DDT

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'insecticida. Vegeu altres significats a «DDT (desambiguació)».
DDT
Nomenclatura
Nom IUPAC 1,1,1-Tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)
Fórmula química C14H9Cl5
Propietats químiques
Massa molar 354,49 g/mol
Seguretat
Perills Perillós per al medi ambient Perillós per al medi ambient (N)
Tòxic Tòxic (T)
Compostos relacionats
Recursos externs
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

L'1,1,1-Tricloro-2,2-bis(4-clorofenil), abans anomenat dicloro-difenil-tricloroetà, més conegut com a DDT, és un organoclorat que contenen alguns insecticides. Es va sintetitzar per primera vegada el 1874, però va ser durant la Segona Guerra Mundial que es va començar a utilitzar per controlar les poblacions d'insectes que actuen com a vectors de malalties. Més tard va arribar l'ús agrícola i forestal. A la dècada de 1970 diversos estudis posaren al descobert l'efecte negatiu sobre la salut de les persones així com dins de les poblacions d'animals degut a la seva bioacumulació. Diverses normatives sobre la seva fabricació i comercialització sorgiren i actualment el seu ús es troba molt restringit legalment.

Efectes[modifica | modifica el codi]

El DDT és un compost liposoluble, és a dir, que s'acumula en els teixits grassos; a més, és persistent, ja que triga generacions a desaparèixer i a sobre es transmet en la cadena tròfica. Al llibre "Primavera silenciosa" de Rachel Carson editat el 1962, va iniciar aquesta polèmica enumerant tots els problemes ambientals que tenia aquest pesticida i, fins i tot deia que si se seguia utilitzant el DDT s'acabarien extingint tots els ocells del planeta.

El DDT actua com un imitador de l'estrogen i pot provocar alteracions al sistema hormonal, desencadenant malalties relacionades amb el sistema reproductor i sistema immunològic. També afecta al sistema nerviós perifèric, sistema nerviós central i al fetge. Està catalogat per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) com un ingredient actiu de classe II (moderadament perillós). Segons la IARC i l'Environmental Protection Agency es tracta d'un probable agent carcinogènic.[1]

Ús del DDT[modifica | modifica el codi]

Actualment el DDT s'utilitza en la fabricació d'un insecticida que es diu dicofol. També està permès en el "control de vectors" per combatre la malària. D'acord a la Convenció d'Estocolm de contaminants orgànics persistents (Stockholm Convention on Persistent Organic Pollutants, POPs), que havia de ser efectiva el 2004 l'ús de DDT s'havia de reduir i en darrer terme ser eliminat.[1] Tot i així l'OMS encara el considera un bon agent de control per aquelles regions on la malària és endèmica.

DDT a Espanya[modifica | modifica el codi]

Encara hi ha fàbriques que al produir dicofol i utilitzar aquest producte com a intermediari, aboquen DDT a rius provocant així una font de contaminació al medi ambient. També hi ha indicis que, en menors quantitats, entra DDT il·legalment.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: DDT
  1. 1,0 1,1 Laumann, Vanessa. Carina Weber. Environmental strategies to replace DDT and control malaria (pdf) (en anglès), Desembre de 2009. ISBN 978-3-9812334-5-2 [Consulta: 20/12/2009]. 
  2. «Deaths from pesticide poisoning in Spain from 1991 to 1996» (en anglès). Veterinary and Human Toxicology, n.40, 1998, p.166-8. [Consulta: 25 maig 2011].