reflexió sobre els efectes deshumanitzadors de la modernitat i la industrialització,[1] i va abordar qüestions relacionades amb la salut emocional, la vitalitat, l'espontaneïtat, la sexualitat humana i l'instint.[2][3] Les opinions de Lawrence sobre tots aquests assumptes li van causar múltiples problemes personals: a més d'una ordre de persecució oficial, la seva obra va ser objecte en diverses ocasions de censura, per altra banda, la interpretació esbiaixada d'aquella al llarg de la segona meitat de la seva vida va ser una constant. Com a conseqüència d'això, hi va haver de passar la major part de la seva vida en un exili voluntari, que ell mateix va anomenar "pelegrinatge salvatge".

Imatge i crítica[modifica | modifica el codi]

Encara que en el moment de la seva mort la seva imatge davant l'opinió pública era la d'un pornògraf que havia desaprofitat el seu considerable talent, E. M. Forster, en un obituari, va defensar la seva reputació al descriure'l com "el novel·lista imaginatiu més gran de la nostra generació".[4] Posteriorment, F. R. Leavis, un crític de Cambridge de notòria influència, va ressaltar tant la seva integritat artística com la seva serietat moral, el que va situar a bona part de la seva ficció dins de la "gran tradició" canònica de la novel·la a Anglaterra. Amb el temps, la imatge de Lawrence s'ha consolidat en la d'un pensador visionari i un gran representant del modernisme en el marc de la literatura anglesa, tot i que algunes crítiques feministes deploren la seva actitud cap a les dones, així com la visió del tipus de sexualitat que es percep en les seves obres[5][6] o el seu ambigu interès per ideologies de dretes de l'època com el feixisme.[7]

Interès en dialectologia i idiolectes obrers[modifica | modifica el codi]

Lawrence és també notable per la seva procedència d'una família proletària de Nottinghamshire, al nord industrial i endarrerit d'Anglaterra: el seu pare treballava en una mina de carbó, i la seva mare era professora en una escola, orígens que el distingeixen fortament de la majoria d'escriptors de l'època. La seva freqüent representació de la llengua parlada amb una ortografia no estàndard de la classe obrera del nord anglès, en prosa i vers, també ha estat objecte d'interès.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sagar, D. H. Lawrence Handbook
  2. Raúl Racedo. D. H. Lawrence: Introducción y versión en español
  3. Alexandrian. Historia de la literatura erótica, p. 26-32.
  4. Burns. Nature and Culture in D. H. Lawrence
  5. Dix. D. H. Lawrence and Women
  6. Nixon. Lawrence's Leadership Politics and the Turn Against Women
  7. [enllaç sense format] http://www.jstor.org/pss/303104

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: D. H. Lawrence