Diari de Balears
| Diari de Balears | |
|---|---|
| Any de creació: | 1996 |
| President-Editor: | Pere A. Serra Bauzà |
| Director: | Miquel Serra Magraner |
| Seu: | Palma |
| Idioma: | Català |
| Àmbit de distribució: | Mallorca |
| Considerat de tendència: | Mallorquinista polític |
| Plana d'Internet: | dbalears.cat |
El Diari de Balears, abreujat recentment com a dBalears, és un diari publicat a les Illes Balears íntegrament en català.
Taula de continguts |
[modifica] Empresa
Editat per Hora Nova S.A., el Diari de Balears pertany al Grup Serra. El Grup Serra és la principal empresa de comunicació de les Illes Balears. Agrupa premsa, ràdio i televisió, a més de les edicions digitals del Diari de Balears i del diari Última Hora. Entre les publicacions del grup s'inclou, a més a més, el Majorca Daily Bulletin en llengua anglesa i el setmanari Mallorca Magazine en alemany. També s'editen els setmanaris Brisas i Sóller i el diari d'oportunitat Venta y Cambio. La comunicació audiovisual hi és present amb les emissores Última Hora Punto Radio i FlaixBac i la productora Nova Televisió. Entre 1939 i 1984 va ser propietat de la cadena dels Medios de Comunicación Social del Estado.
[modifica] Naixement, Franquisme i Transició
El Baleares havia aparegut com a diari en castellà el 13 de juny de 1939 fruit de la fusió de El Día (propietat del financer Joan March) i l'òrgan de la Falange Española “Aquí Estamos”. El primer posava els tallers; el segon, els periodistes i la línia ideològica. El primer director va ser un militar, Pablo Saiz Gralla. Durant la dictadura franquista fou el diari oficial del Movimiento i va arribar a ser el de més difusió a l'illa. Arribà a tenir 15.000 subscripcions.
Durant els darrers anys de la dictadura de Franco i la Transició, la seva intransigència davant les reformes li féu perdre lectors enfront d'altres mitjans com l'Última Hora o el Diario de Mallorca. El lideratge s'acabà el 1981. El director Antonio Pizá mantenia posicions "immobilistes" a causa de la seva condició de falangista. Perdé la polèmica periodística amb Antonio Alemany, director del Diario de Mallorca, que aquell any aconseguí el lideratge de la premsa balear. Però el perdé l'any següent davant Última Hora. Així, i en just dos anys, el Baleares passà del primer al tercer lloc.
[modifica] Democràcia i pas al català
Abans que el Grup Serra es posés al capdavant del diari l'any 1984, aquest va ser adquirit per Medios de Comunicación Social del Estado, on hi havien passat els diaris de la cadena del Movimiento. El periòdic ja estava en decadència. El nou director va ser Octavio Aguilera. Ja en democràcia el Grup Serra va comprar el diari, que es va continuar editant en castellà. El 1996 fou quan el diari canvià de nom i de llengua, i passà a ser el Diari de Balears escrit íntegrament en català. Es convertí així en el primer diari de les Illes Balears escrit en català, i en l'actualitat encara és el diari en aquesta llengua amb més tirada a les illes.
El pas al català el 1996 va ser fruit que les sinergies de redacció, comercials i administratives amb Última Hora, propietària de la capçalera del Baleares, eren excessives. En aquells moments era president del Govern Cristòfol Soler, i el Consell d'Administració de l'empresa pensà que era un bon moment per fer realitat l'aspiració històrica d'un sector de la societat illenca: tenir un diari en català. Pocs mesos després, Soler seria "liquidat" pel propi PP amb l'excusa de ser catalanista. Segons l'actual director del diari, Miquel Serra, durant la dècada dels anys 90 “varem constatar les dificultats de fer un diari en català a Mallorca, que són moltes pel que fa a ingressos publicitaris i circulació”. Quant als canvis de format, Miquel Serra calcula que des de 1939 i fins 1964 el diari va experimentar tres o quatre canvis de format, i cinc més des de 1984 fins ara. El darrer va ser en 2008, quan guanyà el premi europeu de la Societat de Nous Dissenys al diari més ben projectat. En referència a la línia de la publicació, el director diu: “S'ha mantingut invariable des de 1996 -i pens també que des de 1984, quan fou adquirit-: defensa de la cultura i dels trets identitaris i mediambientals de Mallorca i de les Balears. Amb el diari escrit en català, aquests criteris s'han consolidat i reforçat". El 2008 el diari va dur a terme un gran canvi, va modificar el logotip – i alhora el diari s'abreujà a dBalears, una mena de joc de paraules que fa servir la "d" alhora per anomenar "diari" i "de"-, es passà a publicar completament en color, adoptà un paper més ecològic i més prim i se li donà un estil més ordenat i un disseny que ha rebut premis, entre els quals destaca el premi al Diari Local Millor Dissenyat d'Europa de 2008, que li fou entregat a finals d'abril de 2009.
[modifica] Aliança amb el diari Ara
El passat mes de novembre dBalears va establir una aliança amb el diari Ara, mitjançant la qual les dues capçaleres es venen juntes. Es tracta de compartir el producte diari però sense que hi hagi empresarialment intercanvi d'accions ni, consegüentment, compra-venda. La seva web, en aquests moments, està en fase de reconstrucció per adaptar-la als criteris del nou soci. Segons fonts del mateix diari, aquesta aliança es un acord estratègic interessant per ambdues parts. Hi ha interessos informatius i econòmics: dBalears deixa d'elaborar informació d'Espanya i del món a través de les agències de notícies i, a canvi, ofereix als seus lectors la informació de l'Ara, “que consideram molt superior a la de les agències”. L'Ara guanya circulació a les Illes, ampliant el seu control de difusió i afavorint el seu mercat publicitari. L'actua director, Miquel Serra, assegura: “L'experiència està sent molt positiva, entre altres raons perquè ambdues publicacions són molt complementàries”. El diari segueix una visió de la realitat des del punt de vista illenc i dóna una especial importància a les seccions de Local, Part Forana i Cultura.
