DNA barcoding

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

DNA barcoding és un mètode taxonòmic que fa servir un marcador genètic curt en un ADN d'un organisme per a identificar si pertany a una espècie en particular.

Es diferencia de la filogènia molecular en que el principal objectiu no és determinar la classificació sinó identificar una mostra desconeguda en termes d'una classificació coneguda.[1]

Entre les aplicacions hi ha les d'identificar fulles de plantes fins i tot quan les flors o els fruits no estan disponibles i analitzar les restes vegetals dins els estómacs dels animals o en les femtes.[2] i identificar productes comercials.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Seberg O, Petersen G.. «How many loci does it take to DNA barcode a crocus?». PLoS One, vol. 4, 2, 2009, pàg. e4598. DOI: 10.1371/journal.pone.0004598. PMC: PMC2643479. PMID: 19240801.
  2. Eeva M Soininen et al.. «Analysing diet of small herbivores: the efficiency of DNA barcoding coupled with high-throughput pyrosequencing for deciphering the composition of complex plant mixtures». Frontiers in Zoology, vol. 6, 2009, pàg. 16. DOI: 10.1186/1742-9994-6-16. PMC: 2736939. PMID: 19695081.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]