D. H. Lawrence
 Lawrence a l'edat de 21 anys (1906) | |
| Nom original | (en) David Herbert Lawrence  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (en) David Herbert Richards Lawrence 11 de setembre de 1885 Eastwood, Nottinghamshire, Anglaterra |
| Mort | 2 de març de 1930 (als 44 anys) Vence, França |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Sepultura | D. H. Lawrence Ranch (en)  |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Britànica |
| Formació | Universitat de Nottingham Nottingham High School Universitat de Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | Novel·lista |
| Activitat | 1907–1930 |
| Gènere | modernisme |
| Moviment | Modernisme anglosaxó |
| Influències | |
| Influències en | |
| Nom de ploma | Lawrence H. Davison |
| Obra | |
Obres destacables Novel·les: Fills i amants, The Rainbow, Women in Love, Lady Chatterley's Lover Històries curtes: Odour of Chrysanthemums, Daughters of the Vicar, The Man who loved Islands | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Frieda von Richthofen (–1930) |
| Pare | Arthur John Lawrence (en) |
| Germans | Lettice Ada Clarke (en) |
| Cronologia | |
| març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi
|
Premis | |
        | |
David Herbert Richards Lawrence (Eastwood, Nottinghamshire, 11 de setembre de 1885 - Vence, 2 de març de 1930) fou un escriptor anglès autor de novel·les, contes, poemes, obres de teatre, assaigs, llibres de viatge, pintures, traduccions i de crítica literària.
Obra
La seva literatura exposa una extensa reflexió sobre els efectes deshumanitzadors de la modernitat i la industrialització,[1] i va abordar qüestions relacionades amb la salut emocional, la vitalitat, l'espontaneïtat, la sexualitat humana i l'instint.[2][3] Les opinions de Lawrence sobre tots aquests assumptes li van causar múltiples problemes personals: a més d'una ordre de persecució oficial, la seva obra va ser objecte en diverses ocasions de censura, per altra banda, la interpretació esbiaixada d'aquella al llarg de la segona meitat de la seva vida va ser una constant. Com a conseqüència d'això, hi va haver de passar la major part de la seva vida en un exili voluntari, que ell mateix va anomenar "pelegrinatge salvatge".
Imatge i crítica
Encara que en el moment de la seva mort la seva imatge davant l'opinió pública era la d'un pornògraf que havia desaprofitat el seu considerable talent, E. M. Forster, en un obituari, va defensar la seva reputació al descriure'l com "el novel·lista imaginatiu més gran de la nostra generació".[4] Posteriorment, F. R. Leavis, un crític de Cambridge de notòria influència, va ressaltar tant la seva integritat artística com la seva serietat moral, el que va situar a bona part de la seva ficció dins de la "gran tradició" canònica de la novel·la a Anglaterra. Amb el temps, la imatge de Lawrence s'ha consolidat en la d'un pensador visionari i un gran representant del modernisme en el marc de la literatura anglesa, tot i que algunes crítiques feministes deploren la seva actitud cap a les dones, així com la visió del tipus de sexualitat que es percep en les seves obres[5][6] o el seu ambigu interès per ideologies de dretes de l'època com el feixisme.[7]
Interès en dialectologia i idiolectes obrers
Lawrence és també notable per la seva procedència d'una família proletària de Nottinghamshire, al nord industrial i endarrerit d'Anglaterra: el seu pare treballava en una mina de carbó, i la seva mare era professora en una escola, orígens que el distingeixen fortament de la majoria d'escriptors de l'època. La seva freqüent representació de la llengua parlada amb una ortografia no estàndard de la classe obrera del nord anglès, en prosa i vers, també ha estat objecte d'interès.
Referències
- ↑ Sagar, D. H. Lawrence Handbook
- ↑ Raúl Racedo. D. H. Lawrence: Introducción y versión en español
- ↑ Alexandrian. Historia de la literatura erótica, p. 26-32.
- ↑ Burns. Nature and Culture in D. H. Lawrence
- ↑ Dix. D. H. Lawrence and Women
- ↑ Nixon. Lawrence's Leadership Politics and the Turn Against Women
- ↑ http://www.jstor.org/pss/303104
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: D. H. Lawrence |
- "Biografia" a Literary Encyclopedia. (anglès)
- Biografia detallada amb cronologia. The University of Nottingham. (anglès)
- Entrevista sonora de Mark Kincaid-Weekes
- Fyne Times Gay Great - DH Lawrence