[modifica] Cronologia
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Informeu a l'editor principal afegint a la seva pàgina de discussió: {{subst:AvísFR|Diari de Balears}}--~~~~ |
- 1939: El primer número del Baleares va sortir el 13 de juliol.
- 1941: El diari adquireix la primera rotativa de les Balears i augmenta progressivament el tiratge fins arribar als 25.000 exemplars.
- 1950-1960: Durant aquests anys el Baleares va ser promotor d'activitats artístiques i esportives com les voltes ciclistes a Mallorca, els partits de futbol i les vetllades de boxa. Entre les activitats socials destaca la creació del Banc dels Pobres. Malgrat la vinculació al Movimiento Nacional, durant aquests anys també va servir de tribuna per a la renovació literària mallorquina.
- 1970: Ja sense el logotip del “yugo y las flechas", el diari anà incorporant periodistes no vinculats amb el Movimiento.
- 1976–1984: Arran de la desaparició del franquisme, inicià un procés de recessió constant.
- 1984: L'empresa Premsa Nova S.A. n'adquirí els locals i els drets de capçalera.
- 1986: Es posa en marxa la Delegació del Grup Serra a Inca.
- 1989: Es posa en marxa la Delegació del Grup Serra a Manacor.
- 1996: El Consell d'Administració d'Hora Nova decidí editar el rotatiu en llengua catalana- el primer de les Illes Balears- i canvià la seva capçalera per Diari de Balears.
- 1998: Es llençà, de forma pionera, el projecte electrònic del Diari de Balears.
- 2002: El 21 de març, el Grup Serra inaugura una nova planta impressora al Polígon de Son Valentí de Palma.
- 2009: Es converteix en el primer diari de Balears que no inclou publicitat de comerç sexual.
- 2011: Estableix una aliança amb el diari Ara, mitjançant la qual les dues capçaleres es venen juntes. Es tracta de compartir el producte diari però sense que hi hagi empresarialment intercanvi d'accions ni, consegüentment, compra-venda.
[modifica] Premis
Durant la seva trajectòria en aquests 73 anys el diari ha rebut una bona quantitat de premis. Va ser reconegut en temps del Movimiento per ser el diari més rendible de la Cadena; va ser Premio Ejército el 1985 (pels articles que hi publicava el general Domingo Giménez Riutort); Premi Octubre el 1996; premi Gabriel Alomar de l'OCB aquest mateix any; premi Jaume II del Consell de Mallorca en 2006 i algun més d'associacions de la Part Forana mallorquina. A més a més, el president-editor del diari, Pere A. Serra, va ser distingit el 1996 amb la Creu de Sant Jordi.
[modifica] Directors
- Pablo Sáiz Gralla (1939-1940)
- Nicolás Brondo Roten (1940-1941)
- Pedro Álvarez (1941-1944)
- Domingo Medrano (1944-1948)
- Antonio Colom (1948-1949)
- Jorge Andreu (1949-1952)
- Waldo de Mier (1952-1957)
- Ignacio Arroyo (1957-1961)
- Francisco Javier Jiménez (1961-1975)
- Antonio Pizá (1975-1981)
- Pedro Ignacio González (1981)
- Juan José Porto (1981-1982)
- Pablo Llull (1982-1983)
- Eliodoro Muñoz (1983-1984)
- Pedro Serra (1984)
- Octavio Aguilera (1984-1985)
- Miguel Serra (1985-1989)
- Jaime Jiménez (1989)
- Guillermo Martín de la Oliva (1989-1991)
- Marisa Gallardo (1991-1993)
- Miquel Serra Magraner (1993-ara)
[modifica] Articulistes i col·laboradors
Entre els articulistes habituals es poden citar: Miquel Payeras (analista polític i corresponsal d'El Temps), Miquel Alenyà (expresident de la Fundació "Sa Nostra"), Llorenç Capellà (escriptor), Llorenç Valverde (catedràtic d'informàtica a la UIB i vicerector de la UOC), Gabriel Florit (escriptor), Pere Fullana (historiador), Joan Riera (sotsdirector del mateix diari) o Ferran Aguiló (periodista).
Però la llista de noms és molt més àmplia. De 1936 a 1984: Francisco Javier Jiménez, Joan Bonet, Gabriel Fuster 'Gafim', Pau Llull, Antonio Pizá, Quinito Caldentey, Eliseo Feijoo, Antonio Colom, Pedro Serra 'Arres', Miguel Villalonga, Miguel Vidal 'Rat', Biel Ferret, Joan Pla, Mateu Cladera, Llorenç Ripoll; des de 1984 (juntament amb molts dels anteriors) Josep Meliá, Jaime Jiménez, Josep Rosselló Munar, Domingo Giménez Riutort, Alfonso Salgado, Guillem Frontera, Miquel Àngel Riera, Carlos Garrido, Raphel Pherrer, Biel Mesquida. I des del 1996 (juntament amb molts dels anteriors): Nadal Batle, Blai Bonet, Miquel Ferrà i Martorell, Joan López Crespí, Climent Picornell, Biel Florit, Melció Comas, Pere Muñoz, Joan López Casanovas, Pere Antoni Pons, Sebastià Bennassar, Gaspar Valero, Miquel Àngel Limón, Josep Mascaró Pasarius, Jesús Cor, Rafel Caballero, Gabriel Genovart, Damián Caubet, Andreu Manresa, Joan Carles Muntaner.
[modifica] Referències
[modifica] Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||